Resumen:
|
[EN] Wastewater treatment
plants (WWTPs) play a fundamental role in the protection of the aquatic environment. These
facilities prevent organic matter, nutrients and other pollutants from reaching natural aquatic
ecosystems. ...[+]
[EN] Wastewater treatment
plants (WWTPs) play a fundamental role in the protection of the aquatic environment. These
facilities prevent organic matter, nutrients and other pollutants from reaching natural aquatic
ecosystems. However, when located in the proximity of residential areas, they can produce odor and noise
nuisance. This is the case of the WWTP Camping San Fernando in Oliva, Spain, which led to complaints. As for the odors, in
the context of sewage treatment they usually originate from the anaerobic decomposition of organic
compounds, which in presence of sulfate results in hydrogen sulfide (H2S).
Due to the low solubility of H2S in wastewater, it is released into the
atmosphere, producing a strong unpleasant smell. In this study, the main goal is to resolve
through scientific methods whether or not perceptible H2S
concentrations can occur in the residential area in question by the odorant emissions of the mentioned WWTP.
In order to tackle the problem, two measurement campaigns were carried out
covering around 220 days in total. By means of a thorough data analysis of the essential variables
involved, such as wind speed, wind direction and the H2S concentrations
in its role as the
central pollutant, it could be shown via contrasting annual, monthly and daily patterns, that the
probability to be affected for these residential areas is the highest from June to August between 7 p.m. and
7 a.m., i.e. from evening until morning. Moreover, the daily concentration patterns also fit to this
conclusion. In order to substantiate it, dynamic olfactometry measurements were conducted by two
expert panelists in addition to the employment of the AERMOD model. With this conservative Gaussian
dispersion model, it was possible to determine under which conditions H2S
concentrations above the perception threshold of 0.00047 parts per million (ppm) can occur at the
residential dwellings. The most realistic scenario suggests that no perceptible concentrations
occurred during any of the studied periods. However, the worst case scenario, which assumed
constantly high volume outflows of the WWTP, showed that it is indeed possible to perceive odors at
the dwellings. With the on-site olfactometry measurements, it could be confirmed that the wind
direction is the deciding factor whether or not an odor can be noticed at a specific place. Different
locations of interest on the WWTP site and at the boundary to the dwellings yielded no perceptible
odors during the olfactometry measurement times. Finally, concerning the modeling results, all the
scenarios tested confirmed that the concentrations remain significantly below values hazardous to
health at all places of interest, both for the WWTP staff and the local residents. The recommended
15-minute average exposure limit for H2S is 10 ppm,
whereas the maxima from the model output next to the emission source remained below 1 ppm.
[-]
[CA] Les estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) juguen un paper fonamental en la protecció
del medi ambient aquàtic. Aquestes instal·lacions eviten que contaminants arriben als ecosistemes
de l'aigua natural. ...[+]
[CA] Les estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) juguen un paper fonamental en la protecció
del medi ambient aquàtic. Aquestes instal·lacions eviten que contaminants arriben als ecosistemes
de l'aigua natural. No obstant això, quan es troben prop d'habitatges, poden produir olors
molestes, sent el cas de l'EDAR Càmping Sant Ferran a Oliva, Espanya. En el context del
tractament d'aigües residuals, s'originen olors a partir de la descomposició anaeròbica de compostos
que, en presència de sulfat, resulten en sulfur d'hidrogen (H2S) produint una
forta olor desagradable. En aquest estudi, l'objectiu principal és abordar d'una forma sistemàtica
el modelatge de la distribució de les concentracions d'olor perceptibles en les proximitats del
punt generador d'olor causades per H2S de l'EDAR esmentada. Més concretament, determinar la
possibilitat d'afeccions en l'àrea residencial pròxima a la depuradora citada. Per a abordar el
problema, es van dur a terme dues campanyes de mesurament intensives, cobrint al voltant de 220 dies en
total. Mitjançant una anàlisi de les variables essencials involucrades, com la velocitat del vent,
la direcció del vent i les concentracions d'H2S en el seu paper de contaminant central, es va poder
demostrar a través de contrast de patrons anuals, mensuals i diaris, que la probabilitat que
aquestes àrees residencials es vegen afectades és la més alta des de juny a agost entre les 7 p. m. i 7
a. m., és a dir, des de la vesprada fins al matí. A més, els patrons diaris de concentració
també s'ajusten a aquesta conclusió. Per a justificar-ho, es van realitzar mesuraments d'olfactometria
dinàmica per dos experts, a més de l'ús del model matemàtic AERMOD. Amb aquest model gaussià
conservador de dispersió, va ser possible determinar en quines condicions les concentracions d'H2S
poden tindre lloc per damunt del llindar de percepció [0.00047 ppm] prop d'aquests habitatges
residencials. L'escenari més realista suggereix que no hi ha concentracions perceptibles durant
qualsevol dels períodes estudiats. No obstant això, en l'escenari worst-case, que va assumir eixides
constants de flux de l'EDAR amb un alt volum, va mostrar que realment és possible percebre olors
en els habitatges. Amb els mesuraments d'olfactometria in situ, es va poder verificar que l'adreça del
vent és el factor decisiu per a detectar o no una olor en un lloc específic. Diferents llocs
d'interés tant en el recinte de l'EDAR com en el límit dels habitatges no van donar lloc a cap
percepció d'olors durant els temps de mesurament d'olfactometria. Finalment, respecte als
resultats de la modelització, tots els escenaris provats van confirmar que les
concentracions romanen significativament per davall dels valors perillosos per a salut en
tots els llocs d'interés, tant per al personal de l'EDAR com per als residents locals.
[-]
[ES] Las estaciones depuradoras de aguas residuales (EDARs) juegan un papel fundamental en la protección
del medio ambiente acuático. Estas instalaciones evitan que contaminantes lleguen a los ecosistemas
del agua natural. ...[+]
[ES] Las estaciones depuradoras de aguas residuales (EDARs) juegan un papel fundamental en la protección
del medio ambiente acuático. Estas instalaciones evitan que contaminantes lleguen a los ecosistemas
del agua natural. Sin embargo, cuando se encuentran cerca de viviendas, pueden producir olores
molestos, siendo el caso de la EDAR Camping San Fernando en Oliva, España. En el contexto del
tratamiento de aguas residuales, se originan olores a partir de la descomposición anaeróbica de
compuestos que, en presencia de sulfato, resultan en sulfuro de hidrógeno (H2S) produciendo un
fuerte olor desagradable. En este estudio, el objetivo principal es abordar de una forma sistemática
la modelación de la distribución de las concentraciones de olor perceptibles en las proximidades del
punto generador de olor causadas por H2S de la EDAR mencionada. Más concretamente, determinar la
posibilidad de afecciones en el área residencial próxima a la depuradora citada. Para abordar el
problema, se llevaron a cabo dos campañas de medición intensivas, cubriendo alrededor de 220 días en
total. Mediante un análisis de las variables esenciales involucradas, como la velocidad del viento,
la dirección del viento y las concentraciones de H2S en su papel de contaminante central, se pudo
demostrar a través de contraste de patrones anuales, mensuales y diarios, que la probabilidad de que
estas áreas residenciales se vean afectadas es la más alta desde junio a agosto entre las 7 p.m. y 7
a.m., es decir, desde la tarde hasta la mañana. Además, los patrones diarios de concentración
también se ajustan a esta conclusión. Para justificarlo, se realizaron mediciones de olfatometría
dinámica por dos expertos, además del empleo del modelo matemático AERMOD. Con este modelo gaussiano
conservador de dispersión, fue posible determinar en qué condiciones las concentraciones de H2S
pueden tener lugar por encima del umbral de percepción [0.00047 ppm] cerca de dichas viviendas
residenciales. El escenario más realista sugiere que no hay concentraciones perceptibles durante
cualquiera de los períodos estudiados. Sin embargo, en el escenario worst-case, que asumió salidas
constantes de flujo de la EDAR con un alto volumen, mostró que realmente es posible percibir olores
en las viviendas. Con las mediciones de olfatometría in situ, se pudo verificar que la dirección del
viento es el factor decisivo para detectar o no un olor en un lugar específico. Diferentes lugares
de interés tanto en el recinto de la EDAR como en el límite de las viviendas no dieron lugar a
percepción alguna de olores durante los tiempos de medición de olfatometría. Finalmente, con
respecto a los resultados de la modelización, todos los escenarios probados confirmaron que las
concentraciones permanecen significativamente por debajo de los valores peligrosos para salud en
todos los lugares de interés, tanto para el personal de la EDAR como para los residentes locales.
[-]
|