Síntesis y caracterización fotofísica y fotoquímica de metabolitos del antiinflamatorio no esteroideo naproxeno

Abstract

[ES] En este trabajo se ha sintetizado el metabolito de fase I del antiinflamatorio no esteroideo naproxeno, el ácido 6-hidroxi-2-naftil propanoico, y se ha llevado a cabo su caracterización fotofísica y fotoquímica, como estudios preliminares para profundizar sobre la posible fotosensibilización causada por el metabolito. Partiendo de (S)- o (R)-naproxeno, por tratamiento en medio ácido, se obtuvieron los dos enantiómeros (S)- y (R)- del ácido 6-hidroxi-2-naftil propanoico (el metabolito). En cuanto a los aspectos fotofísicos y fotoquímicos: 1) No se observaron diferencias significativas en los espectros de absorción del fármaco y del metabolito en distintos disolventes. 2) En los espectros de fluorescencia se apreciaron diferencias entre el comportamiento de ambos sustratos, especialmente en medio tamponado fosfato-salino (pH = 7,4), debido al equilibrio fenol-fenolato que ocurre en el metabolito. Tanto los rendimientos cuánticos de fluorescencia como los tiempos de vida de fluorescencia fueron diferentes para ambos sustratos. 3) Fármaco y metabolito poseen energías de singlete muy similares. 4) Mediante fotólisis de destello láser, en el espectro de absorción transitoria del metabolito en PBS se observó una banda con un máximo a 440 nm, atribuida al estado excitado triplete y un catión radical a longitudes de onda comprendidas entre 550-650 nm. 5) La interacción metabolito-albúmina sérica humana fue estudiada mediante un tratamiento de Stern-Volmer; se observó una desactivación creciente de la fluorescencia de la proteína (debida al triptófano de la misma) a medida que aumentaba la concentración de metabolito en el medio. Se observa una ligera estereodiferenciación. 6) La irradiación del metabolito conduce, por descarboxilación, a 1-(6-hidroxinaftalen-2-il)etan1-ona como principal fotoproducto. 7) No se observa fotounión covalente a albúmina sérica humana, aunque sí una degradación del compuesto de partida tras ser irradiado.

[CA] En aquest treball s’ha sintetitzat el metabòlit de fase I del antiinflamatori no esteroïdal naproxén, l’àcid 6-hidroxi-2-naftil propanoic. S’ha procedit a la caracterització fotofísica i fotoquímica per comparar les propietats fotosensibilitzants del metabòlit amb les del fàrmac del qual prové. Partint de (S)- o (R)-naproxén, per tractament en medi àcid, es va obtindré els dos enantiòmers (S)- i (R)- de l’àcid 6-hidroxi-2-naftil propanoic (el metabòlit). En quant als aspectes fotofísics i fotoquímics: 1) No es van observar diferències significatives en els espectres d’absorció del fàrmac i del metabòlit entre els distints dissolvents. 2) En els espectres de fluorescència es van apreciar diferències entre el comportament d’ambdós substrats, en especial en medi tamponat fosfat-salí (pH = 7,4) per l’equilibri fenolfenolat del metabòlit. Tant els rendiments quàntics de fluorescència com en els temps de vida de fluorescència van ser diferents per a ambdós substrats. 3) Fàrmac i metabòlit tenen energies de singlet molt paregudes. 4) Mitjançant fotòlisi de flaix làser, en l’espectre d’absorció transitòria del metabòlit en PBS es va observar una banda amb un màxim a 440 nm, atribuït al estat excitat triplet i un catió radical a longituds d’onda compreses entre 550-650 nm. 5) La interacció metabòlit-albúmina sèrica humana va ser estudiada per l’equació d’SternVolmer; es va observar una desactivació creixent de la senyal de fluorescència (deguda al triptòfan de la mateixa) segons augmentava la concentració de metabòlit en presencia d’albúmina sèrica humana. S’ observa una lleugera estereodiferenciación. 6) La irradiació del metabòlit condueix, per descarboxilació, a 1-(6-hidroxinaftalen-2-il)etan-1- ona com a principal fotoproducte. 7) No es va observar fotounió covalent a l’albúmina sérica humana, encara que sí una degradació del compost del qual prové després de ser irradiat.

[EN] In this work, the nonsteroideal anti-inflammatory phase I metabolite naproxen, the 6-hydroxy-2- naphthalen propanoic acid was synthesised, and its photophysical and photochemical characterization was done as preliminary studies in order to know if the metabolite may cause photosensitization. Two 6-hydroxy-2-naphthalen propanoic acid (S)- and (R)- enantiomers were obtained from (S)- or (R)- naproxen in acid solution. Related to photophysical and photochemical matters: 1) No significant differences were appreciated between drug’s and metabolite’s absorption spectra in different solvents. 2) Differences in fluorescence spectra were appreciated between both substrates, specially in a phosphate buffer-saline (pH = 7.4) due to a phenol-phenolate equilibrium of the metabolite. Both fluorescence quantum yield and excited singlet state lifetime were different for the substrates. 3) Drug and metabolite have similar singlet excitation energy. 4) A band with a maximum at 440 nm was observed in the transitory absorption spectra of the metabolite in PBS with laser flash photolysis. This band belongs to the excited triplet state and there is another band between 550-650 nm that fits to a radical cation. 5) Metabolite-human serum albumin interaction was studied using the Stern-Volmer’s treatment; a growing quenching fluorescence of the protein was appreciated (due to the protein tryptophan) whenever the metabolite concentration were increasing. It was seen a slight stereodifferentiation. 6) A decarboxylation reaction was observed after the metabolite irradiation. The main photoproduct was 1-(6-hydroxynaphthalen-2-il)ethan-1-one. 7) Covalent photobinding to human serum albumin was not appreciated, although degradation in the initial compound occurred after being irradiated.