Resumen:
|
A pesar de que se han realizado grandes avances sobre el conocimiento de esta antigua civilización maya, aún queda mucho por investigar sobre las proporciones y geometría de los espacios construidos, cuyos resultados nos ...[+]
A pesar de que se han realizado grandes avances sobre el conocimiento de esta antigua civilización maya, aún queda mucho por investigar sobre las proporciones y geometría de los espacios construidos, cuyos resultados nos permitiría comprender mejor el pensamiento arquitectónico de los antiguos mayas. Por ello esta investigación se centra en estudios morfológicos y métricos sobre la arquitectura maya.
El objetivo principal de este trabajo es profundizar, a través de la investigación geométrico-métrica, en el conocimiento de la arquitectura maya palaciega del período Clásico Tardío. Como punto de partida se toma la Acrópolis de La Blanca, un asentamiento maya ubicado en la región del Petén guatemalteco
La metodología de investigación propuesta se basa en el levantamiento arquitectónico realizado con ayuda de la tecnología digital actual, lo que permite alcanzar en la adquisición de datos un nivel de precisión muy elevado, proporcionando una documentación arquitectónica exacta de los edificios que son objeto de estudio.
Cabe tener en cuenta que la mayoría de estos edificios están en riesgo o en mal estado de conservación, ya que se encuentran en un medio ambiente hostil. En este contexto, el levantamiento arquitectónico se combina con la investigación arqueológica, por lo que es necesario desarrollar una metodología de adquisición de datos válida y fiable, no sólo para los elementos ya visibles, sino también para aquellos que diariamente salen a la luz conforme avanza la excavación arqueológica.
Los modelos tridimensionales, obtenidos a partir de los datos del levantamiento digital, se convierten en una herramienta eficaz para llevar a cabo, con el rigor científico apropiado, un análisis métrico-dimensional de los edificios a distintas escalas, cuyos resultados nos permitirá formular hipótesis sobre el pensamiento y criterios de diseño que emplearon los antiguos mayas para construir estos edificios dentro de este contexto cultural.
[-]
Aquesta investigació forma part dels estudis morfomètrics dels edificis relacionats, en particular, a l'arquitectura maia. Tot i que la Civilització Maia ha estat i esta sent estudiada, el tema de les proporcions i la ...[+]
Aquesta investigació forma part dels estudis morfomètrics dels edificis relacionats, en particular, a l'arquitectura maia. Tot i que la Civilització Maia ha estat i esta sent estudiada, el tema de les proporcions i la geometria necessària per traduïr el pensament arquitectònic en espais construïts, avui en dia encara està poc investigat.
Aquest treball té com a objectiu aprofundir, a través de la investigació geométrica-mètrica, el coneixement de la arquitectura palatina maia del periode Clàsico Tardío, a partir de l'estudi de l'Acrópolis de La Blanca, un assentament maia ubicat en la regió del Petén guatemaltec.
El mètode d'investigació proposat està basat en l'aixecament fet amb l'ajuda de les tecnologies digitals actuals, que, permitint obtenir un nivell de precisió molt alt en l'adquisició de les dades, proporcionen una documentació més precisa dels artefactes que, en l'actualitat, estàn majoritàriament en estat de ruïna i la seva conservació està en risc al trovar-se en un medi ambient hostil.
En aquest context l'aixecament arquitectònic es combina amb l'aixecament arqueològic, pel que és necessari el desenvolupament d'una metodologia d'adquisició vàlida i fiable no només per als artefactes ja visibles, sinó també per a aquells que diàriament surten a la llum en el transcurs de tota la campanya d'excavació.
Les elaboracions tridimensionals obtingudes mitjançant les dades de l'aixecament digital, gràcies a l'ajuda d'aplicacions específiques, representen una eficaç eina per a dur a terme, amb el rigor científic apropiat, anàlisi mètric-dimensionals de l'artefacte pertanyents a diferents escales, després dels quals formular hipòtesi sobre el pensament de disseny que va conduir a la seva realització dins el context cultural on es van construir.
Aquesta investigació es desenvolupa en un context de cooperació internacional entre la Universitat de Florència i la Universitat Politècnica de València.
[-]
The present research is part of the morphometric studies of the built environment related, in particular, to Mayan architecture. Despite the Mayan civilization has been and continues to be the subject of study, the theme ...[+]
The present research is part of the morphometric studies of the built environment related, in particular, to Mayan architecture. Despite the Mayan civilization has been and continues to be the subject of study, the theme of proportion and geometry, useful to translate the architectural thinking in built spaces, it is still little discussed.
This work aims to deepen, through the metric and geometrical investigation, the knowledge of mayan palatial architecture of the Clásico Tardío period, starting from the study of the Acrópolis of La Blanca, a settlement located in the region of the Guatemalan Petén.
The proposed research method is based on the survey carried out with the help of current digital technologies, which, allowing to achieve a very high precision in data acquisition, allow accurate documentation of the artifacts that are mostly in state of ruin and whose conservation in hostile environments is at risk.
In this context, the architecture survey merges with the archaeological one making it necessary the develop of a valid and reliable acquisition methodology not only for the already visible artefacts, but also for those fragments that are brought to light every day over an entire excavation campaign.
The three-dimensional models obtained starting from digital survey data, thanks to the help of proper software, represent an effective tool to perform, with the appropriate scientific rigor, geometric and dimensional analysis on artefacts at different scales as a result of which to formulate hypotheses on the design thinking that led to their realization in constant reference with the cultural context in which they were erected.
The research was carried out within an international cooperation project between the University of Florence and the Universitat Politècnica de València.
[-]
|