Las relaciones sociales intergeneracionales de la nacionalidad Waorani y la reproducción de las lógicas de manejo territorial ancestral en el barrio waorani en Shell

Abstract

[ES] Los Waorani del Ecuador son una nacionalidad indígena de reciente contacto. Su territorio ha ido modificándose debido a las presiones extractivas que le han devenido. La migración interna es uno de los efectos visibles de esta realidad. Shellpare es el espacio geográfico donde se han asentado familias waorani que empujan un modelo de desarrollo desde el derecho a la educación, salud y trabajo digno. El objetivo central de este trabajo de investigación es determinar cómo las relaciones sociales intergeneracionales de la Nacionalidad Waorani influyen en la reproducción de las lógicas de manejo territorial ancestral en el barrio waorani en Shell. La Metodología desarrollada es cualitativa. Toma los aportes de la Escuela Intergeneracional Wiñenani-Pikenani y desarrolla procesos como el Campeonato Intergeneracional de Futbol, para la recolección de datos. Se describe el camino ético de la investigación, así como sus principales retos. Se explica la utilidad del programa NVIVO12+ para organizar la información. Entre los resultados se puede destacar que las relaciones sociales intergeneracionales desarrollan formas de diálogo con interacciones tanto materiales como inmateriales entre lo humano y no-humano. Así mismo, se construyen desde el aprender-haciendo, lo que fortalece el concepto de intergeneracionalidad. Otro resultado es el entramado que emerge de ligar las relaciones sociales intergeneracionales (adaptabilidad, proficiencia, enunciación verbal, enunciación no verbal, integrativas, libertad, materialidad e inmaterialidad) con el manejo territorial vernáculo (alta movilidad interna, mapeo territorial, gestión político-administrativa y sistema productivo). Permitiendo concluir que esta contribución empírica es el primer acercamiento a la realidad urbana de los waorani. El aporte al debate teórico a través de conceptos como las interacciones entre lo humano y no-humano, el aprender-haciendo con enfoque intergeneracional y el manejo territorial sostenible dan una posibilidad de reflexión teórica sobre la territorialización de la intergeneracionalidad. Finalmente, se concluye que los conflictos por distribución ecológica que permean la vida de las poblaciones desfavorecidas modifican sus territorios y las formas de relación con lo no-humano. La crisis civilizatoria que el modelo industrial globalizado empuja afecta principalmente a los grupos históricamente excluidos y a los espacios geográficos con bienes comunes extraíbles.

[CA] Els Waorani de l'Equador són una nacionalitat indígena de recent contacte. El seu territori ha anat modificant-se a causa de les pressions extractives que li han esdevingut. La migració interna és un dels efectes visibles d'aquesta realitat. Shellpare és l'espai geogràfic on s'han assentat famílies waorani que espenten un model de desenvolupament des del dret a l'educació, salut i treball digne. L'objectiu central d'aquest treball de recerca és determinar com les relacions socials intergeneracionals de la Nacionalitat Waorani influeixen en la reproducció de les lògiques de maneig territorial ancestral en el barri waorani en Shell. La Metodologia desenvolupada és qualitativa. Presa les aportacions de l'Escola Intergeneracional Wiñenani-Pikenani i desenvolupa processos com el Campionat Intergeneracional de Futbol, per a la recol·lecció de dades. Es descriu el camí ètic de la investigació, així com els seus principals reptes. S'explica la utilitat del programa NVIVO12+ per a organitzar la informació. Entre els resultats es pot destacar que les relacions socials intergeneracionals desenvolupen formes de diàleg amb interaccions tant materials com immaterials entre l'humà i no-humà. Així mateix, es construeixen des de l'aprendre-fent, la qual cosa enforteix el concepte de intergeneracionalidad. Un altre resultat és l'entramat que emergeix de lligar les relacions socials intergeneracionals (adaptabilitat, proficiencia, enunciació verbal, enunciació no verbal, integratives, llibertat, materialitat i immaterialitat) amb el maneig territorial vernacle (alta mobilitat interna, mapatge territorial, gestió polític-administrativa i sistema productiu). Permetent concloure que aquesta contribució empírica és el primer acostament a la realitat urbana dels waorani. L'aportació al debat teòric a través de conceptes com les interaccions entre l'humà i no-humà, l'aprendre-fent amb enfocament intergeneracional i el maneig territorial sostenible donen una possibilitat de reflexió teòrica sobre la territorialització de la intergeneracionalidad. Finalment, es conclou que els conflictes per distribució ecològica que permean la vida de les poblacions desfavorides modifiquen els seus territoris i les formes de relació amb el no-humà. La crisi civilizatoria que el model industrial globalitzat espenta afecta principalment als grups històricament exclosos i als espais geogràfics amb béns comuns extraïbles.

[EN] The Waorani of Ecuador are an indigenous nationality of recent contact. Its territory has been changing due to the extractive pressures that have come to it. Internal migration is one of the visible effects of this reality. Shellpare is the geographical space where Waorani families have settled, pushing a development model based on the right to education, health and decent work. The central objective of this research work is to determine how the intergenerational social relations of the Waorani Nationality influence the reproduction of the logics of ancestral territorial management in the Waorani neighborhood in Shell. The methodology developed is qualitative. It takes the contributions of the Wiñenani-Pikenani Intergenerational School and develops processes such as the Intergenerational Soccer Championship, for data collection. The ethical path of research is described, as well as its main challenges. The usefulness of the NVIVO12 + program for organizing information is explained. Among the results, it can be highlighted that intergenerational social relations develop forms of dialogue with both material and immaterial interactions between the human and the non-human. Likewise, they are built from learning-doing, which strengthens the concept of intergenerationality. Another result is the framework that emerges from linking intergenerational social relations (adaptability, proficiency, verbal enunciation, non-verbal enunciation, integrative, freedom, materiality and immateriality) with vernacular territorial management (high internal mobility, territorial mapping, political-administrative management and productive system). Allowing to conclude that this empirical contribution is the first approach to the urban reality of the Waorani. The contribution to the theoretical debate through concepts such as the interactions between human and non-human, learning-doing with an intergenerational approach and sustainable territorial management provide a possibility of theoretical reflection on the territorialization of intergenerationality. Finally, it is concluded that the ecological distribution conflicts that permeate the lives of disadvantaged populations modify their territories and the forms of relationship with the non-human. The civilizational crisis that the globalized industrial model pushes mainly affects historically excluded groups and geographical spaces with extractable common goods.