Caracterización nutricional y aromática de flores comestibles de liliáceas

Abstract

[ES] Muchas de las flores de plantas ornamentales son comestibles. En concreto el 95% de flores que crecen en Ecuador, y a ello se le suman las flores de plantas empleadas por su aprovechamiento agronómico, como son las flores de la familia de las Liliaceae. Se trata de plantas herbáceas, monocotiledóneas, con frecuencia perennes, con órganos subterráneos de reserva como bulbos, rizomas o raíces tuberosas. A esta familia pertenece el género Allium, que se caracteriza por la presencia de bulbos encerrados en membranas túnicas, tépalos libres o casi libres. Presentan inflorescencias en umbela globosa, esférica o hemisférica, densa, con muchas flores, por lo que el aprovechamiento de la flor puede ser complementario al uso tradicional de la planta. La mayoría los taxones producen cantidades notables de sulfóxidos de cisteína, lo que provoca el olor y el sabor pungente característicos. Con más de 800 especies, Allium se encuentran generalmente en las regiones templadas, cálidas y subtropicales de todo el mundo. El principal objetivo de este trabajo es valorar la composición nutricional, el contenido mineral, incluyendo metales pesados, la actividad antioxidante total, el contenido polifenólico total y la fracción volátil de flores comestibles, en concreto de flores de la familia de las Liliáceas, del género Allium. Además, se han desarrollado aplicaciones gastronómicas que incluyen de forma innovadora las flores estudiadas. Las flores proceden de cuatro especies cultivadas; dos variedades de cebolla (blanca y roja) (Allium cepa L.), cebollino (Allium schoenoprasum), puerro (Allium porrum), ajo ornamental (Tulbaghia Violacea) y ajo puerro silvestre (Allium ampeloprasum). Los resultados indican que las flores de las plantas comunes del género Allium (cebollino, cebolla blanca, cebolla roja y puerro) y las flores del ajo ornamental y del puerro silvestre poseen importantes cualidades como diversidad de colores, formas, texturas, tamaños, aromas y valor nutricional y las relaciones entre las variables permiten explican una alta variabilidad de los resultados. El agua es el componente principal de estas flores comestibles y los hidratos de carbono son los macronutrientes primarios. Estas flores son fuente de fibra e incluso de proteínas, con muy bajo contenido de lípidos, así como bajo aporte energético, por lo que satisfacen diversas demandas dietéticas, incluidas las vegetarianas y veganas. Las altas concentraciones de los componentes órgano sulfurados de las flores comestibles de las especies de Allium estudiadas suministran propiedades bioactivas, caracterizando a estas flores con un alto potencial nutracéutico. La mayor actividad antioxidante de las flores de ajo ornamental y cebollino posiblemente está relacionada con la mayor presencia de sustancias orgánicas derivadas del azufre. Las concentraciones en metales pesados han sido imperceptibles, por lo que la ingesta de estas flores es segura, respecto a la posibilidad de acumulación de este tipo de elementos. La mayor densidad mineral se presenta en las flores de cebollino, principalmente por la acumulación de fósforo, potasio y oligoelementos como el zinc, siendo la característica más influyente en la clasificación y diferenciación de estas flores frente al resto de las estudiadas. El uso de las flores de Allium, como materia prima en elaboraciones gastronómicas, ha sido una herramienta útil como sustitución de los bulbos y hojas de estas especies. Las innovaciones organolépticas, en los diferentes productos cárnicos transformados, que las flores aportan en estas elaboraciones han sido toques aromáticos sutiles, pero no molestos, como los característicos al género Allium. La fracción volátil de las flores en las elaboraciones gastronómicas presentadas combinan los aromas frescos y dulces de las flores, con los pungentes característicos del género botánico, aportando sabores innovadores en platos tradiciones culturales o preparaciones gourmet.

[CAT] Moltes de les flors de plantes ornamentals són comestibles. En concret el 95% de flors que creixen a l'Equador, ia això se li sumen les flors de plantes emprades pel seu aprofitament agronòmic, com són les flors de la família de les Liliaceae. Es tracta de plantes herbàcies, monocotiledònies, sovint perennes, amb òrgans subterranis de reserva com bulbs, rizomes o arrels tuberoses. A aquesta família pertany el gènere Allium, que es caracteritza per la presència de bulbs tancats en membranes túniques, tèpals lliures o gairebé lliures. Presenten inflorescències en umbel·la globosa, esfèrica o hemisfèrica, densa, amb moltes flors, per la qual cosa l'aprofitament de la flor pot ser complementari a l'ús tradicional de la planta. La majoria dels tàxons produeixen quantitats notables de sulfòxids de cisteïna, cosa que provoca l'olor i el sabor pungent característics. Amb més de 800 espècies, Allium es troben generalment a les regions temperades, càlides i subtropicals de tot el món. El principal objectiu d'aquest treball és valorar la composició nutricional, el contingut mineral, incloent-hi metalls pesants, l'activitat antioxidant total, el contingut polifenòlic total i la fracció volàtil de flors comestibles, en concret de flors de la família de les Liliàcies, del gènere Allium. A més, s'han desenvolupat aplicacions gastronòmiques que inclouen de manera innovadora les flors estudiades. Les flors procedeixen de quatre espècies cultivades; dues varietats de ceba (blanca i vermella) (Allium cepa L.), cibulet (Allium schoenoprasum), porro (Allium porrum), all ornamental (Tulbaghia Violacea) i all porro silvestre (Allium ampeloprasum). Els resultats indiquen que les flors de les plantes comunes del gènere Allium (cibulet, ceba blanca, ceba vermella i porro) i les flors de l'all ornamental i del porro silvestre tenen importants qualitats com a diversitat de colors, formes, textures, mides, aromes i valor nutricional i les relacions entre les variables permeten expliquen una alta variabilitat dels resultats. L'aigua és el component principal d'aquestes flors comestibles i els hidrats de carboni són els macronutrients primaris. Aquestes flors són font de fibra i fins i tot de proteïnes, amb molt baix contingut de lípids, així com sota aportació energètica, per la qual cosa satisfan diverses demandes dietètiques, incloses les vegetarianes i veganes. Les altes concentracions dels components òrgan sulfurats de les flors comestibles de les espècies d'Allium estudiades subministren propietats bioactives, caracteritzant aquestes flors amb un alt potencial nutracèutic. La major activitat antioxidant de les flors d'all ornamental i cibulet possiblement està relacionada amb la presència més gran de substàncies orgàniques derivades del sofre. Les concentracions en metalls pesants han estat imperceptibles, per tant, la ingesta d'aquestes flors és segura respecte a la possibilitat d'acumulació d'aquest tipus d'elements. La major densitat mineral es presenta a les flors de cibulet, principalment per l'acumulació de fòsfor, potassi i oligoelements com el zinc, sent la característica més influent en la classificació i diferenciació d'aquestes flors davant de la resta de les estudiades. L'ús de les flors d'Allium, com a primera matèria en elaboracions gastronòmiques, ha estat una eina útil com a substitució dels bulbs i fulles d'aquestes espècies. Les innovacions organolèptiques, als diferents productes carnis transformats, que les flors aporten en aquestes elaboracions han estat tocs aromàtics subtils, però no molestos, com els característics al gènere Allium. La fracció volàtil de les flors en les elaboracions gastronòmiques presentades combinen les aromes fresques i dolces de les flors, amb els pungents característics del gènere botànic, aportant sabors innovadors en plats tradicions culturals o preparacions gourmet, amb una àmplia gamma de possibilitats en el desenvolupament de aliments funcionals.

[EN] Many of the flowers of ornamental plants are edible. Specifically, 95% of the flowers that grow in Ecuador, and to this are added the flowers of plants used for their agronomic use, such as the flowers of the Liliaceae family. They are herbaceous, monocotyledonous plants, often perennial, with underground reserve organs such as bulbs, rhizomes or tuberous roots. The genus Allium belongs to this family, which is characterized by the presence of bulbs enclosed in tunic membranes, free or almost free tepals. They present inflorescences in a globose, spherical or hemispherical umbel, dense, with many flowers, so that the use of the flower can be complementary to the traditional use of the plant. Most taxon produce significant amounts of cysteine sulfoxides, which cause the characteristic odor and pungent taste. With more than 800 species, Allium are generally found in warm temperate and subtropical regions around the world. The main objective of this work is to assess the nutritional composition, mineral content, including heavy metals, total antioxidant activity, total polyphenolic content and the volatile fraction of edible flowers, specifically flowers of the Liliaceae family, of the genus Allium. In addition, gastronomic applications have been developed that include the studied flowers in an innovative way. The flowers come from four cultivated species; two varieties of onion (white and red) (Allium cepa L.), chives (Allium schoenoprasum), leek (Allium porrum), ornamental garlic (Tulbaghia Violacea) and wild leek garlic (Allium ampeloprasum). The results indicate that the flowers of common plants of the Allium genus (chives, white onion, red onion and leek) and the flowers of ornamental garlic and wild leek have important qualities such as diversity of colors, shapes, textures, sizes, aromas and nutritional value, and the relationships between the variables allow to explain a high variability of the results. Water is the main component of these edible flowers and carbohydrates are the primary macronutrients. These flowers are a source of fiber and even protein, with a very low lipid content, as well as low energy intake, which is why they meet various dietary demands, including vegetarian and vegan ones. The high concentrations of the organosulfur components of the edible flowers of the Allium species studied provide bioactive properties, characterizing these flowers with a high nutraceutical potential. The higher antioxidant activity of ornamental garlic and chive flowers is possibly related to the higher presence of organic substances derived from sulfur. The concentrations of heavy metals have been imperceptible, so the intake of these flowers is safe, regarding the possibility of accumulation of this type of element. The highest mineral density occurs in chive flowers, mainly due to the accumulation of phosphorus, potassium and trace elements such as zinc, being the most influential characteristic in the classification and differentiation of these flowers compared to the rest of those studied. The use of Allium flowers, as a raw material in gastronomic preparations, has been a useful tool as a substitute for the bulbs and leaves of these species. The organoleptic innovations, in the different processed meat products, that the flowers provide in these elaborations have been subtle aromatic touches, but not annoying, such as those characteristic of the Allium genus. The volatile fraction of the flowers in the gastronomic preparations presented combine the fresh and sweet aromas of the flowers, with the pungent aromas characteristic of the botanical genre, providing innovative flavors in traditional cultural dishes or gourmet preparations, with a wide range of possibilities in the development of functional foods.