Resumen:
|
[ES] Las frutas, y en general los alimentos de origen vegetal, juegan un papel fundamental en la
dieta puesto que, además de suministrar nutrientes, contienen sustancias no nutritivas,
también denominados compuestos ...[+]
[ES] Las frutas, y en general los alimentos de origen vegetal, juegan un papel fundamental en la
dieta puesto que, además de suministrar nutrientes, contienen sustancias no nutritivas,
también denominados compuestos bioactivos, los cuales pueden tener efectos fisiológicos
beneficiosos, al modular funciones corporales específicas. A raíz de los estudios que vinculan
estos compuestos directamente con la salud, la industria alimentaria desarrolla nuevos
alimentos que incorporan compuestos bioactivos en su formulación. No obstante, para que los
compuestos bioactivos incorporados ejerzan su actividad biológica, no solo deben ser
incorporados, sino que, además, deben ser susceptibles de atravesar la barrera intestinal, es
decir, ser bioaccesibles para el organismo. La medida de la bioaccesibilidad de un compuesto
puede obtenerse con digestiones in vitro e in vivo. Estas últimas se realizan con seres vivos y
requieren estudios epidemiológicos complejos, sin embargo, las digestiones in vitro, a pesar de
ser menos exactas, reproducen las condiciones fisiológicas bajo las que tiene lugar la digestión
humana, de un modo flexible y reproducible. Con todo esto, el objetivo de este trabajo fue
desarrollar un sistema de digestión in vitro que permita medir la bioaccesibilidad de
compuestos bioactivos, concretamente en alimentos líquidos. El protocolo de digestión in vitro
se desarrolló con zumo de naranja y con una suspensión de microalga, para los que se estudió
la evolución de los compuestos fenólicos totales y de la actividad antioxidante en cada una de
las etapas de la digestión, y se determinó su bioaccesibilidad. Debido al estado físico de los
alimentos, la digestión comenzó directamente con la fase gástrica. Tanto en la fase gástrica
como en la intestinal, se adecuaron las condiciones de pH y temperatura a las óptimas de las
enzimas correspondientes, pepsina y bilis-pancreatina, respectivamente. La absorción de
nutrientes en la fase intestinal se simuló a través de una membrana de diálisis. Los resultados
obtenidos para ambas muestras mostraron que los compuestos fenólicos disminuyeron
significativamente un 20% durante la etapa de digestión gástrica. La fase intestinal afectó de
distinta manera a dichos compuestos dependiendo de la muestra. Así se observó una pérdida
significativa de fenoles totales del 47% en el zumo de naranja y un aumento del 34% en la
suspensión de microalga, respecto al contenido inicial. En la fracción dializada se observó un
contenido en fenoles totales de 13,32 ± 0,26 mg ácido gálico/ 100 mL en el zumo y de 478,56 ±
78,75 mg ácido gálico/100 g en la microalga, lo que supuso una bioaccesibilidad de un 21% y
40%, respectivamente. La evolución de la actividad antioxidante en el zumo de naranja a lo
largo de la digestión in vitro fue similar a la observada en los fenoles totales, sin embargo, la
disminución observada en la actividad antioxidante de la suspensión de microalga, hace
suponer que otros compuestos fitoquímicos presentes en la microalga no estudiados en este
trabajo, como son los carotenoides, pueden estar afectando a la misma.
[-]
[EN] Fruits, and in general foods of plant origin, play a fundamental role in the diet since, in addition
to supplying nutrients, they contain non-nutritive substances, also called bioactive compounds,
which can have ...[+]
[EN] Fruits, and in general foods of plant origin, play a fundamental role in the diet since, in addition
to supplying nutrients, they contain non-nutritive substances, also called bioactive compounds,
which can have beneficial physiological effects, by modulating specific bodily functions. As a
result of the studies that link these compounds directly with health, the food industry develops
new foods that incorporate bioactive compounds in their formulation. However, in order for
the incorporated bioactive compounds to exert their biological activity, not only must they be
incorporated, but they also must be able to pass through the intestinal barrier, that is, be
bioaccessible for the organism. The measurement of the bioaccessibility of a compound can be
obtained with digestions in vitro and in vivo. The latter are carried out with living beings and
require complex epidemiological studies; however, the in vitro digestions, although being less
exact, reproduce the physiological conditions under which human digestion takes place, in a
flexible and reproducible way. With all this, the aim of this work was to develop an in vitro
digestion system that allows to measure the bioaccessibility of bioactive compounds,
specifically in liquid foods. The in vitro digestion protocol was developed with orange juice and
with a suspension of microalgae, for which the evolution of the total phenolic compounds and
the antioxidant activity in each one of the stages of the digestion was studied, and its
bioaccessibility. Due to the physical state of the food, digestion started directly with the gastric
phase. In both the gastric and intestinal phases, the pH and temperature conditions were
adjusted to the optimum levels of the corresponding enzymes, pepsin and bile-pancreatin,
respectively. Nutrient’s absorption in the intestinal phase was simulated through a dialysis
membrane.The results obtained for both samples showed that the phenolic compounds
decreased significantly by 20% during the gastric digestion stage. The intestinal phase affected
these compounds differently depending on the sample. Thus, a significant loss of total phenols
of 47% in the orange juice and a 34% increase in the suspension of microalga was observed
with regard to the initial content. In the dialyzed fraction, a total phenol content of 13,32 ±
0,26 mg gallic acid / 100 mL was observed in the juice and 478,56 ± 78,75 mg gallic acid / 100 g
in the microalga, which meant a bioaccessibility of 21% and 40%, respectively. The evolution of
the antioxidant activity in the orange juice during the in vitro digestion was similar to that
observed in the total phenols, however, the decrease observed in the antioxidant activity of
the microalga suspension, suggests that other phytochemicals compounds present in the
microalga not studied in this work, such as carotenoids, may be affecting it.
[-]
[CA] Les fruites, i en general els aliments d'origen vegetal, juguen un paper fonamental en la dieta
ja que, a més de subministrar nutrients, contenen substàncies no nutritives, també
denominades compostos bioactius, els ...[+]
[CA] Les fruites, i en general els aliments d'origen vegetal, juguen un paper fonamental en la dieta
ja que, a més de subministrar nutrients, contenen substàncies no nutritives, també
denominades compostos bioactius, els quals poden tindre efectes fisiològics beneficiosos, al
modular funcions corporals específiques. Arran dels estudis que vinculen aquest compostos
directament amb la salut, la indústria alimentària desenvolupa nous aliments que incorporen
compostos bioactius en la seua formulació. No obstant això, perquè els compostos bioactius
incorporats exercisquen la seua activitat biològica, no sols han de ser incorporats, sinó que, a
més, han de ser susceptibles de travessar la barrera intestinal, és a dir, ser bioaccessibles per a
l'organisme. La mesura de la bioaccessibilitat d'un compost pot obtindre's amb digestions in
vitro i in vivo. Estes últimes es realitzen amb éssers vius i requerixen estudis epidemiològics
complexos, no obstant això, les digestions in vitro, a pesar de ser menys exactes, reproduïxen
les condicions fisiològiques sota les que té lloc la digestió humana, d'una manera flexible i
reproduïble. Amb tot açò, l'objectiu d'este treball va ser desenvolupar un sistema de digestió
in vitro que permeta mesurar la bioaccessibilitat de compostos bioactius, concretament en
aliments líquids. El protocol de digestió in vitro es va desenvolupar amb suc de taronja i amb
una suspensió de microalga, per als que es va estudiar l'evolució dels compostos fenòlics totals
i de l'activitat antioxidant en cada una de les etapes de la digestió, i es va determinar la seua
bioaccessibilitat. A causa de l'estat físic dels aliments, la digestió va començar directament
amb la fase gàstrica. Tant en la fase gàstrica com en la intestinal, es van adequar les condicions
de pH i temperatura a les òptimes dels enzims corresponents, pepsina i bilis-pancreatina,
respectivament. L'absorció de nutrients en la fase intestinal es va simular a través d'una
membrana de diàlisi. Els resultats obtinguts per a ambdues mostres van mostrar que els
compostos fenòlics van disminuir significativament un 20% durant l'etapa de digestió gàstrica.
La fase intestinal va afectar de distinta manera al compostos citats depenent de la mostra. Així,
es va observar una pèrdua significativa de fenols totals del 47% en el suc de taronja i un
augment del 34% en la suspensió de microalga, respecte al contingut inicial. A la fracció
dialitzada es va observar un contingut en fenols totals de 13,32 ± 0,26 mg àcid gàl·lic/ 100 mL
en el suc i de 478,56 ± 78,75 mg àcid gàl·ic/100 g en la microalga, la qual cosa va suposar una
bioaccessibilitat d'un 21% i 40%, respectivament. L'evolució de l'activitat antioxidant en el suc
de taronja al llarg de la digestió in vitro va ser semblant a l'observada en els fenols totals, no
obstant això, la disminució observada en l'activitat antioxidant de la suspensió de microalga, fa
suposar que altres compostos fitoquímics presents en la microalga no estudiats en aquest
treball, com són els carotenoides, poden estar afectant a la mateixa.
[-]
|