Resumen:
|
[ES] Introducción
El Sistema Nacional de Salud se está viendo afectado por el aumento de la cronicidad y el
envejecimiento de la población, que se traduce en una mayor demanda de servicios. Los estudios y
estratificación ...[+]
[ES] Introducción
El Sistema Nacional de Salud se está viendo afectado por el aumento de la cronicidad y el
envejecimiento de la población, que se traduce en una mayor demanda de servicios. Los estudios y
estratificación de la población según morbilidad se hacen necesarios para mejorar la gestión de los
recursos. Los Pacientes Crónicos Complejos son un pequeño porcentaje de la población
caracterizada por unas necesidades especialmente elevadas y una dificultad en su gestión. Su
correcta identificación permitiría mejorar la atención que se les presta y su calidad de vida.
Objetivo
Desarrollo de una herramienta para la identificación de pacientes crónicos complejos utilizando
métodos estadísticos y algoritmos de aprendizaje automático.
Metodología
El estudio se realiza sobre la población asignada de un departamento de salud, clasificada como
crónico en el sistema Clinical Risk Groups (CRG) (estado de salud nivel 4 de CRG o superior) en el
periodo de 2015 (98.465 pacientes). Se dispone de variables de tipo demográfico (edad y sexo),
clínico (clasificación ACRG3, número de contactos ambulatorios, número de urgencias, número de
ingresos, número de problemas relacionados con los medicamentos e importe de gasto
farmacéutico) y socio-económico (zona básica de salud, situación de empadronamiento, indicador
de nacionalidad , cobertura sanitaria, situación de residencia, migraciones, actividad laboral, grupos
de aseguramiento, conjunto geopolítico, unidad de residencia, régimen de aportación de farmacia
e índice de exclusión social). Para cada paciente se incluye una etiqueta de identificación de
paciente crónico complejo marcada por profesionales sanitarios. Se plantea un análisis descriptivo
de las variables, creación de modelos supervisados con tres sistemas de clasificación (random
forest, regresión logística y red neuronal) y evaluación de los mismos con medida de exactitud,
precisión, sensibilidad, especificidad, estadístico-F, coeficiente de correlación de Matthews y área
bajo la curva ROC. Finalmente, se ha implementado el modelo obtenido con mejores resultados en
una herramienta de visualización desarrollada con MATLAB.
Resultados
Las variables clínicas y de consumo de recursos están estrechamente ligadas al estado de salud y el
nivel de gravedad de los pacientes. Entre las variables sociales, las más relevantes son el índice de
exclusión social y la zona básica de salud. Tanto el algoritmo random forest como la red neuronal
consiguen muy buenos resultados de clasificación con variables clínicas, pero el primero es el que
ofrece mejor rendimiento al incorporar las variables socio-económicas. Este modelo se programa
en una interfaz que permite obtener la probabilidad de un paciente de ser o no crónico complejo
al introducir las variables.
Conclusiones
Los algoritmos de aprendizaje automático pueden ser usados para crear sistemas de clasificación
de acuerdo con los criterios de los profesionales sanitarios. Las variables clínicas y socio-económicas
permiten una correcta identificación de los pacientes crónicos complejos.
[-]
[CA] Introducció
El Sistema Nacional de Salut s'està veient afectat per l'augment de la cronicitat i l'envelliment de la
població, que es tradueix en una major demanda de serveis. Els estudis i estratificació de la ...[+]
[CA] Introducció
El Sistema Nacional de Salut s'està veient afectat per l'augment de la cronicitat i l'envelliment de la
població, que es tradueix en una major demanda de serveis. Els estudis i estratificació de la població
segons morbiditat es fan necessaris per a millorar la gestió dels recursos. Els Pacients Crònics
Complexos són un petit percentatge de la població caracteritzada per unes necessitats
especialment elevades i una dificultat en la seua gestió. La seua correcta identificació permetria
millorar l'atenció que se'ls presta i la seua qualitat de vida.
Objectiu
Desenvolupament d'una eina per a la identificació de pacients crònics complexos utilitzant mètodes
estadístics i algorismes d'aprenentatge automàtic.
Metodologia
L'estudi es realitza sobre la població assignada d'un departament de salut, classificats com a crònics
en el sistema Clinical Risk Groups (CRG) (estat de salut nivell 4 de CRG o superior) en el període de
2015 (98.465 pacients). Es disposa de variables de tipus demogràfic (edat i sexe), clínic (classificació
ACRG3, nombre de contactes ambulatoris, nombre d'urgències, nombre d'ingressos, nombre de
problemes relacionats amb els medicaments i import de despesa farmacèutica) i soci-econòmic
(zona bàsica de salut, situació d'empadronament, indicador de nacionalitat , cobertura sanitària,
situació de residència, migracions, activitat laboral, grups d'assegurament, conjunt geopolític,
unitat de residència, règim d'aportació de farmàcia i índex d'exclusió social). Per a cada pacient
s'inclou una etiqueta d'identificació de pacient crònic complex marcada per professionals sanitaris.
Es planteja una anàlisi descriptiva de les variables, creació de models supervisats amb tres sistemes
de classificació (random forest, regressió logística i xarxa neuronal) i avaluació dels mateixos amb
mesura d'exactitud, precisió, sensibilitat, especificitat, estadístic-F, coeficient de correlació de
Matthews i àrea sota la corba ROC. Finalment, s'ha implementat el model obtingut amb millors
resultats en una eina de visualització desenvolupada amb MATLAB.
Resultats
Les variables clíniques i de consum de recursos estan estretament lligades a l'estat de salut i el nivell
de gravetat dels pacients. Entre les variables socials, les més rellevants són l'índex d'exclusió social
i la zona bàsica de salut. Tant l'algorisme random forest com la xarxa neuronal aconsegueixen molt
bons resultats de classificació amb variables clíniques, però el primer és el que ofereix millor
rendiment en incorporar les variables soci-econòmiques. Aquest model es programa en una
interfície que permet obtenir la probabilitat d'un pacient de ser o no crònic complex en introduir
les variables.
Conclusions
Els algorismes d'aprenentatge automàtic poden ser usats per a crear sistemes de classificació
d'acord amb els criteris dels professionals sanitaris. Les variables clíniques i soci-econòmiques
permeten una correcta identificació dels pacients crònics complexos.
[-]
[EN] Introduction
The National Health Service is affected nowadays by a raise in chronicity and ageing of the
population, which turns into a higher demand of services. The studies and stratification of the
population ...[+]
[EN] Introduction
The National Health Service is affected nowadays by a raise in chronicity and ageing of the
population, which turns into a higher demand of services. The studies and stratification of the
population based on the morbidity condition have become necessary to improve the resource
management. The complex chronic patients are a small percentage of the population, characterized
by especially profound necessities and difficulties in their management. Their correct identification
would improve the health care attention that is provided and also their life quality.
Objective
Development of a tool for complex chronic patients’ identification employing statistical methods
and machine learning algorithms.
Methodology
The study was conducted with the assigned population of a health district, which is classified as
chronic in the Clinical Risk Group (CRG) system (CRG equal or greater than 4) in 2015 (98,465
patients). The variables available are demographic (age and sex), clinical (ACRG3 classification,
number of ambulatory events, number of visits to emergency departments, number of hospital
admissions, pharmaceutical problems and ambulatory prescription costs) and socio-economical
(basic health area, registration of residency, nationality, health coverage, residency situation,
migrations, labour activity, assurance groups, geopolitical cluster, residency unit, pharmaceutical
tax level and social exclusion index). There is also a complex chronic patient identification label for
each patient, marked by sanitary professionals. A descriptive analysis of the variables is developed,
and supervised learning models are created employing three classification algorithms (random
forest, logistic regression and neural network). The evaluation is made through the measurement
of accuracy, precision, recall, specificity, F-statistical, Matthews’ correlation coefficient and area
under curve ROC. Finally, the model presenting the best performance is implemented in a
visualization tool developed in MATLAB.
Results
The clinical variables and the information about resources consumption are highly related to the
state of health and severity level of the patients. Among the social variables, the social exclusion
index and the basic health areas prove to be the most significant ones. Both the random forest
algorithm and the neural network offer great results, but the first one performs better when adding
the socio-economic variables. This model is programmed in a user interface, to obtain the
probability for a patient to be considered a complex chronic one by entering the different variables.
Conclusions
Machine learning algorithms can be used to develop classification systems, according to the
professional criteria. The clinical and socio-economical variables provide a correct method to
identify the complex chronic patients.
[-]
|