Resumen:
|
[ES] Esta tesis doctoral investiga desde la práctica y la teoría una aproximación a la idea de inutilidad en las prácticas artísticas contemporáneas, frente al utilitarismo y la exaltación del éxito. Tejemos vínculos entre ...[+]
[ES] Esta tesis doctoral investiga desde la práctica y la teoría una aproximación a la idea de inutilidad en las prácticas artísticas contemporáneas, frente al utilitarismo y la exaltación del éxito. Tejemos vínculos entre la obra personal y las propuestas elaboradas por un pequeño número de artistas. Trabajamos alrededor de la inacción, la pereza, el error, el ocio y la improductividad, a partir de la hipótesis de que en la sociedad postindustrial contemporánea, con sus nuevas condiciones de trabajo más diluido, el escamoteo y el infraleve de Duchamp sigue siendo un feliz recurso poético. Así mismo, la lucha por la manera en que vivimos el tiempo libre es más voraz que nunca y proponemos a partir de las propuestas artísticas negar el espectáculo y repensar el placer. Cuanto menos hace el artista más queda el sentido en manos del público, aumentando la complicidad. Las obras menos o peor acabadas, humoristas y cómplices se vinculan con ciertos valores del sur que priorizan lo social y lo colectivo a la competitividad y a la visión del perfil de artista solitario genial.
[-]
[CA] Aquesta tesis doctoral pretén investigar des de la pràctica i la teoria, possibilitats d'apropar-se a la idea d'inutilitat a les pràctiques artístiques contemporànies, front a l'utilitarisme i la exaltació de l'èxit. ...[+]
[CA] Aquesta tesis doctoral pretén investigar des de la pràctica i la teoria, possibilitats d'apropar-se a la idea d'inutilitat a les pràctiques artístiques contemporànies, front a l'utilitarisme i la exaltació de l'èxit. Teixim vincles entre l'obra personal i les elaborades per un xicotet nombre d'artistes. Treballem al voltant de la inacció, la peresa, l'error, l'oci i la improductivitat, confirmant-nos la hipòtesis que en la societat post-industrial contemporània, amb les seues noves condicions de treball més diluït, l'escamoteig i l'infralleu de Duchamp, segueix sent un feliç recurs poètic. Així mateix, la lluita per una manera en que vivim el temps lliure és més voraç que mai i proposem negar l'espectacle i repensar el plaer. Quant menys fa l'artista, més queda el sentit en mans del públic, augmentant la complicitat. Les obres menys o pitjor acabades, humoristes i còmplices es vinculen amb certs valors del sud que prioritzen allò social i el col.lectiu a la competitivitat i a la visió del perfil d'artista solitari genial.
[-]
[EN] This doctoral thesis investigates from practice and theory an approximation to the idea of uselessness in contemporary artistic practices, confronting utilitarianism and exaltation of success. We hatch links between ...[+]
[EN] This doctoral thesis investigates from practice and theory an approximation to the idea of uselessness in contemporary artistic practices, confronting utilitarianism and exaltation of success. We hatch links between personal work and proposals elaborated by a small group of artists. We work about idleness, laziness, error, leisure and unproductiveness, based on the hypothesis that in the contemporary postindustrial society, with its more diluted work conditions, disappearing and Duchamp's inframince remains a happy poetic mean. Likewise, the fight for the way we live spare time is severer than ever and we propose starting from the artistic proposals to deny spectacle and rethink pleasure. The less the artist makes, the more the meaning remains in the hands of the public, increasing the complicity. Works less or worse ended, humourists and accomplice are linked with certain south values that prioritise the social and the collective before competitiveness and the vision of the profile of the genius lonely artist.
[-]
|