Resumen:
|
[ES] En el presente trabajo de final de máster se realiza un estudio de las fuentes escritas, especialmente hagiográficas, con relación al arquetipo iconográfico de Judas Iscariote en la pintura. Esta revisión comprende ...[+]
[ES] En el presente trabajo de final de máster se realiza un estudio de las fuentes escritas, especialmente hagiográficas, con relación al arquetipo iconográfico de Judas Iscariote en la pintura. Esta revisión comprende desde la Edad Media hasta mediados del siglo XX. La figura neotestamentaria de Judas Iscariote ha pasado a la historia como el discípulo que traicionó a Jesucristo, entregándolo a sus captores y llevándolo a sufrir la Pasión y muerte en la cruz. El interés de esta investigación radica en el hecho de que, a pesar de su relevancia y de tratarse de un personaje representado en innumerables obras religiosas a lo largo de la historia, los estudios hagiográficos e iconográficos específicos sobre el mismo son escasos.
Así pues, este trabajo se ha iniciado mediante la búsqueda y recopilación de documentos hagiográficos y, en algunos casos, de literatura profana, en los que se incluye a este personaje, poseyendo gran peso los evangelios canónicos y apócrifos, así como la medieval Legenda Aurea. A continuación, se ha compendiado una serie de obras pictóricas representativas pertenecientes a diversas épocas y áreas geográficas, para proceder a un análisis visual e iconográfico centrado en la mentada figura bíblica. Las conclusiones de dicho análisis se han empleado para establecer la influencia de las fuentes escritas sobre el modo de representar pictóricamente, desde el punto de vista iconográfico, a Judas Iscariote. Los pasajes bíblicos seleccionados para este fin, a menudo representados en la pintura, son la última cena, el prendimiento, arrepentimiento, la devolución de las treinta monedas y la muerte de Judas.
Este estudio tiene en cuenta y está basado en que la elección de los artistas siempre está ligada a la percepción del personaje, así como la idea que se pretende transmitir, en consecuencia a un contexto socio-cultural.
[-]
[EN] In the present master's thesis, a study is made of written sources, especially hagiographic ones, in relation to the iconographic archetype of Judas Iscariot in painting. This review covers the period from the Middle ...[+]
[EN] In the present master's thesis, a study is made of written sources, especially hagiographic ones, in relation to the iconographic archetype of Judas Iscariot in painting. This review covers the period from the Middle Ages to the middle of the 20th century. The New Testament figure of Judas Iscariot has gone down in history as the disciple who betrayed Jesus Christ, surrendering him to his captors and leading him to suffer the Passion and death on the cross. The interest of this research lies in the fact that, despite its relevance and being a character represented in countless religious works throughout history, specific hagiographic and iconographic studies on it are scarce.
Thus, this work has been initiated by searching for and compiling hagiographic documents ‒in addition to some examples of profane literature‒, in which this character is included. The canonical and apocryphal gospels as well as the medieval Legenda Aurea are of special importance. Subsequently, a series of representative pictorial works from different periods and geographical areas has been summarized, to proceed to a visual and iconographic analysis focused on the mentioned biblical figure. The conclusions of this analysis have been used to establish the influence of written sources on the way of representing Judas Iscariot pictorially, from the iconographic point of view. The biblical passages selected for this purpose, often depicted in painting, are the Last Supper, the capture, the repentance, the return of the thirty pieces of silver, and the death of Judas.
This study takes into consideration and is based on the fact that the choice of artists is always linked to the perception of the character, as well as the idea that is intended to be transmitted, consequently to a socio-cultural context.
[-]
[CA] En el present treball de final de màster es realitza un estudi de les fonts escrites,
especialment hagiogràfiques, en relació amb l'arquetip iconogràfic de Judes Iscariot en la
pintura. Aquesta revisió comprén des ...[+]
[CA] En el present treball de final de màster es realitza un estudi de les fonts escrites,
especialment hagiogràfiques, en relació amb l'arquetip iconogràfic de Judes Iscariot en la
pintura. Aquesta revisió comprén des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XX. La figura
neotestamentària de Judes Iscariot ha passat a la història com el deixeble que va trair a
Jesucrist, entregant-lo als seus captors i portant-lo a patir la Passió i mort en la creu. L'interés
d'aquesta investigació radica en el fet que, malgrat la seua rellevància i de tractar-se d'un
personatge representat en innombrables obres religioses al llarg de la història, els estudis
hagiogràfics i iconogràfics específics sobre el mateix són escassos.
Així doncs, aquest treball s'ha iniciat mitjançant la cerca i recopilació de documents
hagiogràfics i, en alguns casos, de literatura profana, en els quals s'inclou a aquest
personatge, posseint gran pes els evangelis canònics i apòcrifs, així com la medieval Legenda
Aurea. A continuació, s'ha compendiat una sèrie d'obres pictòriques representatives
pertanyents a diverses èpoques i àrees geogràfiques, per a procedir a una anàlisi visual i
iconogràfica centrada en l'esmentada figura bíblica. Les conclusions d'aquesta anàlisi s'han
emprat per a establir la influència de les fonts escrites sobre la manera de representar
pictòricament, des del punt de vista iconogràfic, a Judes Iscariot. Els passatges bíblics
seleccionats per a aquesta fi, sovint representats en la pintura, són l'últim sopar, el
prendiment, penediment, la devolució de les trenta monedes i la mort de Judes.
Aquest estudi té en compte i està basat en el fet que l'elecció dels artistes sempre està lligada
a la percepció del personatge, així com la idea que es pretén transmetre, en conseqüència a
un context sociocultural.
[-]
|