Estudio de la estabilidad temporal de métricas electrofisiológicas en pacientes con fibrilación auricular

Abstract

[ES] La ablación con catéter es uno de los principales tratamientos para la restauración del ritmo sinusal en pacientes con fibrilación auricular (FA). Sin embargo, la tasa de éxito de este tipo de terapias está lejos de la deseada. El objetivo de este trabajo es estudiar si la estabilidad temporal de métricas electrofisiológicas obtenidas de señales cardíacas puede ser usada como predictor de la recurrencia de la FA tras la ablación. Para este estudio se han obtenido parámetros de señales de electrogramas (EGMs), Body Surface Potential Mapping (BSPM) e imagen electrocardiográfica (ECGI) para 29 pacientes de FA. La estabilidad temporal de dichas métricas ha sido evaluada a corto plazo (intervalos de entre 8 y 12 s) y a largo plazo (>5 min), y ha sido comparada con el estado de cada paciente 12 meses tras la ablación. Los pacientes incapaces de mantener el ritmo sinusal 12 meses tras la ablación han demostrado una mayor variabilidad temporal a corto plazo en métricas basadas en frecuencias de activación de EGMs intracardiacos (p=0.045) y de ECGI (p=0.043), así como en métricas basadas en la actividad reentrante identificada a partir de EGMs intracardiacos (p=0.060) y de ECGI (p=0.079). Se han observado también diferencias significativas a largo plazo en métricas de frecuencias de activación de EGMs intracardiacos (p=0.028) y ECGI (p=0.017). Además, se ha observado que la introducción de parámetros de calidad de EGMs mejora la discriminación entre grupos de pacientes en métricas de frecuencias de activación a corto (p=0.033) y a largo plazo (p=0.010), y de reentradas eléctricas a corto plazo (p=0.045). La estabilidad temporal de métricas basadas en frecuencias de activación y en la identificación de actividad reentrante, obtenidas de forma invasiva y no invasiva, están asociadas a la recurrencia de la FA en pacientes derivados a terapias de ablación.

[EN] Catheter ablation is one of the main therapies for restoring sinus rhythm in patients with atrial fibrillation (AF). However, AF termination ratios are far from satisfactory. The aim of this work is to study if the temporal stability of electrophysiological metrics can be used as a predictor of AF recurrence. For this study, signal parameters were obtained from electrograms (EGMs), Body Surface Potential Mapping (BSPM) and electrocardiographic imaging (ECGI) for 29 AF patients. Temporal stability of these parameters was evaluated for short-term (between 8 and 12 s) and long-term intervals (>5 min) and compared with the 12-month post-ablation follow-up for each patient. Patients unable to maintain sinus rhythm 12 months after ablation have shown a higher temporal variability for short-term intervals on metrics based on activation frequencies of intracardiac EGMs (p=0.045) and ECGI (p=0.043), as well as on metrics based on reentrant activity obtained from intracardiac EGMs (p=0.060) and ECGI (p=0.079). Significant differences were also found for long-term intervals on metrics based on activation frequencies of intracardiac EGMs (p=0.028) and ECGI (p=0.017). Moreover, inclusion of EGM quality parameter in the analysis has shown an improvement of the results both for metrics based on activation frequencies in the short- (p=0.033) and long-term (p=0.010) and for metrics based on reentrant activity in the short-term (p=0.045). Temporal stability of metrics based on activation frequencies and identification of reentrant activity, obtained both through invasive and non-invasive procedures, is associated with the AF recurrence on patients derived for catheter ablation.

[CA] L’ablació amb catèter és un dels principals tractaments per restaurar el ritme sinusal en pacients amb fibril·lació auricular (FA). No obstant, la taxa d’èxit d’aquest tipus de teràpies és lluny de ser la desitjada. L’objectiu d’aquest treball és estudiar si, l’estabilitat temporal de mètriques electrofisiològiques obtingudes de senyals cardíaques, pot utilitzar-se com a predictor de la recurrència de la FA després de l’ablació. Per a aquest estudi s’han obtingut paràmetres de senyals d’electrogrames (EGMs), Body Surface Potential Mapping (BSPM) i imatge electrocardiogràfica (ECGI) per a 29 pacients de FA. L’estabilitat temporal d’aquestes mètriques s’ha avaluat a curt termini (intervals d’entre 8 i 12 s) i a llarg termini (>5min), i s’ha comparat amb l’estat de cada pacient, 12 mesos després de l’ablació. Els pacients que no han mantingut ritme sinusal 12 mesos després de l’ablació han demostrat una major variabilitat temporal a curt termini en mètriques basades en freqüències d’activació d’EGMs intracardíacs (p=0.045) i d’ECGI (p=0.043), així com en la variabilitat de l’activitat reentrant identificada a partir d’EGMs intracardíacs (p=0.060) i d’ECGI (p=0.079). S’hi han observat també diferències significatives a llarg termini en mètriques de freqüències d’activació d’EGMs intracardíacs (p=0.028) i d’ECGI (p=0.017). Així mateix, s’hi ha observat que la introducció de paràmetres de qualitat d’EGMs millora la discriminació entre grups de pacients en mètriques de freqüència d’activació a curt (p=0.033) i a llarg termini (p=0.010), i de reentrades elèctriques a curt termini (p=0.045). L’estabilitat temporal de mètriques basades en freqüències d’activació i en la identificació d’activitat reentrant, obtingudes de forma invasiva i no invasiva, estan associades a la recurrència de la FA en pacients derivats a teràpies d’ablació.