Resumen:
|
[ES] La calidad de los espacios educativos muestra claramente la esencia de los valores de una determinada sociedad. Estos espacios, no sólo deben estar pensados para que el alumno complete su trayectoria académica, sino ...[+]
[ES] La calidad de los espacios educativos muestra claramente la esencia de los valores de una determinada sociedad. Estos espacios, no sólo deben estar pensados para que el alumno complete su trayectoria académica, sino que tienen que servir para adquirir las aptitudes necesarias para el desarrollo personal. Aquí es donde se establece el diálogo entre arquitectura y educación.
La educación en Japón tiene una trayectoria que se remonta prácticamente al inicio de su cultura. Aunque siempre se ha considerado un pilar fundamental en la sociedad, la evolución de la educación y su estructura ha sido clave para que el país se convirtiera en un ejemplo internacional en este campo. Sin embargo, mientras las reformas educativas se centraban en modificar el contenido docente, la proyección del espacio educativo se dejó al margen hasta mediados del siglo XX, cuando se empezaron a concebir nuevas tipologías de escuelas. Estas nuevas escuelas, conocidas como escuelas open-plan, consiguieron que la relación entre el espacio y el método educativo fuera más tangible.
Como consecuencia de este progreso, la arquitectura escolar contemporánea ha interiorizado el proceso educativo y lo ha utilizado como herramienta de proyecto, mejorando considerablemente la calidad de los espacios docentes y, en consecuencia, influyendo positivamente en los alumnos que las disfrutan.
[-]
[EN] The quality of the educational spaces clearly shows the essence of the values of a certain society. These spaces should be designed not only for the student to complete their academic career, but to serve to acquire ...[+]
[EN] The quality of the educational spaces clearly shows the essence of the values of a certain society. These spaces should be designed not only for the student to complete their academic career, but to serve to acquire the necessary skills for personal development. This is where the dialogue between architecture and education is established.
Education in Japan has a trajectory that goes back almost to the beginning of its culture. Although it has always been considered a fundamental pillar in society, the evolution of education and its structure has been fundamental for the country to become an international example in this field. Nevertheless, while the educational reforms focused on modifying the teaching content and improving it, the projection of the educational space was left aside until the middle of the 20th century, when new types of schools began to be conceived. These new schools, known as open-plan schools, made the relationship between space and educational method more tangible.
Due to this progress, contemporary school architecture has internalized the educational process and has used it as a project strategy, significantly improving the quality of teaching spaces and, consequently, positively influencing the students who enjoy them.
[-]
[CA] La qualitat dels espais educatius mostra clarament l'essència
dels valors d'una determinada societat. Aquests espais, no sols
han d'estar pensats perquè l'alumne complete la seua trajectòria
acadèmica, sinó que han ...[+]
[CA] La qualitat dels espais educatius mostra clarament l'essència
dels valors d'una determinada societat. Aquests espais, no sols
han d'estar pensats perquè l'alumne complete la seua trajectòria
acadèmica, sinó que han de servir per a adquirir les aptituds
necessàries per al desenvolupament personal. Ací és on s'establix
el diàleg entre arquitectura i educació.
L'educació al Japó té una trajectòria que es remunta pràcticament
a l'inici de la seua cultura. Encara que sempre s'ha considerat
un pilar fonamental en la societat, l'evolució de l'educació i la
seua estructura ha sigut clau perquè el país es convertira en un
exemple internacional en aquest camp. No obstant això, mentres
les reformes educatives se centraven a modificar el contingut
docent i millorar-ho, la projecció de l'espai educatiu es va deixar al
marge fins mitjan del segle XX, quan es van començar a concebre
noves tipologies d'escoles. Aquestes noves escoles, anomenades
escoles open-plan, van aconseguir que la relació entre l'espai i el
mètode educatiu fora més tangible.
Com a conseqüència d'este progrés, l'arquitectura contemporània
ha interioritzat el procés educatiu i ho ha utilitzat com a
ferramenta de projecte, millorant considerablement la qualitat
dels espais docents i, en conseqüència, influint positivament en
els alumnes que les disfruten.
[-]
|