La força regenerativa dels assentaments despoblats. Reclamant el patrimoni rural a Jánovas

Abstract

[EN] Since 1950, more than 300 villages were depopulated at the Spanish Central Pyrenees. Several experiences have been tested in these depopulated settlements in the last decades: from rewilding, local agriculture, neo-rural communities, tourism to local recovery. The emerging recovery of depopulated settlements by former inhabitants illustrates an interesting phenomenon in rural territories under the threat of shrinkage and the touristic pressure. Our spatial analysis of the ongoing recovery process in the study case of Jánovas, identifies effective strategies by the local community. The evolving community is reunited around the shared goal of reinhabiting their village, reconnecting the village with its territory, updating the settlement by implementing the needed collective spaces and services, and sensitively adapting the heritage spaces in order to sustainably integrate newcomers within the local community.

[CA] Des de 1950, més de tres-cents pobles s'han quedat sense habitants als Pirineus centrals espanyols. S han dut a terme diferents assajos en aquests assentaments a les darreres dècades: des de la renaturalització, agricultura local, comunitats neorurals, turisme... fins a recuperació local. La recuperació emergent d'assentaments despoblats per antics habitants il·lustra un fenomen interessant en territoris rurals sota l'amenaça d'encongiment i de pressió turística. La nostra anàlisi espacial de l'actual procés de recuperació a l'estudi de cas de Jánovas identifica estratègies efectives de la comunitat local. Simultàniament, la recerca reconeix diverses estratègies aprofitant i potenciant les característiques del patrimoni construït. L'emergent comunitat s'aplega al voltant de l'objectiu comú de tornar a habitar el seu poble, reconnectant-lo amb el seu territori, posant al dia l'assentament mitjançat els espais i serveis col·lectius necessaris, i adaptant de manera sensible els espais patrimonials per acollir de manera sustentable els nouvinguts a la comunitat local.

[ES] Desde 1950, más de trescientos pueblos se han quedado sin habitantes en los Pirineos centrales españoles. Se han llevado a cabo diferentes ensayos en estos asentamientos en las últimas décadas: desde la renaturalización, agricultura local, comunidades neorrurales, turismo... hasta recuperación local. La emergente recuperación de asentamientos despoblados por antiguos habitantes ilustra un fenómeno interesante en territorios rurales bajo la amenaza de encogimiento y de presión turística. Nuestro análisis espacial del actual proceso de recuperación en el estudio de caso de Jánovas identifica estrategias efectivas de la comunidad local. La emergente comunidad se reúne en torno al objetivo común de volver a habitar su pueblo, reconectándolo con su territorio, poniendo al día el asentamiento mediante los espacios y servicios colectivos necesarios, y adaptando de forma sensible los espacios patrimoniales para acoger de forma sustentable a los recién llegados a la comunidad local. Al mismo tiempo, esto demuestra el carácter resiliente de algunos pueblos abandonados.

[FR] Depuis 1950, plus de trois-cents villages ont perdu leurs habitants aux Pyrénées centrales espagnoles. Plusieurs essais on été mis en oeuvre dans ces établissements pendant les dernières décennies : de la renaturalisation, agriculture locale, communautés néorurales, tourisme... jusqu à la récupération locale. La récupération émergente d établissement dépeuplés par d anciens habitants met en lumière un phénomène intéressant sur des territoires ruraux menacés par le rétrécissement et la pression touristique. Notre analyse spatiale du processus actuel de récupération de l étude de cas localde Jánovas identifie des stratégies efficaces de la communauté locale. Cette communauté émergente se rassemble avec l objectif de regagner son village : en le reconnectant au territoire, en mettant en jour l établissement moyennant les espaces et les services collectifs necessaires, en adaptant de manière sensible les espaces patrimoniaux afin d acueillir durablement les nouveaux venus à la communauté rurale.