Utilización de soluciones gelificadas y resinas de intercambio iónico para la eliminación de encalados históricos. Caso de estudio de la sacristía de Santa Columba de Argandoña, Álava

Abstract

[ES] A lo largo de los siglos las pinturas murales han sufrido numerosas modificaciones estéticas, una de las más comunes es la ocultación de los revestimientos polícromos mediante encalados. El presente trabajo de investigación abordará esta problemática desde un enfoque histórico y experimental. Los procesos tradicionales de eliminación mecánica de estratos de ocultación no muestran buenos resultados cuando los revestimientos polícromos originales son frágiles o los encalados están muy adheridos. El principal objetivo del presente estudio ha sido investigar sobre productos y disolventes que no dañen los materiales originales y que puedan eliminar los encalados superpuestos de una manera controlada. Las últimas décadas han visto avances cada vez más rápidos en el campo de la restauración, y se ha priorizado el empleo de intervenciones menos agresivas para evitar daños en el patrimonio cultural. Tras la revisión bibliográfica de alternativas a los desencalados mecánicos, se ha optado por emplear soluciones gelificadas y resinas de intercambio iónico como método de desencalado físico-químico y así asegurarse de una acción más controlada. Como caso práctico, se estudiará la pinceladura alavesa, una técnica mural al seco perteneciente al siglo XVI, principalmente realizada sobre muro previamente fraguado, enlucido con pasta de cal y decorado con pigmentos aglutinados en agua de cal. En concreto, se estudiará la sacristía de la iglesia de Santa Columba, en Argandoña (Álava). Extraídas y analizadas varias muestras para caracterizar la estructura pictórica, se han escogido los materiales más idóneos para la experiencia. Soluciones acuosas con diferentes pH se han espesado para su aplicación vertical y conseguir una actuación más controlada. Los materiales espesantes utilizados han sido Nevek®, Vanzan® NF-C y Carbopol® Ultrez 21; además, se han empleado resinas de intercambio iónico Amberlite® IR 120 H.

[EN] Over the centuries, wall paintings have suffered numerous aesthetic changes. One of the most common variation is the hiding of polychrome coverings by whitewashing. The present research work will approach this problem from a historical and experimental point of view. When the original polychrome coverings are fragile or the whitewashes are very attached, the traditional processes of mechanical removal of layers of concealment do not show good results. The main objective of this study has been to investigate products and solvents that do not damage the original materials but can eliminate the overlapping whitewashes in a controlled manner. During the last decades, there has been many advances in the field of restoration, and the use of less aggressive interventions have been prioritized to avoid damaging the cultural heritage. After reviewing the current bibliography for alternatives to mechanical remove of whitewashes, it has been decided to use gelled solutions and ion exchange resins as a physical-chemical removing method in order to ensure a more controlled action. As a practical case, the wall painting technique, known as Pinceladura alavesa, will be studied. It is a dry wall technique from the 16th century that is mainly made on a previously set wall, plastered with lime paste, decorated with pigments which are bounded in limewater. In this particular case, we will focus on the sacristy of the church of Santa Columba, in Argandoña (Álava). Several samples have been extracted and analyzed so as to characterize the materials and the most suitable options for intervention. Solutions with different pH have been used and have been thickened in order to apply them vertically, achieving a more controlled procedure. The thickening materials used were the following ones: Nevek®, Vanzan® NF-C and Carbopol® Ultrez 21. Apart from that, an ion exchange resin was also used, Amberlite® IR 120H.

[CA] Al llarg dels segles les pintures murals han patit nombroses modificacions estètiques, una de les més comunes és l'ocultació dels revestiments polícromos mitjançant emblanquinats. El present treball de recerca abordarà aquesta problemàtica des d'un enfocament històric i experimental. Els processos tradicionals d'eliminació mecànica d'estrats d'ocultació no mostren bons resultats quan els revestiments polícromos originals són fràgils o els emblanquinats estan molt adherits. El principal objectiu del present estudi ha sigut investigar sobre productes i dissolvents que no danyen els materials originaris i que puguen eliminar els emblanquinats superposats d'una manera controlada. Les últimes dècades han vist avanços cada vegada més ràpids en el camp de la restauració, i s'ha prioritzat l'ús d'intervencions menys agressives per a evitar danys en el patrimoni cultural. Després de la revisió bibliogràfica d'alternatives als desencalados mecànics, s'ha optat per emprar solucions gelificades i resines d'intercanvi iònic com a mètode de desencalado físic-químic i així assegurar-se d'una acció més controlada. Com a cas pràctic, s'estudiarà la pinceladura alabesa, una tècnica mural al sec pertanyent al segle XVI, principalment realitzada sobre mur prèviament forjat i arrebossat amb pasta de calç i decorat amb pigments aglutinats en aigua de calç. En concret, s'estudiarà la sagristia de l'església de Santa Columba, en Argandoña (Àlaba). S'han extret i analitzat diverses mostres per a caracteritzar els materials i s'han triat els materials més idonis per a la intervenció. S'han utilitzat solucions amb diferents pH i s'han espessint per a poder aplicarles verticalment i aconseguir una actuació més controlada. Els materials espesantes utilitzats han sigut Nevek®, Vanzan® NF-C i Carbopol® Ultrez 21; a més, s'han emprat resines d'intercanvi iònic Amberlite® IR 120H.