Estudio y análisis de la regulación y consecuencias de la ofertas anormalmente bajas en el procedimiento de contratación pública y propuestas de mejora normativas
Fecha
Autores
Directores
Editores
Otras autorías
Handle
Cita bibliográfica
Titulación
Resumen
[ES] La contratación pública constituye uno de los principales instrumentos mediante los cuales las administraciones públicas satisfacen necesidades colectivas y gestionan recursos públicos. En este contexto, el análisis de las ofertas anormalmente bajas adquiere una especial relevancia, ya que estas pueden generar riesgos para la correcta ejecución de los contratos, afectar a la competencia entre empresas y comprometer la calidad del servicio o suministro contratado. El presente trabajo tiene como objetivo analizar el tratamiento jurídico y procedimental de las ofertas anormalmente bajas en la contratación pública, prestando especial atención a la regulación establecida en la Ley de Contratos del Sector Público y a la práctica administrativa en los procedimientos de licitación. Para ello, se examinan los criterios utilizados para la identificación de estas ofertas, el procedimiento de justificación por parte de los licitadores y el papel de los órganos de contratación en la valoración de dichas justificaciones. Asimismo, el estudio aborda las principales dificultades e inconsistencias que se producen en la aplicación práctica de este mecanismo, tales como la falta de uniformidad en los métodos de detección, la discrecionalidad en la valoración de las justificaciones o la posible utilización estratégica de precios extremadamente bajos por parte de los licitadores. Finalmente, el trabajo propone posibles mejoras normativas y procedimentales orientadas a reforzar la transparencia, la seguridad jurídica y la eficacia del sistema, con el objetivo de garantizar un equilibrio adecuado entre la libre competencia, la sostenibilidad económica de los contratos y la correcta utilización de los fondos públicos
[EN] Public procurement is one of the main instruments through which public administrations meet collective needs and manage public resources. In this context, the analysis of abnormally low bids is particularly relevant, as these can pose risks to the proper execution of contracts, affect competition among companies, and compromise the quality of the contracted service or supply. Aquest Treball de Fi de Grau, emmarcat en l’àmbit organitzacional de l’anàlisi financera i la gestió algorítmica de carteres, analitza i compara l’eficàcia predictiva de dos paradigmes emergents de predicció zero-shot de sèries temporals: els models fundacionals especialitzats i els Large Language Models (LLMs) generalistes. L’estudi aborda el problema de la predicció en entorns d’alta incertesa, aplicant aquests models a dades macroeconòmiques i financeres i utilitzant algorismes economètrics clàssics com a referència de rendiment. S’han avaluat deu models de quatre famílies (ingenu, clàssics, fundacionals i LLMs) sobre set datasets que representen renda variable (S&P 500), criptoactius (BTC-USD), divises (EUR-USD) i macroeconomia (US CPI), generant més de 12 000 prediccions mitjançant validació creuada amb finestra expansiva. Els resultats, validats amb tests de Friedman, Diebold-Mariano i Kruskal- Wallis, revelen una enorme heterogeneïtat dins dels models fundacionals: TimeGPT competeix estadísticament amb els clàssics, mentre que TimesFM és el pitjor model de l’estudi. Els LLMs generalistes (Gemma 4, Qwen 3) superen a dos dels quatre fundacionals i destaquen en mètriques direccionals i de rendibilitat estratègica, mentre que els models clàssics (SES, ARIMA) mantenen el seu lideratge en precisió numèrica pura. Es conclou que a major complexitat de l’arquitectura s’obtenen pitjors mètriques de precisió, però millors resultats de negoci. Com a proposta de millora, es planteja el desenvolupament futur de sistemes d’inversió híbrids que combinen la robustesa matemàtica clàssica amb la capacitat estratègica dels LLMs. This paper aims to analyze the legal and procedural treatment of abnormally low bids in public procurement, paying special attention to the regulations established in the Public Sector Contracts Law and to administrative practice in tendering procedures. To this end, it examines the criteria used to identify these bids, the justification procedure for bidders, and the role of contracting authorities in evaluating these justifications. Furthermore, the study addresses the main difficulties and inconsistencies that arise in the practical application of this mechanism, such as the lack of uniformity in detection methods, the discretionary nature of the evaluation of justifications, and the potential strategic use of extremely low prices by bidders. Finally, the paper proposes possible regulatory and procedural improvements aimed at strengthening the transparency, legal certainty, and effectiveness of the system, with the goal of ensuring a proper balance between free competition, the economic sustainability of contracts, and the correct use of public funds.
[CA] La contractació pública constituïx un dels principals instruments mitjançant els quals les administracions públiques satisfan necessitats col·lectives i gestionen recursos públics. En este context, l'anàlisi de les ofertes anormalment baixes adquirix una especial rellevància, ja que estes poden generar riscos per a la correcta execució dels contractes, afectar la competència entre empreses i comprometre la qualitat del servici o subministrament contractat. El present treball té com a objectiu analitzar el tractament jurídic i procedimental de les ofertes anormalment baixes en la contractació pública, prestant especial atenció a la regulació establida en la Llei de Contractes del Sector Públic i a la pràctica administrativa en els procediments de licitació. Per a això, s'examinen els criteris utilitzats per a la identificació d'estes ofertes, el procediment de justificació per part dels licitadors i el paper dels òrgans de contractació en la valoració d'estes justificacions. Així mateix, l'estudi aborda les principals dificultats i inconsistències que es produïxen en l'aplicació pràctica d'este mecanisme, com ara la falta d'uniformitat en els mètodes de detecció, la discrecionalitat en la valoració de les justificacions o la possible utilització estratègica de preus extremadament baixos per part dels licitadors. Finalment, el treball proposa possibles millores normatives i procedimentals orientadesa reforçar la transparència, la seguretat jurídica i l'eficàcia del sistema, amb l'objectiu de garantir un equilibri adequat entre la lliure competència, la sostenibilitat econòmica dels contractes i la correcta utilització dels fons públics.
