Concert Hall. Mies van der Rohe

Abstract

[ES] Mies van der Rohe fue uno de los arquitectos que revolucionó la arquitectura moderna creando un nuevo lenguaje arquitectónico, a partir de un vocabulario propio. En los años 40, asentado en América y ejerciendo como profesor en el Illinois Institute of Technology, compaginó la docencia con su profesión de arquitecto, siendo entonces cuando comenzó a interesarse por los espacios diáfanos de grandes luces, el clear-span pavillion, concepto que se verá cada vez más experimentado hasta el final de su obra. En febrero de 1941 Mies propuso como ejercicio a sus alumnos de posgrado la realización de un proyecto insertado dentro de un edificio preexistente de grandes luces y que en cierto modo avanzó su investigación por la concepción del denominado "espacio universal". El espacio contenedor fue el de la fotografía del interior de la planta de ensamblaje de bombarderos Glenn Martin diseñado por el arquitecto Albert Kahn, que según las fuentes le fue mostrada a Mies por uno de sus alumnos, Paul Campagna. Tomando como fondo ésta imagen y utilizando la técnica del collage ya empleada en diversas ocasiones a lo largo de su carrera, Mies plasmó la idea de una sala de conciertos, a partir de una disposición de elementos que representaban una serie de paneles acústicos, creando así un espacio fluido que dejaba evidente la planta libre de pilares. El Concert Hall, proyecto objeto de éste Trabajo Final de Grado, recoge elementos tanto de su obra alemana como de su etapa americana. Un proyecto que es analizado teniendo en consideración las distintas versiones del mismo: desde el collage realizado 1942, en cuyo primer plano se encuentra "La Mediterránea" de Maillol, hasta la versión en la que es reemplazada dicha escultura por la de un escriba del antiguo Egipto.

[EN] Mies van der Rohe was one of the architects who revolutionized modern architecture by creating a new architectural language, based on his own vocabulary. In the 40s, settled in America and practicing as a professor at the Illinois Institute of Technology, he combined teaching with his profession of architect, when he became interested in the open spaces with great lights, the clear-span pavillion, a concept that he will be more and more experienced until the end of his work. In February 1941, Mies proposed as an exercise to his postgraduate students the realization of a project inserted inside a pre-existing building of great lights, and that in a certain way advanced his research by the conception of the so-called "universal space". The container space was the photograph of the interior space of the Glenn Martin bomber assembly plant by architect Albert Kahn, which according to sources was showed to Mies by one of his students, Paul Campagna. Taking as background this image and using the collage technique already used on several occasions throughout his career, Mies captured the idea of ¿¿a Concert Hall, with the arrangement of elements that represented a series of acoustic panels, creating a fluid space that left the plant free of pillars. The Concert Hall, project object of this Final Degree Work, includes elements of both his German work and his American stage. A project that will be analyzed taking into account the different versions of it: from the collage made in 1942, in the foreground of which is "La Méditerranée" by Maillol, up to the version in which the sculpture is replaced by that of a scribe of ancient Egypt.

[CA] Mies van der Rohe fou un dels arquitectes que va revolucionar l’arquitectura moderna creant un nou llenguatge arquitectònic, a partir d’un vocabulari propi. En els anys 40, assentat a Amèrica i exercint com a professor a l’Illinois Institute of Technology, va compaginar la docència amb la seva professió d’arquitecte, sent aleshores quan va començar a interessar-se pels espais diàfans de grans llums, el clear-span pavillion1 , concepte que es veurà cada vegada més experimentat fins al final de la seua obra. Al febrer de 1941, Mies va proposar com a exercici als seus alumnes de postgrau la realització d’un projecte inserit dins d’un edifici preexistent de grans llums, i que en certa manera va avançar la seva investigació per la concepció de l’anomenat “espai universal”. L’espai contenidor va ser el de la fotografia de interior de la planta d’assemblatge de bombarders Glenn Martin projectada per l’arquitecte Albert Kahn, que segons les fonts li fou mostrada a Mies per un dels seus alumnes, Paul Campagna. Prenent com a fons aquesta imatge i utilitzant la tècnica del collage ja emprada en diverses ocasions al llarg de la seva carrera, Mies va plasmar la idea d’una sala de concerts, amb la disposició d’elements que representaven una sèrie de panells acústics, creant un espai fluid que deixava evident la planta lliure de pilars. El Concert Hall, projecte objecte d’aquest Treball Final de Grau, recull elements tant de la seva obra alemanya com de la seva etapa americana. Un projecte que serà analitzat tenint en consideració les diferents versions del mateix: des del collage realitzat 1942, en el primer pla es troba “La Mediterrània” de Maillol, fins a la versió en la qual aquesta escultura fou reemplaçada per la d’un escriba de l’antic Egipte .