Castells de la Safor. Lascia la Spina, Cogli la Rosa

Abstract

Hem esperat el primer fred de la tardor, que enguany ha albirat desprès de Tots Sants, per a escriure aquestes lletres. El cos em demanava cercar, amb la gelor, una certa temprança d’esperit davant una qüestió, la dels nostres castells, que em provoca episodis d’ansietat. Ràbia davant d’allò inevitable, davant l’estat d’infortuni d’un segment important del nostre patrimoni edificat, domesticat i, alhora, salvatge, per l’acció i la saba viva de la natura que els circumda i integra.