Regulación temporal y sensorial de la ingesta en la dorada (Sparus aurata)

Abstract

[ES] La acuicultura es una de las principales actividades en el ámbito de la producción animal. Su progreso está delimitado por la dependencia de materias primas de origen tanto marino como terrestre, ambas necesarias para la elaboración de piensos destinados a la alimentación de las especies en cultivo. La introducción de nuevas materias primas o sustancias destinadas a la mejora de la fisiología de la especie (piensos funcionales) puede comprometer la palatabilidad de los piensos, su consumo y por extensión el crecimiento de los animales. El objetivo principal de esta tesis fue encontrar aditivos sensoriales (saborizantes) que puedan sobrepasar los efectos negativos sobre la palatabilidad de los piensos inducidos por la inclusión de materias vegetales en la elaboración de los piensos para cultivo de la dorada (Sparus aurata). Para ello, evaluamos la funcionalidad de los sistemas de auto-demanda en el estudio del comportamiento alimenticio de esta especie, profundizando en su posible utilidad en la discriminación sensorial/gustativa de los piensos. Evaluamos el efecto de estrógenos y andrógenos no aromatizables sobre la ingesta como posibles factores anti-nutricionales presentes en los piensos de sustitución. Estudiamos el efecto de dos saborizantes sobre la ingesta y dinámica de crecimiento de la dorada y finalmente estudiamos el posible efecto de estos sobre la anorexia inducida por el estrés. Los resultados demuestran que la dorada se adapta bien a los sistemas de auto-demanda y estos pueden ser utilizados para el estudio de su comportamiento alimenticio. Utilizando estos sistemas hemos demostrado que la dorada puede discriminar entre diferentes piensos en función de la presencia de elementos fuertemente amargos o de elementos saborizantes que pueden además ayudar a sobrepasar los efectos negativos del estrés sobre la ingesta. Finalmente, demostramos que esta especie es especialmente sensible a la presencia de estrógenos o andrógenos no aromatizables en la composición del pienso sugiriendo que los elementos estrogénicos o androgénicos pueden actuar como elementos anti-nutricionales.

[CA] L'aqüicultura és una de les principals activitats en l'àmbit de la producció animal. El seu progrés està delimitat per la dependència de matèries primeres d'origen tant marí com terrestre, totes dues necessàries per a l'elaboració de pinsos destinats a l'alimentació de les espècies en cultiu. La introducció de noves matèries primeres o substàncies destinades a la millora de la fisiologia de l'espècie (pinsos funcionals) pot comprometre la palatabilitat dels pinsos, el seu consum i per extensió el creixement dels animals. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser trobar additius sensorials (saboritzants) que puguen sobrepassar els efectes negatius sobre la palatabilitat dels pinsos induïts per la inclusió de matèries vegetals en l'elaboració dels pinsos per a cultiu de l'orada (Sparus aurata). Per això, avaluem la funcionalitat dels sistemes d'auto-demanda en l'estudi del comportament alimentari d'aquesta espècie, aprofundint en la seua possible utilitat en la discriminació sensorial/gustativa dels pinsos. Avaluem l'efecte d'estrògens i andrògens no aromatizables sobre la ingesta com a possibles factors anti-nutricionals presents en els pinsos de substitució. Estudiem l'efecte de dos saboritzants sobre la ingesta i dinàmica de creixement de l'orada i finalment estudiem el possible efecte d'aquests sobre l'anorèxia induïda per l'estrés. Els resultats demostren que l'orada s'adapta bé als sistemes d'auto-demanda i aquests poden ser utilitzats per a l'estudi del seu comportament alimentari. Utilitzant aquests sistemes hem demostrat que l'orada pot discriminar entre diferents pinsos en funció de la presència d'elements fortament amargs o d'elements saboritzants que poden a més ajudar a sobrepassar els efectes negatius de l'estrés sobre la ingesta. Finalment, vam demostrar que aquesta espècie és especialment sensible a la presència d'estrògens o andrògens no aromatizables en la composició del pinso suggerint que els elements estrogènics o androgènics poden actuar com a elements anti-nutricionals.

[EN] Aquaculture is one of the main activities within the animal production. Its progress is constricted by the dependency raw materials with marine and terrestrial origin both critical for the production of feed diets for cultured species. The incorporation of new raw materials or functional substances driven to the improvement of animal physiology (functional feed) can compromise the palatability of diets, consumption and by extension animal growth. The main issue of this thesis was to find sensorial enhancers that can overcome the negative effects on diet palatability induced by the inclusion of vegetal rows in the elaboration of feed for seabream culture (Sparus aurata). To that end we test the functionality of self-feeding systems in the study of feeding behaviour of this species deepening in the study of sensory/gustatory feed discrimination. We also evaluate the effect of both oestrogens and no-aromatized androgen on food intake as potential anti-nutritionals included in the substitution diets. In addition, we studied the effect of flavourings on seabream feeding behaviour and growth performance and finally we studied the potential effect on stress-induced anorexia. Results demonstrated that seabream adapts perfectly to self-feeding systems that can be used for the study its feeding behaviour. Using self-feeding systems, we have also demonstrated that seabream can discriminate between different diets by association to potent sour deterrents of flavourings that can help to overcome the negative effects of stress on feeding behaviour. Finally, we demonstrate that seabream is especially sensible to the presence of oestrogen or androgens in the diet compositing suggesting its potential role as anti-nutritional elements.