Reglas del juego: Pautas, constricciones y dispositivos creativos en el cine de no ficción

Abstract

[ES] La presente Tesis aborda el cine de no ficción construido en base a reglas preestablecidas, constricciones o estrategias formales heterodoxas. Piezas fílmicas y videográficas radicales en su forma y en su aproximación a lo real que desafían las convenciones del cine documental y se vinculan con otras prácticas artísticas. Esta investigación teórico-práctica se centra, por un lado, en la búsqueda y análisis de obras de no ficción con una clara vocación minimalista, ligadas al documental de vanguardia, el cine experimental y el videoarte, que se fundamentan en estrategias muy precisas, no como un mero hecho anecdótico, sino como elemento básico que determina la construcción de las mismas. La selección de los filmes y de los videos se ha llevado a cabo analizando sus cualidades para establecer tipologías de estudio y definir la base de modelos teóricos de análisis. Según la técnica o mecanismo utilizado, las cualidades de las películas que se analizan se basan en la restricción del espacio-tiempo, la elección de un único dispositivo formal o algoritmo que estructura toda la pieza, el empleo de estrategias reduccionistas en las que se omiten procedimientos esenciales del cine (como el abandono de la cámara o del montaje) o el uso de fórmulas propias del juego (como el azar o la participación), entre otras. No obstante, nuestro propósito no es tanto hacer un ejercicio de clasificación como de análisis y comprensión de estas fórmulas renovadoras que abren nuevas vías en el cine de lo real. Asimismo, a partir del análisis anterior, nos hemos propuesto idear y generar fórmulas (reglas del juego) que puedan servir de soporte a nuevas obras, ya sean propias o de otros y que presentamos en forma de catálogos y, además, hemos puesto en práctica algunas de estas estrategias en obras videográficas propias e inéditas.

[CA] La present Tesi aborda el cinema de no ficció construït sobre la base de regles preestablides, constriccions o estratègies formals heterodoxes. Peces fílmiques i videogràfiques radicals en la seua forma i en la seua aproximació al real que desafien les convencions del cinema documental i es vinculen amb altres pràctiques artístiques. Aquesta investigació teoricopràctica se centra, d'una banda, en la cerca i anàlisi d'obres de no ficció amb una clara vocació minimalista, lligades al documental d'avantguarda, el cinema experimental i el videoart, que es fonamenten en estratègies molt precises, no com un mer fet anecdòtic, sinó com a element bàsic que determina la construcció d'aquestes. La selecció dels films i dels vídeos s'ha dut a terme analitzant les seues qualitats per a establir tipologies d'estudi i definir la base de models teòrics d'anàlisis. Segons la tècnica o mecanisme utilitzat, les qualitats de les pel·lícules que s'analitzen es basen en la restricció de l'espaitemps, l'elecció d'un únic dispositiu formal o algorisme que estructura tota la peça, l'ús d'estratègies reduccionistes en les quals s'ometen procediments essencials del cinema (com l'abandó de la càmera o del muntatge) o l'ús de fórmules pròpies del joc (com l'atzar o la participació), entre altres. No obstant això, el nostre propòsit no és tant fer un exercici de classificació com d'anàlisi i comprensió d'aquestes fórmules renovadores que obrin noves vies al cinema del real. Així mateix, a partir de l'anàlisi anterior, ens hem proposat idear i generar fórmules (regles del joc) que puguen servir de suport a noves obres, ja siguen pròpies o d'uns altres i que presentem en forma de catàlegs i, a més, hem posat en pràctica algunes d'aquestes estratègies en obres videogràfiques pròpies i inèdites.

[EN] This thesis deals with non-fiction cinema built upon the premise of pre-established rules, constraints or heterodox formal strategies. Radical filmic and videographic pieces both in terms of their form their approach to reality that defy the conventions of documentary cinema and are related to other artistic practices. On the one hand, this theoretical-practical research is centred around the search and analysis of non-fiction works with a clear minimalist vocation, linked to avant-garde documentary, experimental cinema and video art, which are based on very precise strategies, not just as a mere anecdote, but rather as a basic element that determines their construction. The selection of films and videos has been carried out by analysing their qualities to establish study typologies and hence define the basis for theoretical analysis models. Depending on the technique or mechanism used, the qualities of the films that are analysed are based on the restriction of space-time, the choice of a single formal device or algorithm that structures the entire piece, the use of reductionist strategies in which essential cinema procedures are omitted (such as abandoning the camera or montage)or the use of game-related formulas (such as chance or participation), among others. Nevertheless, our purpose is not so much to carry out a classification as to analyse and understand these renovating formulas that open up new avenues in the cinema of reality. Similarly, drawing from the previous analysis, we have suggested to devise and generate formulas (rules of the game) that can serve as support for new works -whether they are our own or those of others- and that we present in the form of catalogues and, in addition, we have put into practice some of these strategies in our own and unpublished videographic works.