Transgender Identities in Postmedia Audiovisual Narratives

Abstract

[ES] A pesar del creciente desarrollo de estudios sobre personas transgénero en campos particulares desde principios de la década de 1990, solo en la última década se ha experimentado un crecimiento explosivo de la visibilidad de personas transgénero en la cultura popular de Occidente. La rapidez del progreso, en comparación con los movimientos sociales anteriores, se debe en gran parte a la ubicuidad de las tecnologías de comunicación en línea y digitales. El acceso a dichos medios también ha brindado oportunidades de producción y publicación para los artistas, especialmente aquellos que se identifican con demográficos marginados, excluidos o previamente ignorados, como la comunidad transgénero. Dada la relación situacional entre estas tecnologías y los artistas trans, esta investigación pregunta cómo y qué utiliza, produce o publica un artista trans como yo, como parte de una práctica creativa multimedia, y postula que existen características compartidas que existen entre muchas experiencias transexuales y experiencias postmedia. Para responder a estas preguntas de investigación, este texto despliega y combina voces subjetivas y críticas dentro de un modelo exegético conectivo. Analizo los nuevos conocimientos representados por el trabajo y los procesos de la práctica creativa relacionada a través del desarrollo y la aplicación de conceptos existentes de fenomenología transgénero. Y, en última instancia, la propia misión de este texto se presenta como una acción autoetnográfica y una declaración política de la experiencia vivida.

[CA] Malgrat el creixent desenvolupament d'estudis sobre persones transgènere a àmbits particulars, des de principi de la dècada de 1990, sols a l'última dècada s'ha experimentat un creixement explosiu de la visibilitat de persones transgènere a la cultura popular d'occident. La rapidesa del progrés, en comparació amb els moviments socials anteriors, és deguda en gran part a la ubiqüitat de les tecnologies de comunicació en línia i digitals. L'accés als susdits mitjans també ha brindat oportunitats de producció i publicacions per als artistes, especialment aquells que s'identifiquen amb demografies marginals, exclosos o prèviament ignorats, com la comunitat transgènere. Donada la relació situacional entre aquestes tecnologies i els artistes trans, aquesta investigació pregunta com i què utilitza, produeix o publica un artista trans com jo, com part d'una pràctica creativa multimedia i postula que existeixen característiques compartides entre nombroses experiències transexuals i postmedia. Pera respondre aquestes qüestions d'investigació, aquest text desenvolupa i combina veus subjectives i crítiques dintre d'un model exegètic connectiu. Analitze els nous coneixements representats pel treball i els processos de la pràctica creativa relacionada mijantçant el desenvolupament i l'aplicació de conceptes existents de fenomenologia transgènere. I, en última instància, la pròpia missió d'aquest text es presenta com una acció autoetnogràfica i una declaració política de l'experiència viscuda.

[EN] Despite an increasing development of transgender studies within particular fields since the early 1990's, it has only been in the last decade or so that an explosive growth of transgender visibility has been experienced in popular culture in the West. The rapidity of progress, compared to previous social movements, is due in large part to the ubiquity of online and digital communication technologies. Access to such media has also provided production and publishing opportunities for artists, especially those identifying with marginalized, ostracized or previously overlooked demographics like the transgender community. Given the situational relationship between these technologies and trans artists, this research asks how and what a trans artist such as myself utilizes, produces or publishes as part of a multimedia creative practice, and posits that there are shared characteristics that exist between many transgender and postmedia experiences. In order to answer these research questions, this text deploys and blends both subjective and critical voices within a connective exegetical model. I analyse the new knowledge represented by the work and processes of the related creative practice through the further development and application of extant concepts of transgender phenomenology. And, ultimately, the very undertaking of this text itself is presented as an autoethnographic action and a political statement of lived experience.