La evocación de arquitecturas en la corriente musical alhambrista.

Abstract

[ES] El movimiento romántico, entendido desde el ámbito musical, surge a finales del siglo XIX en Europa y América, y traerá consigo una ruptura con la composición clásica y una libre expresión del músico que llevará a la búsqueda de nuevas formas y recursos artísticos. Los compositores empezarán a buscar la inspiración en contenidos extramusicales procedentes de otras artes para enriquecer y dar un mayor significado a su música. Surge así un nuevo tipo de composiciones, la música programática, cuyo contenido está inspirado en diversas fuentes, como son paisajes, personajes, narraciones, cuadros u otros elementos artísticos. Uno de los principales focos de interés para los compositores de música programática fue la imagen de la España romántica de estos siglos y, sobre todo, el culto a lo exótico difundido por los viajeros ilustrados que visitaban nuestro país. De esta forma nace el alhambrismo, una nueva corriente musical vinculada a la música descriptiva y cuya fuente de inspiración surge de los numerosos viajes a Granada y a su monumento más importante: la Alhambra. Lo que los compositores románticos pretenden conseguir con estas composiciones es reflejar el exotismo, las sensaciones y el paso del tiempo que se percibe al recorrer este monumento, así como la evocación de los jardines, pasajes, torres y palacios nazaríes que visitaron. El objetivo de este Trabajo de Fin de Grado es analizar de qué recursos se han validos los músicos para describir con sonidos diferentes construcciones pertenecientes al complejo de la Alhambra, centrándose en primer lugar en las características arquitectónicas del elemento descrito para luego relacionarlo con las partituras que lo identifican. La metodología empleada para esta investigación se basa en el estudio de casos, acotando el objeto de estudio y elaborando una serie de conclusiones sobre dicho estudio.

[CA] El moviment romàntic, entés des de l’àmbit musical, sorgeix a la fi del segle XIX a Europa i Amèrica, i portarà amb si una ruptura amb la composició clàssica i una lliure expressió del músic que portarà a la cerca de noves formes i recursos artístics. Els compositors començaran a buscar la inspiració en continguts extramusicales procedents d’altres arts per a enriquir i donar un major significat a la seua música. Sorgeix així un nou tipus de composicions, la música programàtica, el contingut de la qual està inspirat en diverses fonts, com són paisatges, personatges, narracions, quadres o altres elements artístics. Un dels principals focus d’interés per als compositors de música programàtica va ser la imatge de l’Espanya romàntica d’aquests segles i, sobretot, el culte a l’exòtic difós pels viatgers il·lustrats que visitaven el nostre país. D’aquesta manera naix el alhambrismo, un nou corrent musical vinculada a la música descriptiva i la font d’inspiració de la qual sorgeix dels nombrosos viatges a Granada i al seu monument més important: l’Alhambra. El que els compositors romàntics pretenen aconseguir amb aquestes composicions és reflectir l’exotisme, les sensacions i el pas del temps que es percep en recórrer aquest monument, així com l’evocació dels jardins, passatges, torres i palaus nassarites que van visitar. L’objectiu d’aquest treball de fi de grau és analitzar de quins recursos s’han valguts els músics per a descriure amb sons diferents construccions pertanyents al complex de l’Alhambra, centrant-se en primer lloc en les característiques arquitectòniques de l’element descrit per a després relacionar-lo amb les partitures que l’identifiquen. La metodologia emprada per a aquesta investigació es basa en l’estudi de casos, delimitant l’objecte d’estudi i elaborant una sèrie de conclusions sobre aquest estudi.

[EN] The Romantic movement, from a musical point of view, arose at the end of the 19th century in Europe and America, and brought with it a break with classical composition and a free expression of the musician that led to the search for new artistic forms and resources. Composers began to seek inspiration in extra-musical content from other arts in order to enrich and give greater meaning to their music. Thus a new type of compositions arose, programmatic music, whose content was inspired by various sources, such as landscapes, characters, narratives, paintings or other artistic elements. One of the main focuses of interest for composers of programmatic music was the image of Romantic Spain in these centuries and, above all, the cult of the exotic spread by the enlightened travellers who visited our country. This gave rise to Alhambrism, a new musical trend linked to descriptive music and whose source of inspiration came from the numerous trips to Granada and its most important monument: the Alhambra. What the Romantic composers sought to achieve with these compositions was to reflect the exoticism, the sensations and the passage of time perceived when visiting this monument, as well as the evocation of the gardens, passages, towers and Nasrid palaces that they visited. The aim of this thesis is to analyse the resources used by musicians to describe with sounds different constructions belonging to the Alhambra complex, focusing firstly on the architectural characteristics of the element described and then relating it to the scores that identify it. The methodology used for this research is based on the case study, delimiting the object of study and drawing a series of conclusions from this study.