Resumen:
|
[ES] El rol fundamental que desempeña la innovación para el crecimiento económico está fuera de toda
duda y, por ello, la literatura que estudia la economía del cambio tecnológico, tanto desde un punto
de vista neoclásico ...[+]
[ES] El rol fundamental que desempeña la innovación para el crecimiento económico está fuera de toda
duda y, por ello, la literatura que estudia la economía del cambio tecnológico, tanto desde un punto
de vista neoclásico como evolucionista, justifica la intervención pública con el objetivo de contrarrestar
los fallos de mercado o sistémicos que impidan alcanzar un desempeño innovador óptimo. En el
complejo contexto socio-económico actual de grandes retos sociales, la innovación también cobra un
papel protagonista para afrontar esos desafíos. De hecho, entre los Objetivos de Desarrollo Sostenible
(ODS) está el de fomentar la innovación y, las propias Naciones Unidas, la Organización para la
Cooperación y el Desarrollo Económicos o la Comisión Europea, coinciden al afirmar la importancia
que las políticas de innovación tienen en este nuevo escenario global. Pero, además, precisamente el
último de los ODS, establece la necesidad de fomentar y promover la constitución de alianzas eficaces
en las esferas pública, público-privada y de la sociedad civil, como una de las estrategias a seguir en la
Agenda 2030.
En el ámbito concreto de las políticas de innovación, la literatura, sobre todo aquella centrada en la
teoría de los sistemas de innovación, otorga a la colaboración entre los agentes público y privados del
sistema un papel trascendental en la creación y transferencia del conocimiento y en la gobernanza del
propio sistema. Pero, además, las aportaciones científicas más recientes sobre las políticas de nueva
generación o las llamadas políticas challenge-oriented o mission-oriented, inciden especialmente en
este aspecto. En esta línea, durante las últimas décadas, todos los países europeos, en mayor o menor
medida, han implementado algún tipo de política o programa orientado a impulsar o mejorar la
colaboración público-privada CPP en el ámbito de la innovación. La cuestión es que los resultados han
sido muy desiguales. El sistema nacional de innovación español, por ejemplo, a pesar de contar con
varias experiencias de CPP no ha alcanzado un grado de articulación como el que por ejemplo ha
logrado el sistema nacional de innovación de Finlandia, que se sitúa entre los países más innovadores
de Europa y con un más alto grado de interacción entre sus agentes. El objetivo del presente trabajo
es, por tanto, comparar los sistemas nacionales de innovación español y finlandés desde la perspectiva
de la CPP, sobre la base de un modelo analítico multidimensional específico, con el objetivo de
identificar qué factores determinan las diferencias existentes en el nivel de colaboración entre los
actores públicos y privados de cada sistema, que a su vez se ven reflejadas en una sensible diferencia
en el desempeño innovador de ambos países.
[-]
[EN] The fundamental role that innovation plays for economic growth is beyond doubt. For this reason, the
literature that studies the economics of technological change, both from a neoclassical and
evolutionary point of ...[+]
[EN] The fundamental role that innovation plays for economic growth is beyond doubt. For this reason, the
literature that studies the economics of technological change, both from a neoclassical and
evolutionary point of view, justifies public intervention with the aim of counteracting market or
systemic failures that prevent achieving optimal innovation performance. In today's complex socioeconomic context, with the presence of major social challenges, innovation also plays a leading role in
addressing these challenges. In fact, among the Sustainable Development Goals (SDGs) is to promote
innovation and, the United Nations itself, the Organization for Economic Cooperation and
Development or the European Commission, agree in affirming the importance that innovation policies
have in this new global scenario. But, in addition, precisely the last of the SDGs, establishes the need
to promote the establishment of effective partnerships in the public, public-private and civil society
spheres, as one of the strategies to be followed in the 2030 Agenda.
In the specific field of innovation policies, literature, especially that focused on the theory of innovation
systems, gives collaboration between public and private agents of the system a transcendental role in
the creation and transfer of knowledge and in the governance of the system itself. But, in addition, the
most recent contributions on the next generation innovation policies or the so-called challengeoriented or mission-oriented policies, especially insist on this aspect. In this line, during the last
decades, all European countries, to a greater or lesser extent, have implemented some type of policy
or program aimed at promoting or improving public-private partnerships (PPPs) in the field of
innovation. The issue is that the results have been very uneven. The Spanish national innovation
system, for example, despite having several PPP experiences, has not reached a level of articulation
such as that reached by Finland's national innovation system, for example. The Baltic country is among
the most innovative countries in Europe and with a higher degree of interaction among its agents. The
objective of the present work is, therefore, to compare the Spanish and Finnish national innovation
systems from the public-private collaboration perspective, based on a specific multidimensional
analytical model, to identify which factors determine the differences existing at the level of
collaboration between the public and private actors of each system, which in turn are reflected in a
sensitive difference in the innovative performance of both countries.
[-]
[CA] El paper fonamental que exerceix la innovació per al creixement econòmic està fora de tot dubte i, per
això, la literatura que estudia l'economia del canvi tecnològic, tant des d'un punt de vista neoclàssic
com ...[+]
[CA] El paper fonamental que exerceix la innovació per al creixement econòmic està fora de tot dubte i, per
això, la literatura que estudia l'economia del canvi tecnològic, tant des d'un punt de vista neoclàssic
com evolucionista, justifica la intervenció pública amb l'objectiu de contrarestar les fallades de mercat
o sistèmiques que impedeixin arribar a un nivell innovador òptim. En el complex context
socioeconòmic actual de grans reptes socials, la innovació també cobra un paper protagonista per
afrontar aquests desafiaments. De fet, entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) hi ha
el de fomentar la innovació i, les pròpies Nacions Unides, l'Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmics o la Comissió Europea, coincideixen en afirmar la importància que les
polítiques d'innovació tenen en aquest nou escenari global. Però, a més, precisament l'últim dels ODS,
estableix la necessitat de fomentar i promoure la constitució d'aliances eficaces en les esferes pública,
públic-privada i de la societat civil, com una de les estratègies a seguir en l'Agenda 2030.
En l'àmbit concret de les polítiques d'innovació, la literatura, sobretot aquella centrada en la teoria
dels sistemes d'innovació, atorga a la col·laboració entre els agents públic i privats del sistema un paper
transcendental en la creació i transferència del coneixement i en la governança del propi sistema. Però,
a més, les aportacions científiques més recents sobre les polítiques de nova generació o les
anomenades polítiques challenge-oriented o mission-oriented, incideixen especialment en aquest
aspecte. En aquesta línia, durant les últimes dècades, tots els països europeus, en major o menor
mesura, han implementat algun tipus de política o programa orientat a impulsar o millorar la
col·laboració publico-privada en l'àmbit de la innovació. La qüestió és que els resultats han estat molt
desiguals. El sistema nacional d'innovació espanyol, per exemple, tot i comptar amb diverses
experiències de col·laboració publico-privada no ha assolit un grau d'articulació com el que ara ha
aconseguit el sistema nacional d'innovació de Finlàndia, que se situa entre els països més innovadors
de Europa i amb un més alt grau d'interacció entre els seus agents. L'objectiu del present treball és,
per tant, comparar els sistemes nacionals d'innovació espanyol i finlandès des de la perspectiva de la
CPP, sobre la base d'un model analític multidimensional específic, amb l'objectiu d'identificar quins
factors determinen les diferències existents en el nivell de col·laboració entre els actors públics i privats
de cada sistema, que al seu torn es veuen reflectides en una sensible diferència en l'exercici innovador
de tots dos països.
[-]
|