Materia y espacio en la arquitectura residencial japonesa del siglo XXI.

Abstract

[ES] La materia es la esencia de la arquitectura. Es lo que la define, da forma al espacio y transmite unas características determinadas. Modela el espacio interior y su relación con el exterior.

La arquitectura japonesa posee una habilidad espacial capaz de definir un espacio difuso a través de elementos transparentes y ligeros, incluso con materiales actuales más densos que se contraponen con los utilizados en la tradición oriental, como es el caso del hormigón. Es en esta arquitectura donde es posible encontrar esa ligereza y desmaterialización del límite con su entorno. La tradición japonesa siempre ha ido ligada a la levedad, lo efímero o lo inmaterial, siendo estos unos de los parámetros descriptivos de su propia arquitectura.

El presente trabajo pretende investigar a través de autores y proyectos característicos de residencias japonesas actuales que aborden el concepto de la materialidad, la luz, la modulación, la transición y el vacío.

[EN] Matter is the essence of architecture. It is what defines it, it shapes the space and transmits certain characteristics to it. Models the interior space and its relationship with the exterior.

Japanese architecture has a spatial ability capable of defining a diffuse space through transparent and light elements, even with denser current materials that are in contrast to those used in the Eastern tradition, such as concrete. It is in this architecture where it is possible to find that lightness and dematerialization of the limit with its surroundings. The Japanese tradition has always been linked to lightness, the ephemeral or the immaterial, these being one of the descriptive parameters of its own architecture. the relationship with the place and its limits. ¿ The present work aims to investigate through authors and characteristic projects of current Japanese residences that address the concept of materiality, light, modulation, transition and emptiness.

[CA] La matèria és l’essència de l’arqui- tectura. És el que la defineix, dona forma a l’espai i transmet unes carac- terístiques determinades. Modela l’espai interior i la seua relació amb l’exterior. L’arquitectura japonesa posseeix una habilitat espacial capaç de defi- nir un espai difús a través d’elements transparents i lleugers, fins i tot amb materials actuals més densos que es contraposen amb els utilitzats en la tradició oriental, com és el cas del formigó. És en aquesta arquitec- tura on és possible trobar aqueixa lleugeresa i desmaterialització del límit amb el seu entorn. La tradició japonesa sempre ha anat lligada a la levitat, l’efímer o l’immaterial, sent aquests uns dels paràmetres des- criptius de la seua pròpia arquitec- tura. El present treball pretén investigar a través d’autors i projectes caracte- rístics de residències japoneses ac- tuals que aborden el concepte de la materialitat, la llum, la modulació, la transició i el buit.