La bóveda en la arquitectura maya

Abstract

Con una larga tradición constructiva que abarca más de diez siglos, la bóveda es uno de los elementos más característicos de la arquitectura maya. Este sistema de cubierta de fábrica de piedra, basado en el principio de aproximación de hiladas, muestra, por un lado, la continuidad que tuvieron las técnicas constructivas en esta antigua civilización y, por otro, las diferencias en la evolución tecnológica que se dieron entre las distintas regiones de las Tierras Bajas Mayas.

Esta tesis doctoral aborda el estudio de la bóveda maya mediante el registro y el análisis minucioso de una amplia muestra de bóvedas de diferentes zonas geográficas y períodos cronológicos. La información obtenida del trabajo de campo, complementada con la de las fuentes bibliográficas, se ha introducido en una base de datos de bóvedas mayas diseñada ex profeso que permite archivar, analizar y comparar todas las características de las bóvedas. A partir del análisis de este corpus de bóvedas desde un punto de vista arquitectónico, atendiendo a diferentes aspectos como la forma, la geometría, la función, el simbolismo y las características constructivas del espacio abovedado, con especial atención a los avances tecnológicos que se producen, se propone una clasificación general de la bóveda maya según varios criterios.

Mediante el estudio comparativo de la muestra se han identificado los rasgos característicos y las particularidades de las bóvedas de varias zonas geográficas y se ha analizado su evolución a lo largo del tiempo, lo que permite formular hipótesis sobre las relaciones históricas entre las diferentes regiones y las posibles transferencias del conocimiento constructivo.

Además, la observación del estado de conservación actual de los edificios estudiados nos ha permitido analizar los procesos de deterioro que afectan a estas estructuras y proponer como conclusión unos criterios generales aplicables a la excavación, conservación y restauración de los edificios abovedados mayas, una arquitectura de gran valor patrimonial y que, en muchos casos, se encuentra en grave riesgo de conservación.

Amb una extensa tradició constructiva de més de deu segles, la volta és un dels elements més característics de l'arquitectura maia. Aquest sistema de coberta de fàbrica de pedra, basat en el principi d'aproximació de filades, mostra, per una banda, la continuïtat que tingueren les tècniques constructives en aquesta antiga civilització i, d'altra banda, les diferències en l'evolució tecnològica que es produïren entre les diferents regions de les Terres Baixes Maies.

Aquesta tesi doctoral aborda l'estudi de la volta maia mitjançant el registre i l'anàlisi minuciós d'una amplia mostra de voltes de diferents zones geogràfiques i períodes cronològics. La informació obtinguda en el treball de camp, complementada amb la de les fonts bibliogràfiques, s'ha introduït en una base de dades de voltes maies dissenyada expressament i que permet arxivar, analitzar i comparar totes les característiques de les voltes. A partir de l'anàlisi d'aquest corpus des d'un punt de vista arquitectònic, atenent a diferents aspectes com la forma, la geometria, la funció, el simbolisme i les característiques constructives de l'espai voltat, amb especial atenció als avenços tecnològics que es produeixen, es proposa una classificació general de la volta maia segons diferents criteris.

Durant l'estudi comparatiu de la mostra s'han identificat els trets característics i les peculiaritats de les voltes de diverses zones geogràfiques i s'ha analitzat la seua evolució al llarg del temps, el que permet formular hipòtesis sobre les relacions històriques entre les diferents regions i sobre les possibles transferències del coneixement constructiu.

A més, l'observació de l'estat de conservació actual dels edificis estudiats ens ha permés analitzar els processos de deteriorament que afecten a aquestes estructures, i proposar com a conclusió uns criteris generals aplicables a l'excavació, conservació i restauració dels edificis voltats maies, una arquitectura de gran valor patrimonial i que, en molts casos, es troba en greu risc de conservació.

The vault, used by the ancient Maya for more than ten centuries, is one of the most characteristic elements of Mayan architecture. This stone roof system, based on the principle of corbelling, shows, on the one hand, the continuity of construction techniques employed by this ancient civilization and, on the other hand, how technological progress differs between the regions of the Maya Lowlands.

The present doctoral thesis examines the Mayan vault by recording and analysing a wide sample of vaults from different geographical zones and chronological periods. The data collected during fieldwork was complemented by results from previous studies and put into a database that was created to archive, analyse and compare all the features of the vaults. This corpus was then analysed from an architectural perspective, taking into account aspects such as form, geometry, function, symbolism and constructive features of the vaulted spaces, and paying special attention to the technological developments that were observed. Based on this analysis, a general classification of the Mayan vault according to various criteria was proposed.

The comparative analysis of the sample allowed to identify the particularities and the most characteristic features of the vaults of various geographical areas, as well as to study their development over time. In the light of the results, hypotheses may be formulated on the historical relationships between the different regions and the possible transfers of building knowledge.

Moreover, the evaluation of the buildings' current state of conservation allowed the author to determinate the deterioration processes that affect them. Therefore, some general criteria were also proposed for the excavation, conservation and restoration practices in the Mayan vaulted buildings, an architecture with a great heritage value but which often presents serious conservation problems.