Reducción de la resistencia a compresión del hormigón en piezas hormigonadas verticalmente

Abstract

Este trabajo trata de justificar la desaparición del factor de reducción de la resistencia a compresión en piezas hormigonadas verticalmente, que fue obligatorio utilizar en España en los cálculos de estructuras desde el año 1968 (norma EH-68) hasta el año 1998 (norma EH-98). Dicho factor suponía una minoración del 10% de la resistencia debido a la segregación de los materiales que componen el hormigón, que provoca una distribución no uniforme de las propiedades mecánicas. Para ello, se han realizado 6 pilares a escala reducida con diferentes calidades y consistencias del hormigón, y tres probetas de cada uno. A la edad de 28 días se procedió a realizar varios ensayos en cada pilar con el fin de analizar la distribución de resistencia a lo largo de la altura: unos no destructivos (esclerómetro y ultrasonidos), habitualmente utilizados en trabajos de inspección, y otros destructivos (se sacaron testigos cada 15 cm a lo largo de la altura). Con los ensayos realizados se justifica la desaparición de este factor de reducción, ya que las diferencias de resistencia registradas entre la cabeza y la base de los distintos pilares estudiados han sido despreciables, inferiores al 7%.

This work tries to justify the disappearance of the reduction factor of the compressive strength in vertical casting pieces, which was mandatory to use in Spain in the structural calculations since 1968 (standard EH-68) until the year 1998 (standard EH- 98). This factor involved a reduction of 10% of the strength due to the segregation of the materials that compose the concrete, which causes a non-uniform distribution of the mechanical properties. For this, 6 scaled-down columns have been made with different qualities and consistences of the concrete, and three specimens of each one. At the age of 28 days, several tests have been carried out on each column in order to analyze the distribution of strength along the height: non-ºdestructive ones (sclerometer and ultrasound), usually used in inspection works, and other destructive ones (core samples will be taken every 15 cm along the height). With the tests carried out, the disappearance of this reduction factor is justified because the differences obtained between the top and the bottom of the different columns studied have been negligible, less than a 7%.

Aquest treball tracta de justificar la desaparició del factor de reducció de la resistència a compressió en peces formigonades verticalment, que va ser obligatori utilitzar a Espanya en els càlculs d'estructures des de l'any 1968 (norma EH-68) fins a l'any 1998 (norma EH 98). Aquest factor suposava una minoració del 10% de la resistència a causa de la segregació dels materials que componen el formigó, que provoca una distribució no uniforme de les propietats mecàniques. Per a això, s'han realitzat 6 pilars a escala reduïda amb diferents qualitats i consistències del formigó, i tres provetes de cada un. A l'edat de 28 dies es va procedir a realitzar diversos assaigs en cada pilar per tal d'analitzar la distribució de resistència al llarg de l'altura: uns no destructius (escleròmetre i ultrasons), habitualment utilitzats en treballs d'inspecció, i altres destructius (es van treure testimonis cada 15 cm al llarg de l'altura). Amb els assajos realitzats es justifica la desaparició d'aquest factor de reducció, ja que les diferències de resistència registrades entre el cap i la base dels diferents pilars estudiats han estat menyspreables, inferiors al 7%.