Análisis del código iconográfico de las piezas arqueológicas elaboradas en el asentamiento las tolas Wapula pertenecientes a la cosmovisión amazónica de la cultura Shuar, ciudad de Macas, Provincia de Morona Santiago Ecuador

Abstract

[ES] La presente investigación está enmarcada en el análisis del có- digo iconográfico, iconológico y morfológico de las estructuras so- ciales, políticas, animistas, míticas y religiosas de la cultura Shuar Indo amazónicas del Ecuador. El Asentamiento Arqueológico Wapula, situado a 30 kilómetros al noroeste de Ciudad de Macas en la provincia Morona Santiago, de la región amazónica ecuatoriana, presenta una serie de evidencias de culturas asentadas en este gran complejo ceremonial. Estudios realizados por eruditos nacionales y extranjeros detectan la cultura Upano desde los 2500 años a. C., con la denominación de Upanos III, Upanos II y Upanos I, esta última correspondiente el Periodo de Desarrollo Regional o Integración, con cronologías que datan sobre los 500 años a.C. hasta el 1500 d.C. (Porras, 1987; Salazar, 2000; Rostain, 2014; Descola, 1988, Lathrap, 2010). Es en este periodo en el que se centra esta investigación, con el objetivo de comprobar si los últimos herederos de este gran legado Jíbaro Ecuatoriano son los actuales Shuar del Ecuador, teniendo en cuenta que a estas culturas se les conoce hasta la actualidad como salvajes, gente sin conocimiento y culturas paganas que realizan ceremonias en cultos satánicos con las tsantsas (Descola, 1987, p. 35). Los vestigios arqueológicos que hoy se encuentran en las co- lecciones correspondientes al Centro de Interpretación Cultural de Morona, la colección Arqueológica de La Plaza Tiwintza, son importantes vestigios arqueológicos enclavados en la Federación Interprovincial del Centro Shuar (FICSH) como las Tsantsas y por último, las piezas arqueológicas que están en manos de moradores de las comunidades de Wapula, Sevilla Don Bosco, Copataza, Tim- kias, La Unión y Madre Tierra, han permitido hacer un meticuloso diagnóstico de la materialidad, que incluye estudios de las compo- siciones físico - químicas de los materiales constituyentes, análisis de las técnicas de manufactura, análisis iconográfico e iconológico de las incisiones y policromías estampadas en las piezas cerámi- cas de las colecciones antes mencionadas. Esto ha permitido pre- sentar un paralelismo morfológico de las técnicas de manufactura, las herramientas y materiales utilizados en la creación de estas pie- zas, de la influencia mítico religiosa de culturas asentadas anterior- mente en el complejo Wapula, y de sus posibles intercambios con las comunidades vecinas que pertenecen a las culturas de Cañar, (Snöja, 1991; González, 1875) y con la cultura Puruhá. Caamaño J. (1927). Los resultados derivados de esta investigación sirvieron como punto de partida para emprender un proyecto de estudio arquitec- tónico para la creación del Museo Étnico Cultural Tsantsa. Este pro- yecto nace por pedido del Gobierno Cantonal y Provincial de turno y la Presidencia de la FICSH. El propósito del proyecto en mención es promover el rescate de una identidad cultural que corre el pe- ligro de la desaparición, además de concientizar a los gobiernos seccionales para que se cumpla con lo que reza en la Constitución Ecuatoriana, la Ley de Patrimonio Cultural Art. 4 literales (a, b, c) y la Ley Orgánica de Cultura. Art. 4 de los principios de la Diversidad Cultural. En este contexto se pretenden lograr acuerdos con los gobier- nos de turno responsables para la preservación, conservación y la puesta en valor de este valioso y no renovable patrimonio cultural indoamazónico ecuatoriano.

[CA] Resum La present investigació s'emmarca en l'anàlisi del codi icono- gràfic, iconològic i morfològic de les estructures socials, polítiques, animistes, mítiques i religioses de la cultura shuar indoamazòni- ques de l'Equador. L'assentament arqueològic Wapula (P. Porras, 1987), situat a 30 km al nord-oest de Ciutat de Macas, a la província de Morona Santiago de la regió amazònica equatoriana, presenta una sèrie d'evidències de cultures assentades en aquest grancom- plex cerimonial. Estudis realitzats per erudits nacionals i estrangers detecten la cultura Upano des de 2500 anys aC, amb la denominació d'Upanos III, Upanos II i Upanos I, aquesta última corresponent el Període de Desenvolupament Regional o Integra- ció, amb cronologies que daten pels volts dels 500 anys aC fins al 1500 dC. (Porras, 1987; Salazar, 2000; Rostain, 2014; Descola, 1988, Lathrap, 2010). És en aquest període que se centra aquesta investigació, amb l'objectiu de comprobar si els darrers hereus d'aquest gran lle- gat jívaro equatorià són els actuals shuar de l'Equador, tenint en compte que aquestes cultures són conegudes fins a l'actualitat com salvatges, gent sense coneixement i cultures paganes que realitzen cerimònies en cultes satànics amb les tzantzes (Descola, 1987, p. 35). Els vestigis arqueològics que es troben avui a les col¿leccions corresponents del Centre d'Interpretació Cultural de Morona, la co- llecció arqueològica de la Plaça Tiwintza, són importants vestigis ar- queològics enclavats a la Federació Interprovincial del Centre Shuar (FICSH), com les tzantzes, i per últim les peces arqueològiques que hi ha en mans d'habitants de les comunitats de Wapula, Sevilla Don Bosco, Copataza, Timkias, La Unión i Madre Tierra han permés fer un diagnòstic meticulós de la materialitat, que inclou estudis de les composicions fisicoquímiques dels materials constituents, anàlisi de les tècniques de manufactura i anàlisi iconogràfica i iconológica de les incisions i policromies estampades en les peces ceràmiques de les colleccions abans esmentades. Açò ha permés presentar un parallelisme morfològic de les tècniques de manufactura, les eines i els materials utilitzats en la creació d'aquestes peces, de la influèn- cia miticoreligiosa de cultures assentades anteriorment al complex Wapula i dels seus possibles intercanvis amb les comunitats veï- nes pertanyents a les cultures de canyar (Sjöman, 1991; González Suárez, 1878) i amb la cultura puruhà (Jijón, 1927). Els resultats que es deriven d'aquesta investigació serviren com a punt de partida per a emprendre un projecte d'estudi arquitec- tònic per a la creació del Museu Ètnico-Cultural Tzantza. Aquest projecte naix a comanda del Govern Cantonal i Provincial de torn i de la Presidència de la FICSH. El propòsit del projecte esmentat és promoure el rescat d'una identitat cultural que corre perill de desa- paréixer, a més de conscienciar els governs seccionals perquè es complisca el que diu la Constitució Equatoriana, la Llei de Patrimoni Cultural Art. 4 literals (a, b, c) i la Llei Orgànica de Cultura Art. 4 dels principis de la Diversitat Cultural. En aquest context es pretenen aconseguir acords amb els go- verns de torn responsables per a la preservació, conservació i po- sada en valor d'aquest valuós i no renovable patrimoni cultural in- doamazònic equatorià.

[EN] Abstract This investigation consists of the analysis of the iconographic, iconological and morphologic code of the social, political, animist, mythical and religious structures of the Ecuadorian Indo-Amazonian Shuar culture. The archeological settlement Wapula, located 30 kilometers nor- thwest from the city of Macas in the province of Morona Santiago (in the Ecuadorian Amazonian region), presents a series of settled cultures within this huge ceremonial center (Porras, 1987). Studies carried out by both national and foreign scholars (Porras. P. 1987; Salazar. E. 2000; Rostain. E. 2014; Descola. F. 1987; and Latrap. D.) discovered that the Upano culture went back to 2500 years BC, but back then they were known as Upanos III, Upanos II and Upa- nos I, this last one being part of the Regional Development Period, or Integration, as it is also called, that dates back from 500 BC to 1500 AD. This investigation is particularly focused on this period to pro- ve if the last heirs of this great Jibaro tribe legacy are the current Shuar people from Ecuador, having into account that both cultures are considered as wild, uneducated, and pagan tribes that perform satanic rites with tsantsas or shrunken heads (Descola, F., 1987, p.35). The archeological relics that we can find today in the corres- ponding collections of Centro de Interpretación Cultural de Morona [Center of Cultural Interpretation of Morona], and the archeological collection of Plaza Tiwintza [Tiwintza Square], are important relics located within the Federación Interprovincial del Centro Shuar; or FICSH, for its initials in Spanish [Shuar Center Interprovincial Fede- ration]. Among them, we can find the aforementioned tsantsas and some archeological pieces that are in the hands of the communities of Wapula, Sevilla Don Bosco, Copataza, Timkias, La Unión, and Madre Tierra. These pieces have allowed the execution of a tho- rough diagnosis of the tangible of the Shuar culture, which includes the studies of the physico-chemical compositions of the constituent materials, analysis of manufacturing techniques, besides an icono- graphic and iconological analysis of the incisions and polychromies present in the ceramic pieces of the above-mentioned collections. All this has allowed to present a morphological parallelism re- garding manufacturing techniques, tools and materials used in the creation of these pieces, as well as the mythical-religious influence of the cultures settled previously in the Wapula center, as well as its possible exchanges with the neighboring communities pertaining to the Cañar cultures (Snöja, 1991 and González, 1875) and the Puru- há culture (Caamaño, 1927). The results derived from this investigation served as a starting point to undertake an architectural study project for the creation of the Museo Étnico Cultural Tsantsa [Tsantsa Cultural Ethnic Mu- seum]. This project was created at the request of the cantonal and provincial governments as well as the Presidency of FICSH. The purpose of this project is to promote the rescuing of a cultural identi- ty that is in danger of disappearing; in addition to raising awareness among the sectional Governments so that they comply with what is stated in the Ecuadorian Constitution, the Cultural Heritage Act, article 4, sections (a, b, c) and the Organic Law of Culture, article 4, which details the principles of Cultural Diversity. In this context, agreements are sought with the governments in charge in order to preserve, conserve, and treasure this valuable and non-renewable Ecuadorian Indo-Amazonian cultural heritage.