[ES] El TFM pretende evaluar el impacto de la aplicación de técnicas avanzadas de modelado sobre la reusabilidad de modelos CAD complejos de piezas industriales. Una primera fase del trabajo consistirá en el aprendizaje ...[+]
[ES] El TFM pretende evaluar el impacto de la aplicación de técnicas avanzadas de modelado sobre la reusabilidad de modelos CAD complejos de piezas industriales. Una primera fase del trabajo consistirá en el aprendizaje de tres metodologías de modelado disponibles públicamente: modelado resiliente, modelado horizontal y modelado basado en referencias explícitas. Una segunda fase del trabajo será realizar el modelado de una serie de piezas industriales de complejidad geométrica creciente aplicando cada una de las metodologías antes descritas, para acabar en una tercera etapa con un análisis comparativo de la reusabilidad de los modelos CAD creados. Esto se realizará mediante la herramienta "Estudios de Diseño" de Solidworks que permite explorar automáticamente el espacio de soluciones vinculado a la modificación de una serie de cotas del modelo en unos intervalos e incrementos determinados. Ello permitirá deducir una métrica de reusabilidad que se utilizará para comparar la calidad de los modelos CAD creados con las diferentes metodologías de modelado.
[-]
[EN] The ability of a model to adapt correctly to changes depends on the type and sequence of
the features selected for modelling as well as the dependencies defined between them during
the process., defining the robustness ...[+]
[EN] The ability of a model to adapt correctly to changes depends on the type and sequence of
the features selected for modelling as well as the dependencies defined between them during
the process., defining the robustness and flexibility of the parameterised model generated.
Different modelling methodologies exist to maximise model reusability, but their effect on
automatic model generation remains as unknown. In this document we study the performance
of three standardised and industry established methodologies for parametric design by applying
them to the variation of three models of different complexity involving a high number of
geometric variations. We discuss the results of the study and identify the limitations of each
methodology. Our results show the stability of the models generated by explicit reference
modelling and resilient modelling as well as the decrease of their effectiveness with increasing
model complexity.The duration of learning and implementation of methodologies is also
studied.
[-]
[CA] L’habilitat d’un model per a adaptar-se de manera correcta a canvis depén del tipus i la
seqüència de les operacions seleccionades per a modelar a més de les relacions definides entre
elles durant el procés, definint ...[+]
[CA] L’habilitat d’un model per a adaptar-se de manera correcta a canvis depén del tipus i la
seqüència de les operacions seleccionades per a modelar a més de les relacions definides entre
elles durant el procés, definint la robustesa i flexibilitat del model parametritzat generat.
Diferents metodologies de modelatge existeixen per a maximitzar la reusabilitat del model,
però el seu efecte en la generació automàtica de models continua sent una incògnita. En
aquest document s’estudia l’acompliment de tres metodologies normalitzades i establides en
la indústria per al disseny paramètric aplicant-les en la variació de tres models de diferent
complexitat que involucren un alt nombre de variacions geomètriques. Es discuteixen els
resultats de l’estudi identificant les limitacions de les metodologies. Els nostres resultats
mostren l’estabilitat dels models generats mitjançant el modelatge de referències explícites i
el modelatge resilient i la disminució de la seua eficàcia amb ell augment de la complexitat dels
models. Així mateix s’estudia la duració de l’aprenentatge i implementació de les metodologies.
[-]
|