Maquetismo por deposición fundida

Abstract

[ES] El FDM (Modelado por Deposición Fundida) es un proceso de fabricación utilizado por un tipo concreto de impresoras 3D. Se inventó a principios de los años 80 pero no fue hasta 2012 gracias al movimiento maker (comunidad RepRap) que despegó su comercialización. Hoy es el método de fabricación aditiva más extendido por todo el mundo.

Pareciera que esta tecnología serviría para revivir el maquetismo arquitectónico que actualmente se encontraba en crisis como consecuencia de la digitalización. Era el nexo entre lo digital y lo analógico, lo virtual y lo físico. No obstante incluso a día de hoy, no se ha consolidado en el proceso de diseño. Se nos ha dicho que con la impresión 3d podemos imprimir el mundo y lo cierto es que como con cualquier otra herramienta hay cosas que se pueden hacer y otras que no.

La intención de este TFG es reencontrarse con esta herramienta estudiando si es posible integrarla en la profesión de arquitecto.

A través del estudio sobre cuáles han de ser los principios de diseño y las limitaciones de esta tecnología, de las sinergias que esta tiene con otro tipo de tecnologías, y profundizar sobre las posibilidades resultantes del vínculo que se establece entre lo físico y lo virtual.

Con todo ello se pretende realizar un proyecto real de maquetismo arquitectónico para sacar conclusiones sobre su viabilidad tiempo-economía-resultado que tan difusos son, poniendo el enfoque desde el punto de vista práctico, con el objetivo de esclarecer si es una buena herramienta sobre la que apoyarse para revivir el maquetismo arquitectónico en el mundo profesional.

[EN] FDM (Fused Deposition Modeling) is a manufacturing process used by a specific type of 3D printer. It was invented in the early 1980s but it was not until 2012 thanks to the maker movement (RepRap community) that its commercialization took off. Today it is the most widespread additive manufacturing method throughout the world.

It seems that this technology would serve to revive the architectural modeling that was currently in crisis as a result of digitization. It was the nexus between the digital and the analog, the virtual and the physical. However, even today, it has not been consolidated in the design process. We have been told that with 3d printing we can print the world and the truth is that as with any other tool there are things that can be done and others that cannot.

The intention of this TFG is to rediscover this tool studying if it is possible to integrate it into the architectural profession.

Through the study of what the design principles and the limitations of this technology should be, of the synergies that it has with other types of technologies, and delving into the possibilities resulting from the link established between the physical and the virtual.

With all this, it is intended to carry out a real project of architectural modeling to draw conclusions about its viability time-economy-result that are so diffuse, putting the approach from the practical point of view, with the aim of clarifying if it is a good tool on the to lean on to revive architectural modeling in the professional world.

[CA] El FDM (Modelat per Deposició Fundida) és un procés de fabricació utilitzat per un tipus concret d’impressores 3D. Es va inventar a principis dels anys 80 però no va ser fins al 2012 gràcies al moviment maker (comunitat RepRap) que es va enlairar la seva comercialització. Avui és el mètode de fabricació additiva més estès per tot el món. Semblaria que aquesta tecnologia serviria per reviure el maquetisme arquitectònic que actualment es trobava en crisi com a conseqüència de la digitalització. Era el nexe entre allò digital i allò analògic, allò virtual i allò físic. No obstant, fins i tot avui dia, no s’ha consolidat en el procés de disseny. Se’ns ha dit que amb la impressió 3d podem imprimir el món i la veritat és que com amb qualsevol altra eina hi ha coses que es poden fer i d’altres que no. La intenció d’aquest TFG és retrobar-se amb aquesta eina estudiant si és possible integrar-la a la professió d’arquitecte. A través de l’estudi sobre quins han de ser els principis de disseny i les limitacions d’aquesta tecnologia, de les sinergies que aquesta té amb un altre tipus de tecnologies, i aprofundir sobre les possibilitats resultants de l’enllaç que s’estableix entre allò físic i allò virtual. Amb tot això es pretén realitzar un projecte real de maquetisme arquitectònic per treure conclusions sobre la seva viabilitat temps-economia-resultat que són tan difusos, posant l’enfocament des del punt de vista pràctic, amb l’objectiu d’aclarir si és una bona eina sobre la que recolzar-se per reviure el maquetisme arquitectònic al món professional.