Evaluación de la fotoestabilidad y la foto(geno)toxicidad in vitro del fármaco simeprevir

Abstract

[ES] El fármaco simeprevir (SIM) se utiliza en el tratamiento de la infección crónica por el virus de la hepatitis C (VHC), principalmente el genotipo 1, formando parte de una terapia antiviral combinada con otros fármacos. Se trata de un antiviral de acción directa, inhibidor de la proteasa NS3/4A del VHC, aprobado por primera vez en 2013 por la FDA y comercializado como Olysio para su administración oral. Diferentes ensayos clínicos han demostrado reacciones exacerbadas a la luz UVA en pacientes tratados con el SIM que han sido asociadas a eventos de fotosensibilidad. Sin embargo, todavía no existen evidencias claras de reacciones de foto(geno)toxicidad y fotoalergia del fármaco asociadas a estos fenómenos. Por ello, el objetivo del presente TFG es evaluar la foto(geno)toxicidad in vitro del SIM, así como su fotoestabilidad. Se ha visto que el SIM posee un máximo de absorción en la región UVA del espectro electromagnético, radiación que más eficazmente penetra la piel y que, por tanto, puede alcanzar al SIM alojado en sus capas internas. Sus bandas de absorción y de emisión de fluorescencia disminuyen con el tiempo de irradiación, y aparece una nueva banda de fluorescencia, lo que evidencia la fotodegradación del fármaco y sugiere la formación de un fotoproducto. Asimismo, por medio de ensayo de fototoxicidad in vitro 3T3 neutral red uptake (NRU), el SIM ha revelado una gran capacidad fototóxica, con un valor de factor fotoirritante (PIF) de 40. Además, presenta una notable fotogenotoxicidad celular, con >40 % de daño al ADN nuclear a una concentración de 1 μM, detectada mediante ensayo Comet. Estos resultados concuerdan con las reacciones de fotosensibilidad observadas en los estudios clínicos.

[EN] Simeprevir (SIM) drug is used for the treatment of chronic hepatitis C virus (HCV), genotype 1 mainly, as a component of combination antiviral therapy. It is a direct-acting antiviral HCV NS3/4A protease inhibitor, which was firstly approved in 2013 by FDA and it is marketed as Olysio for its oral administration. Several clinical trials have proven irritant reactions upon the exposure to UVA light in patients treated with SIM, which have been associated to photosensitivity reactions. However, there is no clear evidence about photo(geno)toxicity and photoallergy reactions of SIM associated to those phenomena. Hence, the aim of this TFG is to assess the in vitro photo(geno) toxicity of SIM, as well as its photostability. It has been noted that SIM shows an absorption maximum towards UVA region in the electromagnetic spectrum. UVA light is the radiation that more efficiently penetrates the skin and thereby can reach the SIM located in its inner layers. Absorption and fluorescence emission bands of SIM decrease with irradiation time and a new fluorescence band arises, which results in drug photodegradation and suggests the formation of a photoproduct. In addition, SIM has revealed a great phototoxic ability by in vitro phototoxicity 3T3 neutral red uptake (NRU) assay, with a photoirritant factor (PIF) of 40. Also, it shows a remarkable cellular photogenotoxicity, with a nuclear DNA damage of >40 % for 1 μM of SIM, detected by Comet assay. These results are in agreement with the photosensitivity reactions identified by the clinical trials.

[CA] El fàrmac simeprevir (SIM) s’utilitza en el tractament de la infecció crònica pel virus de la hepatitis C (VHC), principalment el genotip 1, com a part d’una teràpia antiviral combinada amb altres fàrmacs. Es tracta d’un antiviral d’acció directa, inhibidor de la proteasa NS3/4A del VHC, aprovat per primera vegada en 2013 per la FDA i comercialitzat com Olysio per a la seua administració oral. Diferents assaigs clínics han demostrat reaccions exacerbades a la llum UVA en pacients tractats amb el SIM que han sigut associades a esdeveniments de fotosensibilitat. Tanmateix, encara no existeixen evidències clares de reaccions de foto(geno)toxicitat i fotoal·lèrgia del fàrmac associades a aquests fenòmens. Per tant, l’objectiu del present TFG és avaluar la foto(geno)toxicitat in vitro del SIM, així com la seua fotoestabilitat. S’ha vist que el SIM posseeix un màxim d’absorció en la regió UVA del espectre electromagnètic, radiació que més eficaçment penetra en la pell i que, llavors, pot aplegar al SIM allotjat en les seues capes internes. Les bandes d’absorció i d’emissió de fluorescència del SIM disminueixen amb el temps d’irradiació, i apareix una nova banda de fluorescència, el que evidència la fotodegradació del fàrmac i suggereix la formació d’un fotoproducte. Alhora, per mitjà d’assaig de fototoxicitat in vitro 3T3 neutral red uptake (NRU), el SIM ha revelat una gran capacitat fototòxica, amb un valor de factor fotoirritant (PIF) de 40. A més, presenta una notable fotogenotoxicitat cel·lular, amb >40 % de dany al ADN nuclear per a una concentració de 1 μM, detectada mitjançant assaig Comet. Aquests resultats concorden amb les reaccions de fotosensibilitat observades als assaigs clínics.