Development of systemic methods to improve management techniques based on Balanced Scorecard in Manufacturing Environment

Abstract

[ES] El "Balanced Scorecard" (BSC) como "Performance Management System" (PMS) se ha difundido por todo el mundo desde que Kaplan y Norton (1992) establecieron sus fundamentos teóricos. Kaplan (2009) afirmó que el uso del BSC y, especialmente, la conversión de estrategias en acciones era más un arte que una ciencia. La falta de evidencia de la existencia de relaciones de causa-efecto entre Key Performance Indicatiors (KPIs) de diferentes perspectivas y de métodos sólidos y científicos para su uso, eran algunas de las causas de sus problemas. Kaplan emplazó a la comunidad científica a confirmar los fundamentos del BSC y a desarrollar métodos científicos. Varios trabajos han intentado mejorar el uso del BSC. Algunos utilizan herramientas heurísticas, que tratan con variables cualitativas. Otros, métodos estadísticos y datos reales de KPI, pero aplicados a un período específico, que es una visión estática y que requiere muestras a largo plazo y recursos muy especializados cada vez que los ejecutivos necesitan evaluar el impacto de las estrategias. Esta tesis también aborda el retraso entre variables de "entrada" y de "salida", además de la falta de trabajos centrados en el entorno de fabricación, que constituye su objetivo principal. El primer objetivo de este trabajo es desarrollar una metodología para evaluar y seleccionar los principales KPI de salida, que explican el desempeño de toda la compañía. Usa las relaciones entre variables de diferentes dimensiones descritas por Kaplan. Este método también considera el retraso entre las variables. El resultado es un conjunto de KPI principales de salida, que resume todo el BSC, lo que reduce drásticamente su complejidad. El segundo objetivo es desarrollar una metodología gráfica que utilice ese conjunto de KPI principales de salida para evaluar la efectividad de las estrategias. Actualmente, los gráficos son comunes entre los profesionales, pero solo Breyfogle (2003) ha intentado distinguir entre un cambio real significativo y un cambio debido a la incertidumbre de usar muestras. Este trabajo desarrolla aún más el método de Breyfogle para abordar sus limitaciones. El tercer objetivo es desarrollar un método que, una vez demostrada gráficamente la efectividad de las estrategias, cuantifique su impacto en el conjunto de KPI principales de salida. 10 El cuarto y último método desarrollado se centra en el diagnóstico del sistema de gestión de la calidad para revelar cómo funciona en términos de las relaciones entre los KPI internos (dentro de la empresa) y externos (relacionados con el cliente) para mejorar la satisfacción del cliente. La aplicación de los cuatro métodos en la secuencia correcta constituye una metodología completa que se puede aplicar en cualquier empresa de fabricación para mejorar el uso del cuadro de mando integral como herramienta científica. Sin embargo, los profesionales pueden optar por aplicar solo uno de los cuatro métodos o una combinación de ellos, ya que la aplicación de cada uno de ellos es independiente y tiene sus propios objetivos y resultados.

[CA] El "Balanced Scorecard" (BSC) com "Performance Management System" (PMS) s'ha difós per tot el món des que Kaplan i Norton (1992) van establir els seus fonaments teòrics. Kaplan (2009) va afirmar que l'ús del BSC i, especialment, la conversió d'estratègies en accions era més un art que una ciència. La manca d'evidència de l'existència de relacions de causa-efecte entre Key Performance Indicatiors (KPIs) de diferents perspectives i de mètodes sòlids i científics pel seu ús, eren algunes de les causes dels seus problemes. Kaplan va emplaçar a la comunitat científica a confirmar els fonaments del BSC i a desenvolupar mètodes científics. Diversos treballs han intentat millorar l'ús del BSC. Alguns utilitzen eines heurístiques, que tracten amb variables qualitatives. D'altres, mètodes estadístics i dades reals de KPI, però aplicats a un període específic, que és una visió estàtica i que requereix mostres a llarg termini i recursos molt especialitzats cada vegada que els executius necessiten avaluar l'impacte de les estratègies. Aquesta tesi també aborda el retard entre variables d ' "entrada" i de "eixida", a més de la manca de treballs centrats en l'entorn de fabricació, que és el seu objectiu principal. El primer objectiu d'aquest treball és desenvolupar una metodologia per avaluar i seleccionar els principals KPI d'eixida, que expliquen l'acompliment de tota la companyia. Es fa servir les relacions entre variables de diferents dimensions descrites per Kaplan. Aquest mètode també considera el retard entre les variables. El resultat és un conjunt de KPI principals d'eixida, que resumeix tot el BSC, i que redueix dràsticament la seua complexitat. El segon objectiu és desenvolupar una metodologia gràfica que utilitze aquest conjunt de KPI principals d'eixida per avaluar l'efectivitat de les estratègies. Actualment, els gràfics són comuns entre els professionals, però només Breyfogle (2003) ha intentat distingir entre un canvi real significatiu i un a causa de la incertesa d'utilitzar mostres. Aquest treball desenvolupa encara més el mètode de Breyfogle per abordar les seues limitacions. El tercer objectiu és desenvolupar un mètode que, una vegada demostrada gràficament l'efectivitat de les estratègies, quantifique el seu impacte en el conjunt de KPI principals d'exida. El quart i l'últim mètode es centra en el diagnòstic del sistema de gestió de la qualitat per a revelar com funcionen les relacions entre els KPI interns (dins de l'empresa) i externs (relacionats amb el client) per millorar la satisfacció del client. L'aplicació dels quatre mètodes en la seqüència correcta constitueix una metodologia completa que es pot aplicar en qualsevol empresa de fabricació per millorar l'ús del quadre de comandament integral com a eina científica. No obstant això, els professionals poden optar per aplicar només un dels quatre mètodes o una combinació d'ells, ja que l'aplicació de cada un d'ells és independent i té els seus propis objectius i resultats.

[EN] The Balanced Scorecard (BSC) as a Performance Management Method (PMS) has been spread worldwide since Kaplan and Norton (1992) established its theoretical foundations. Kaplan (2009) claimed that the use of the BSC and especially turning strategies into actions was more an art than a science. The lack of evidence of the existence of such cause and effect relationships between Key Performance Indicators (KPIs) from different perspectives and the lack of robust methods to use it as a scientific tool were some of the causes of its problems. Kaplan placed the scientific community to confirm the foundations of the BSC theory and to develop methods for its use as a scientific tool. Several works have attempted to enhance the use of the balanced scorecard. Some methods use heuristic tools, which deal with qualitative variables. Some others use statistical methods and actual KPIs data, but applied to a specific period, which is a static vision and needing long-term samples and expertise resources to apply advanced analytic methods each time executives need to assess the impact of strategies. This thesis also tackles the lag between "input" and "output" variables. Moreover, there is a lack of works focused on the manufacturing environment, which is its main objective. The first objective of this work is to develop a methodology to assess and select the main output KPIs, which explains the performance of the whole company. It is taking the advantage of the relationships between variables from different dimensions described by Kaplan. This method also considers the potential lag between variables. The result is a set of main output KPIs, which summarizes the whole BSC, thus dramatically reducing its complexity. The second objective is to develop a graphical methodology that uses that set of main output KPIs to assess the effectiveness of strategies. Currently, KPIs charts are common among practitioners, but only Breyfogle (2003) has attempted to distinguish between a significant actual change in the metrics and a change due to the uncertainty of using samples. This work further develops Breyfogle's method to tackle its limitations. The third objective is to develop a method that, once the effectiveness of those strategies and actions have been proved graphically, quantifies their impact on the set of main output KPIs. The ultimate goal was to develop a method that, using data analytics, will focus on the diagnosis of the quality management system to reveal how it works in terms of the relationships between internal (within the company) and external (costumer-related) KPIs to improve customer satisfaction. The application of the four methods in the right sequence makes up a comprehensive methodology that can be applied in any manufacturing company to enhance the use of the balanced scorecard as a scientific tool. However, professionals may choose to apply only one of the four methods or a combination of them, since the application of each of them is independent and has its own objectives and results.