- -

Directrices para integración de los planes de gestión de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a otras figuras de protección: un estudio de caso en la Comunidad Valenciana

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Directrices para integración de los planes de gestión de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a otras figuras de protección: un estudio de caso en la Comunidad Valenciana

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Ortiz Miranda, Dionisio es_ES
dc.contributor.advisor Durán Lalaguna, María Concepción es_ES
dc.contributor.author Segarra Vidal, Joaquín es_ES
dc.date.accessioned 2018-09-28T11:50:10Z
dc.date.available 2018-09-28T11:50:10Z
dc.date.created 2018-09-13
dc.date.issued 2018-09-28 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/108585
dc.description.abstract [ES] La Directiva Marco del Agua, 2000/60/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, que establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas, supone el inicio de las actuaciones de protección de las aguas a nivel europeo, en su artículo 6 estipula el establecimiento de un registro de las áreas protegidas “declaradas objeto de una protección especial en virtud de una norma comunitaria específica relativa a la protección de sus aguas superficiales o subterráneas o a la conservación de los hábitats y las especies que dependen directamente del agua”. La reciente declaración de las Reservas Naturales Fluviales supone otro logro en materia de protección de las aguas, ya que esta nueva figura se define como aquellos cauces, o tramos de cauces, en los que las presiones e impactos producidos como consecuencia de la actividad humana no han alterado el estado natural. Si bien es cierto que por ley estas reservas se circunscriben estrictamente a los bienes de dominio público hidráulico, sí que se produce un solape físico con el resto de las figuras de protección de carácter comunitario, nacional o autonómico. A partir de estos elementos, este TFM persigue los siguientes objetivos: (i) determinar el grado de solape entre las Reservas Naturales Fluviales y otras figuras de protección de espacios naturales, (ii) analizar de forma comparativa los contenidos entre los planes de gestión de las Reservas Naturales Fluviales y otros documentos de planificación de otras figuras de protección, (iii) aplicar ese análisis en el caso concreto de un Parque Natural de la Comunidad Valenciana y, finalmente, (iv) realizar una propuesta de directrices para mejorar la integración de los planes de gestión de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a otras figuras de protección. Los resultados muestran que más del 84% de la longitud de las Reservas Naturales Fluviales está incluida en algún espacio natural protegido actualmente. Esto respalda la necesidad de una coordinación con los instrumentos de planificación y gestión del resto de figuras de protección en las cuales estén incluidas. Se ha realizado un análisis del grado de concordancia entre los contenidos mínimos exigidos por ley de los planes de gestión de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a los del resto de las figuras de protección, y se ha determinado que el grado de concordancia es diferente en cada caso analizado, pero que de forma general se puede manifestar que el grado de coincidencia es medio entre contenidos mínimos. En cambio, a partir del estudio de caso en la Comunidad Valenciana se ha comprobado como el grado de concordancia disminuye entre los documentos técnicos de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a los instrumentos de gestión y planificación de las figuras de protección analizadas, cuando se analiza el documento vigente y no solo los contenidos mínimos mencionados en la ley, demostrándose como válida la metodología aplicada para otros casos de solape físico y de instrumentos de planificación y gestión. Finalmente, se proponen una serie de directrices para la mejora de la integración entre los documentos técnicos de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a los instrumentos de gestión y planificación de las figuras de protección analizadas. Estas directrices tratan de garantizar la presencia de diversos apartados, así como de incorporar otros, fundamentalmente aspectos normativos de usos y actividades. es_ES
dc.description.abstract [EN] The Water Framework Directive, 2000/60/EC, of the European Parliament and of the Council, which establishes a Community framework for action in the field of water policy, is the beginning of actions to protect waters at European level, in article 6 stipulates the establishment of a register of protected areas "which have been designated as requiring special protection under specific Community legislation for the protection of their surface water and groundwater or for the conservation of habitats and species directly depending on water". The recent declaration of the Fluvial Natural Reserves is another achievement in terms of water protection, since this new figure is defined as those riverbeds, or sections of riverbeds, in which the pressures and impacts produced because of human activity have not altered the natural state. Although it is true that by law these reserves are strictly limited to the public domain hydraulic possessions, there is a physical overlap with the rest of the protection figures of community, national or regional character. Based on these elements, this TFM pursues the following objectives: (i) to determine the degree of overlap between the River Natural Reserves and other figures for the protection of natural spaces, (ii) to analyse in a comparative manner the contents among the management plans of the Natural River Reserves and other planning documents of other protection figures, (iii) apply that analysis in the specific case of a Valencian Community Natural Park and, finally, (iv) make a proposal of guidelines to improve the integration of the management plans of the River Natural Reserves with respect to other protection figures. Results show that more than 84% of the length of the Fluvial Natural Reserves is included in some natural space currently protected. This supports the need for coordination with the planning and management instruments of the other protection figures in which they are included. An analysis of the degree of agreement between the minimum contents required by law of the management plans of the Fluvial Natural Reserves has been made with respect to the rest of the protection figures, and it has been determined that the degree of agreement is different in each case analysed, but in a general way it can be shown that the degree of coincidence is medium between minimum contents. On the other hand, from the case study in the Valencian Community it has been verified how the degree of agreement decreases between the technical documents of the Fluvial Natural Reserves with respect to the management and planning instruments of the protection figures analysed, when analysing the current document and not only the minimum contents mentioned in the law, demonstrating as valid the methodology applied for other cases of physical overlap and of planning and management instruments. Finally, a series of guidelines is proposed for the improvement of the integration between the technical documents of the Fluvial Natural Reserves with respect to the instruments of management and planning of the protection figures analysed. These guidelines try to guarantee the presence of different sections, as well as to incorporate others, basically normative aspects of uses and activities. es_ES
dc.description.abstract [CA] La Directiva Marc de l'Aigua, 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, que estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, suposa l'inici de les actuacions de protecció de les aigües a nivell europeu, en l'article 6 estipula l'establiment d'un registre de les àrees protegides “declarades objecte d'una protecció especial en virtut d'una norma comunitària específica relativa a la protecció de les seues aigües superficials o subterrànies o a la conservació dels hàbitats i les espècies que depenen directament de l'aigua”. La recent declaració de les Reserves Naturals Fluvials suposa un altre èxit en matèria de protecció de les aigües, ja que esta nova figura es defineix com aquells llits, o trams de llits, en els que les pressions i impactes produïts com a conseqüència de l'activitat humana no han alterat l'estat natural. Si bé és cert que per llei estes reserves se circumscriuen estrictament als béns de domini públic hidràulic, sí que es produeix un solapament físic amb la resta de les figures de protecció de caràcter comunitari, nacional o autonòmic. A partir d'estos elements, este TFM persegueix els següents objectius: (i) determinar el grau de solapament entre les Reserves Naturals Fluvials i altres figures de protecció d'espais naturals, (ii) analitzar de forma comparativa els continguts entre els plans de gestió de les Reserves Naturals Fluvials i altres documents de planificació d'altres figures de protecció, (iii) aplicar eixe anàlisi en el cas concret d'un Parc Natural de la Comunitat Valenciana i, finalment, (iv) realitzar una proposta de directrius per a millorar la integració dels plans de gestió de les Reserves Naturals Fluvials respecte a altres figures de protecció. Els resultats mostren que més del 84% de la longitud de les Reserves Naturals Fluvials està inclosa en algun espai natural protegit actualment. Açò recolza la necessitat d'una coordinació amb els instruments de planificació i gestió de la resta de figures de protecció en les quals estiguen incloses. S'ha realitzat una anàlisi del grau de concordança entre els continguts mínims exigits per llei dels plans de gestió de les Reserves Naturals Fluvials respecte als de la resta de les figures de protecció, i s'ha determinat que el grau de concordança és diferent en cada cas analitzat, però que de forma general es pot manifestar que el grau de coincidència és mig entre continguts mínims. En canvi, a partir de l'estudi de cas a la Comunitat Valenciana s'ha comprovat com el grau de concordança disminueix entre els documents tècnics de les Reserves Naturals Fluvials respecte als instruments de gestió i planificació de les figures de protecció analitzades, quan s'analitza el document vigent i no sols els continguts mínims mencionats en la llei, demostrant-se com a vàlida la metodologia aplicada per a altres casos de solapament físic i d'instruments de planificació i gestió. Finalment, es proposen una sèrie de directrius per a la millora de la integració entre els documents tècnics de les Reserves Naturals Fluvials respecte als instruments de gestió i planificació de les figures de protecció analitzades. Estes directrius tracten de garantir la presència de diversos apartats, així com d'incorporar altres, fonamentalment aspectes normatius d'usos i activitats. es_ES
dc.format.extent 87 es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reconocimiento - No comercial - Sin obra derivada (by-nc-nd) es_ES
dc.subject Directrius d’integració i plans de gestió es_ES
dc.subject Espais naturals protegits es_ES
dc.subject Reserves Naturals Fluvials es_ES
dc.subject Directiva Marc de l’Aigua es_ES
dc.subject Reservas Naturales Fluviales es_ES
dc.subject Directiva Marco del Agua es_ES
dc.subject espacios naturales protegidos es_ES
dc.subject directrices de integración y planes de gestión. es_ES
dc.subject Fluvial Natural Reserves es_ES
dc.subject Water Framework Directive es_ES
dc.subject natural protected areas es_ES
dc.subject integration guidelines and management plans. es_ES
dc.subject.classification ECONOMIA, SOCIOLOGIA Y POLITICA AGRARIA es_ES
dc.subject.other Máster Universitario en Ingeniería de Montes-Màster Universitari en Enginyeria de Forests es_ES
dc.title Directrices para integración de los planes de gestión de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a otras figuras de protección: un estudio de caso en la Comunidad Valenciana es_ES
dc.type Tesis de máster es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Economía y Ciencias Sociales - Departament d'Economia i Ciències Socials es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural - Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural es_ES
dc.description.bibliographicCitation Segarra Vidal, J. (2018). Directrices para integración de los planes de gestión de las Reservas Naturales Fluviales con respecto a otras figuras de protección: un estudio de caso en la Comunidad Valenciana. http://hdl.handle.net/10251/108585 es_ES
dc.description.accrualMethod TFGM es_ES
dc.relation.pasarela TFGM\87367 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem