- -

Digitalización 3D en Arqueología

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Digitalización 3D en Arqueología

Mostrar el registro completo del ítem

Vila Bonamusa, L.; Viladrichtor, L. (2011). Digitalización 3D en Arqueología. Virtual Archaeology Review. 2(3):75-81. https://doi.org/10.4995/var.2011.4610

Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10251/139533

Ficheros en el ítem

Metadatos del ítem

Título: Digitalización 3D en Arqueología
Autor: Vila Bonamusa, Lluís Viladrichtor, Lluís
Fecha difusión:
Resumen:
[ES] El objeto de la comunicación es poner de manifiesto, a partir de varios proyectos arqueológicos, los resultados conseguidos en colaboración entre dos empresas especializadas en disciplinas diferentes: una en arqueología ...[+]


[EN] The purpose of the communication is to show, from several archaeological projects, the results achieved in cooperation between two companies specialized in different disciplines: one in archeology and cultural heritage ...[+]
Palabras clave: Arqueología , Patrimonio , Escáner 3D , Fotogrametría , Foto aérea , Archaeology , Heritage , 3D scanner , Photogrammetry , Aerial photo
Derechos de uso: Reconocimiento - No comercial - Sin obra derivada (by-nc-nd)
Fuente:
Virtual Archaeology Review. (eissn: 1989-9947 )
DOI: 10.4995/var.2011.4610
Editorial:
Universitat Politècnica de València
Versión del editor: https://doi.org/10.4995/var.2011.4610
Tipo: Artículo

References

GONZÁLEZ, R. 2010, Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31. Tram Castell-Platja d'Aro - Palamós (Castell-Platja d'Aro, Calonge i Palamós, Baix Empordà). Febrer 2010. Sant Esteve de Palautordera, Estrats, Gestió del Patrimoni Cultural SL, informe inèdit.

PEDRO, M. 2009, Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31. Tram Castell-Platja d'Aro - Palamós (Castell-Platja d'Aro, Calonge i Palamós, Baix Empordà). Juny 2009. Sant Esteve de Palautordera, Estrats, Gestió del Patrimoni Cultural SL, informe inèdit.

ROQUÉ, C.; PALLÍ, L.; TARRÚS, J.; CARRERAS, E. 1995, Aportacions al coneixement dels gravats prehistòrics dels massissos de les Gavarres i de Begur (Girona), Estudis del Baix Empordà 14, Homenatge a Lluís Esteva i Cruañas, 77-90. [+]
GONZÁLEZ, R. 2010, Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31. Tram Castell-Platja d'Aro - Palamós (Castell-Platja d'Aro, Calonge i Palamós, Baix Empordà). Febrer 2010. Sant Esteve de Palautordera, Estrats, Gestió del Patrimoni Cultural SL, informe inèdit.

PEDRO, M. 2009, Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31. Tram Castell-Platja d'Aro - Palamós (Castell-Platja d'Aro, Calonge i Palamós, Baix Empordà). Juny 2009. Sant Esteve de Palautordera, Estrats, Gestió del Patrimoni Cultural SL, informe inèdit.

ROQUÉ, C.; PALLÍ, L.; TARRÚS, J.; CARRERAS, E. 1995, Aportacions al coneixement dels gravats prehistòrics dels massissos de les Gavarres i de Begur (Girona), Estudis del Baix Empordà 14, Homenatge a Lluís Esteva i Cruañas, 77-90.

TARRÚS, J. 2002, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental). Girona, Diputació de Girona.

TARRÚS, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E.; GAY, P.; PIÑERO, M. D. 1998, Reflexions sobre els gravats rupestres prehistòrics de Catalunya: el cas de l'Alt Empordà, Cypsela 12, 119-134.

BALIL, A. (1953): Prospecciones arqueológicas al valle del Mogent (Barcelona). Archivo Español de arqueologia nº XXVI, pp 87 i 88.

OLIVÉ, M., SALVADÓ, I. VILA, Ll, (2009): "Estudi històric i arqueoconstructiu de la Torrassa del Moro", Informe inédito, Estrats GPC.

MARTI CASTELLÓ, R.(2005): "Fars de terra endins. A propòsit de la Torrassa del Moro". Laietania nº16, pp185-197. Mataró.

SANCHEZ, E.(1994): "Informe preliminar sobre la intervenció arqueològica a la Torrassa del Moro Campanya del 8 al 22 d'agost de 1994 (Llinars el Vallès, Vallès Oriental" .Informe inédito, Arqueociència s.l..

Zabala, M. (2007): Memòria d'excavació de la Torrassa del Moro, Llinars del Vallès, Vallès Oriental, Estrats S.L.

PHILIPPON, A. 2002, Statues-Menhirs, des énigmes de pierre venues du fond des âges. Rodez.

BELLEY, A. M; MEZZENA, F.; RENDA, A. et ZIDDA, G. 1998, Dei di Pietra. La grande statuaria antropomorfa nell'Europa del III Millenio a.C., Ginevra-Milano.

D'ANNA, A. 1977, Les Statues-Menhirs et Steles Anthropomorphes du Midi Méditerranéen, Paris, C.N.R.S.

D'ANNA, A. 2002, Les statues-menhirs en Europe à la fin du Néolithique et au début de l'Âge de Bronze. Dins AA.VV. 2002, Statues-Menhirs, des énigmes de pierre venues du fond des âges. Rodez.

FFORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P.; MUÑOZ, V. 2006, Ca l'Estrada (Canovelles, Vallès Oriental): un exemple d'ocupació de la plana vallesana des de la prehistòria a l'alta edat mitjana. Tribuna d'Arqueologia 2004/2005. Barcelona.

FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P.; MUÑOZ, V. 2007, Ca l'Estrada. Història de Canovelles 1. Museu de Granollers, Ajuntament de Canovelles. Granollers.

LANDAU, J. 1977, Les representacions anthropomorfes mégalitiques de la région méditerraneenne, (III au I millénaire), CNRS, 1977.

LOPEZ, J.; MOYA, A.; ESCALA, O.; NIETO, A. (En prensa), La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins de l'art megalític peninsular i europeu. Tribuna d'Arqueologia 2007-2008, Generalitat de Catalunya, Barcelona.(En prensa).

MARTIN, A. 2003, "Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal.lúrgia", Cota Zero, 18, 2003, 76-105.

MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, P. (2010): "Estàtues-menhirs, testimonies d'una religió que va abastar tot Europa en el tercer mil.leni aC", en Centre d'Estudis Molletans, vol. 25, Mollet del Vallès.

TARRÚS, J. 2003, "Els constructors de megàlits a Catalunya: cistes i dòlmens entre els mil.lennis V-III cal aC", Cota Zero, 18, 2003, 54-75.

VIDAL, LL.M. 1894, "Más monumentos megalíticos en Cataluña". Dins Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I, Barcelona, pp. 279-300.

[-]

recommendations

 

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro completo del ítem