De la cama a la ciudad. Aproximación al hostel urbano desde el ámbito privado. Barcelona como caso de estudio

Abstract

[ES] La investigación se centra en los hostels urbanos contemporáneos desde la perspectiva de la arquitectura situando el foco en su rasgo definitorio: la cama como único espacio privado en un alojamiento colectivo. Se parte de la hipótesis de considerar que a raíz de cambios recientes en los hábitos y en las demandas de sus usuarios, este mueble tiende a diseñarse con un formato análogo a una pequeña habitación. Concebir las camas como habitáculos permite comprender los hostels como una agrupación de piezas completas e independientes instaladas en espacios colectivos de mayor tamaño. El resultado es un paisaje interior compuesto de camas que pone de manifiesto la aproximación entre este mueble y la ciudad. En base a este argumento, la cama se contempla como pequeña construcción, que integra componentes que amplían sus posibilidades de uso y le independizan de su entorno, a la vez que como unidad habitacional de arquitecturas de mayor tamaño caracterizadas por la ausencia de dormitorios privados y por su carácter colectivo. El mobiliario y su disposición en el espacio aporta información sobre un momento cultural e ideológico concreto. En este sentido, una modificación sustancial de algún aspecto constituye un síntoma de un cambio de costumbres de quienes hacen uso de él, permitiendo comparar formas de vida de contextos dispares a partir de soluciones equiparables en sus muebles. El presente trabajo tiene el objetivo de profundizar en el papel que adquiere la cama en los hostels y explorar la forma de vida asociada a su formato. Para ello, por un lado, se toman los albergues juveniles de la ciudad de Barcelona como caso de estudio. Este análisis permite explicar el programa desde la mirada de un arquitecto y detectar las transformaciones que con el tiempo han tenido lugar en el diseño de sus camas y en sus organizaciones espaciales. Por otro lado, se lleva a cabo una selección y comparación de un conjunto de imágenes de camas de procedencia dispar con formatos equiparables a las del hostel. La recopilación evidencia la relación existente entre el uso y el diseño del mueble, las características del espacio en el que se dispone y la mentalidad de la sociedad a la que pertenece. La comparativa permite contemplar los diseños de otras épocas como vigentes a la vez que poner en valor la cama de los hostels al contrastarla conceptualmente con otros ejemplares paradigmáticos. Mientras que el análisis documenta un caso de estudio concreto, su comparación con otros modelos pretende comprenderlo. Ampliar la mirada sobre la forma de alojamiento estudiada lleva a reflexiones a las que no se habría llegado solo con la observación de los hostels. El discurso revela la arquitectura que comporta el mueble de la cama y traza asociaciones entre su diseño y aspectos relativos al espacio en el que se dispone y a los modos de vida predominantes del contexto al que pertenece. Se trata de una llamada de atención sobre un objeto extremadamente cotidiano para expresar la importancia de revisitarlo a día de hoy.

[CA] La investigació se centra en els hostels urbans contemporanis des de la perspectiva de l'arquitectura situant el focus en el seu tret definitori: el llit com a únic espai privat en un allotjament col·lectiu. Es parteix de la hipòtesi de considerar que arran de canvis recents en els hàbits i en les demandes dels usuaris, aquest moble tendeix a dissenyar-se amb un format anàleg a una petita habitació. Concebre els llits com a habitacles permet comprendre els hostels com una agrupació de peces completes i independents instal·lades en espais col·lectius més grans. El resultat és un paisatge interior compost de llits que posa de manifest l'aproximació entre aquest moble i la ciutat. En base a aquest argument, el llit es contempla com a petita construcció, que integra components que amplien les seves possibilitats d'ús i l'independitzen del seu entorn, alhora que com a unitat habitacional d'arquitectures més grans caracteritzades per l'absència de dormitoris privats i pel seu caràcter col·lectiu. El mobiliari i la seua disposició a l'espai aporta informació sobre un moment cultural i ideològic concret. En aquest sentit, una modificació substancial d'algun aspecte constitueix un símptoma d'un canvi de costums dels qui en fan ús, permetent comparar formes de vida de contextos dispars a partir de solucions equiparables als mobles. Aquest treball té l'objectiu d'aprofundir en el paper que adquireix el llit als hostels i explorar la forma de vida associada al seu format. Per això, per una banda, es prenen els albergs juvenils de la ciutat de Barcelona com a cas d`estudi. Aquesta anàlisi permet explicar el programa des de la mirada d'un arquitecte i detectar les transformacions que amb el temps han tingut lloc en el disseny dels llits i les organitzacions espacials. D'altra banda, es fa una selecció i comparació d'un conjunt d'imatges de llits de procedència dispar amb formats equiparables als del hostel. La recopilació evidència la relació existent entre l'ús i el disseny del moble, les característiques de l'espai on es disposa i la mentalitat de la societat a què pertany. La comparativa permet contemplar els dissenys d'altres èpoques com a vigents alhora que posar en valor el llit dels hostels en contrastar-lo conceptualment amb altres exemplars paradigmàtics. Mentre que l'anàlisi documenta un cas d'estudi concret, la comparació amb altres models pretén comprendre'l. Ampliar la mirada sobre la forma d'allotjament estudiada porta a reflexions a què no s'hauria arribat només amb l'observació dels hostels. El discurs revela l'arquitectura que comporta el moble del llit i traça associacions entre el disseny i els aspectes relatius a l'espai on es disposa i als modes de vida predominants del seu context. Es tracta d'una crida d'atenció sobre un objecte extremadament quotidià per expressar la importància de revisitar-lo avui dia.

[EN] The research focuses on contemporary urban hostels from an architectural perspective, placing the central point on their defining feature: the bed as the only private space in collective accommodation. It starts from the hypothesis of considering that this piece of furniture tends to be designed in a format analogous to a small room as a result of recent changes in the habits and demands of its users. Conceiving beds as rooms allows us to understand hostels as a group of complete and independent pieces installed in larger collective spaces. The result is an interior landscape composed of beds that reveals the relationship between this piece of furniture and the city. Based on this argument, the bed is considered as a small construction, which integrates components that expand its possibilities of use and make it independent from its surroundings, and at the same time as a living unit of larger architectures characterized by the absence of private bedrooms and by their collective nature. This furnishing and their arrangement in the space provide information about a specific cultural and ideological moment. In this sense, a substantial modification of some aspect is a symptom of a change in the habits of those who use it, making it possible to compare lifestyles from different contexts on the basis of comparable solutions in their furniture. The aim of this research is to study the role of the bed in hostels and to explore the way of life associated with their format. To do this, on the one hand, the youth hostels in the city of Barcelona are taken as a case study. This analysis explains their program from an architect's point of view and detects the transformations that have taken place over time in the design of its beds and in its spatial organizations. On the other hand, a selection and comparison of a set of images of beds of different origins with formats comparable to those of hostels is carried out. This collection evidences the relationship between the use and design of the furniture, the characteristics of the space in which it is arranged and the mentality of the society to which it belongs. The comparison allows us to consider the designs of other periods as valid while highlighting the value of hostels beds by conceptually contrasting them with other paradigmatic examples. Whereas the analysis documents a specific case study, its comparison with other models aims to understand it. Broadening the gaze on the form of accommodation studied leads to reflections that would not have been possible by observing the hostels alone. The discourse reveals the architecture of the bed furniture and draws associations between its design and aspects related to the space in which it is arranged and the predominant ways of life in its context. It is a call for attention to an extremely everyday object to express the importance of revisiting it today.