Mostrar el registro sencillo del ítem
dc.contributor.advisor | Barrachina Martínez, Isabel | es_ES |
dc.contributor.advisor | Vivas Consuelo, David José Juan | es_ES |
dc.contributor.author | Trillez Araujo, Sara | es_ES |
dc.date.accessioned | 2018-09-05T07:16:55Z | |
dc.date.available | 2018-09-05T07:16:55Z | |
dc.date.created | 2018-07-10 | |
dc.date.issued | 2018-09-05 | es_ES |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10251/106593 | |
dc.description.abstract | [ES] Introducción: En el actual contexto sanitario es necesario el buen funcionamiento de los proveedores de atención sanitaria siendo equitativos, satisfactorios y eficientes. La evaluación de la eficiencia de las unidades funcionales es importante para la contención de gastos y mejora de los resultados. Objetivo: Evaluación de la eficiencia de las 18 Unidades Básicas de Salud (UBS) pertenecientes al departamento de Salud de Valencia Clínico-Malvarrosa (atienden al 6,81% de la población) de la Comunidad Valenciana durante el período de 2015. Metodología: Los datos fueron proporcionados por la Generalitat Valenciana. El análisis factorial permite la reducción de las dimensiones y validación de los modelos que se emplean en el Análisis Envolvente de Datos (DEA) para la valoración de la eficiencia. Se incluyen como variables inputs: facultativos, enfermeros y costes de: personal, pruebas de diagnóstico por imagen, laboratorio y farmacia. Como variables output: urgencias hospitalarias, consultas médicas y de enfermería, derivaciones a especialista, hospitalizaciones evitables, mortalidad y eficiencia en la prescripción. Se incluyen como variables exógenas: porcentaje de población mayor de 65 años, case-mix y vulnerabilidad. Resultados: Los diferentes modelos llevan a resultados distintos. Siempre hay algunas UBS que independientemente del modelo se mantienen eficientes, como son Alboraia, Benimaclet, Chile y República Argentina y otros que no lo hacen nunca como son Almàssera, Malvarrosa, Museros, Serrería II, Tavernes Blanques y Vicente Brull. Los costes de las UBS, se estructuran de la siguiente manera: farmacia (58,29%), personal (34,98%), laboratorio (6,12%) y. pruebas de diagnóstico por imagen (0, 61%).A partir del análisis discriminante, se obtienen tres factores que explican el 77,37% de la varianza (Factor 1 actividad asistencial 42,682%, Factor 2 recursos personal 21,722% y Factor 3 morbilidad 12,971%). Conclusiones: El análisis DEA es útil en la medida de la eficiencia, si bien la perspectiva del análisis influye en los resultados, algunas UBS se muestran siempre eficientes y otras nunca. Las variables exógenas influyen en los resultados. Entre los inputs, el gasto farmacéutico es el más significativo y con mayor margen de mejora desde el punto de vista de la gestión. | es_ES |
dc.description.abstract | [CA] Introducció: En l’actual context sanitari és necessari el correcte funcionament dels proveïdors d’atenció sanitaria i que siguen equitatius, satisfactoris y eficients. L’evaluació de l’eficiència de les unitats funcionals és important per a la contenció de despeses i millora dels resultats. Objetiu: Avaluació de l’eficiència de les 18 Unitats Bàsiques de Salut (UBS) que pertànyen al departament de Salut de València Clínic-Malvarrosa (atenen al 6,81% de la població) de la Comunitat Valenciana durant el període de 2015. Metodología: Les dades van ser proporcionades per la Generalitat Valenciana. L’anàlisi factorial permet la reducció de les dimensions i validació dels models que s’utilitzaran en l’Anàlisis Envolvent de Dades (DEA) per a la valoració de l’eficiència. S’inclouen com a variables inputs: facultatius, infermers i costos de: personal, proves de diagnòstic per imatge, laboratori y farmàcia. Com variables output: urgències hospitalaries, consultes médiques i d’infermeria, les derivacions a especialista, hospitalitzacions evitables, mortalitat i eficiència en la prescripció. S’inclouen com variables exògenes: percentatge de població major de 65 anys, case-mix y vulnerabilitat Resultats: Els diferents models porten a resultats diferents. Sempre hi ha algunes UBS que independentment del model es mantenen eficients, com són Alboraia, Benimaclet, Chile i República Argentina i altres que no ho fan mai com són Almàssera, Malvarrosa, Museros, Serrería II, Tavernes Blanques i Vicente Brull. Les despeses de les UBS, s’estructuren de la següent manera: farmàcia (58,29%), personal (34,98%), laboratori (6,12%) y proves de diagnòstic per imatge (0,61%).A partir de l’anàlisi discriminant, s’obtenen tres factors que expliquen el 77,37% de la variància (Factor 1 activitat asistencial 42,682 %, Factor 2 recursos personal 21,722% i Factor 3 morbiditat 12,971%). Conclusions: L’anàlisi DEA és útil en la mesura de l’eficiència de les UBS, si bé la perspectiva de l’anàlisi influeix en els resultats, algunes UBS es mostren sempre eficients i altres mai. Les variables exògenes influeixen en els resultats. Entre els inputs, la despesa farmacéutica és el més significatiu i amb major marge de millora des del punt de vista de la gestió. | es_ES |
dc.description.abstract | [EN] Introduction: In the current health context the proper functioning of the health care providers is necessary, being equitable, satisfactory and efficient. The evaluation of the efficiency of the functional units is important for the containment of the expenses and the improvement of the results. Objective: Evaluation of the efficiency of the 18 Basic Health Units (UBS) belonging to the Health Department of Valencia Clínico-Malvarrosa (serving 6.81 % of the population) of the Valencian Community during the period of 2015. Methodology: The data was provided by the Generalitat Valenciana. The factorial analysis allows the reduction of the dimensions and validation of the models that are used in the Data Envelopment Analysis (DEA) for the evaluation of the efficiency. The input variables that are included: physicians, nurses and costs of personnel, diagnostic imaging tests, laboratory and pharmacy. As output variables: hospital emergencies, medical and nursing consultations, referrals to specialists, avoidable hospitalizations, mortality and efficiency in prescription. As exogenous variables to be considered: percentage of population older than 65 years, case-mix and vulnerability. Results: The different models lead to different results. There are always some UBS that regardless of the model remain efficient, as are Alboraia, Benimaclet, Chile and Republica Argentina and others that never do such as Almàssera, Malvarrosa, Museros, Serrería II, Tavernes Blanques and Vicente Brull. The costs of the UBS are structured in: pharmacy (58.29%), personnel (34.98%), laboratory (6.12%) and diagnostic imaging tests (0.61%). From the discriminant analysis three factors are obtained that explain 77.37% of the variance (factor 1 healthcare activity 42.682%, Factor 2 personal resources 21.722% and Factor 3 morbidity 12.97%). Conclusions: The DEA analysis is useful to measure of the efficiency, although the perspective of the analysis influences the results, some UBS are always efficient and others never. The exogenous variable influence in the results. Among the inputs, pharmaceutical cost is the most significant and with the greatest margin for improvement from the point of view of management. | es_ES |
dc.language | Español | es_ES |
dc.publisher | Universitat Politècnica de València | es_ES |
dc.rights | Reserva de todos los derechos | es_ES |
dc.subject | Análisis Envolvente de Datos (DEA) | es_ES |
dc.subject | atención primaria de salud | es_ES |
dc.subject | medida de la eficiencia | es_ES |
dc.subject | Anàlisi Envolvent de Dades (DEA) | es_ES |
dc.subject | atenció primaria de salut | es_ES |
dc.subject | mesura de l’ eficiència | es_ES |
dc.subject | Data Envelopment Analysis (DEA) | es_ES |
dc.subject | primary health care | es_ES |
dc.subject | measure of efficiency | es_ES |
dc.subject.classification | ECONOMIA, SOCIOLOGIA Y POLITICA AGRARIA | es_ES |
dc.subject.classification | ECONOMIA APLICADA | es_ES |
dc.subject.other | Grado en Ingeniería Biomédica-Grau en Enginyeria Biomèdica | es_ES |
dc.title | Análisis de la eficiencia de las 18 unidades básicas de salud de atención primaria pertenecientes al departamento de salud clínico malvarrosa de la Comunidad Valenciana en 2015 | es_ES |
dc.type | Proyecto/Trabajo fin de carrera/grado | es_ES |
dc.rights.accessRights | Cerrado | es_ES |
dc.contributor.affiliation | Universitat Politècnica de València. Departamento de Economía y Ciencias Sociales - Departament d'Economia i Ciències Socials | es_ES |
dc.contributor.affiliation | Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales - Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials | es_ES |
dc.description.bibliographicCitation | Trillez Araujo, S. (2018). Análisis de la eficiencia de las 18 unidades básicas de salud de atención primaria pertenecientes al departamento de salud clínico malvarrosa de la Comunidad Valenciana en 2015. http://hdl.handle.net/10251/106593 | es_ES |
dc.description.accrualMethod | TFGM | es_ES |
dc.relation.pasarela | TFGM\90838 | es_ES |