Representation of gender violence in appeal proceedings in Spain: a corpus pragmatics analysis

Abstract

[Otros] La violència contra les dones és un problema truculent de la nostra societat. Només el 2021, a Espanya es van presentar aproximadament 170.000 denúncies per violència de gènere i aquesta xifra no ha deixat d¿augmentar des del 2009, any en què es van recollir les primeres dades. Les denúncies per violència de gènere a Espanya són ateses i resoltes per tribunals exclusius, especialitzats o compatibles; en cas que siguin condemnats, els culpables poden presentar recursos a tribunals superiors. Atès el caràcter performatiu del llenguatge (Austin, 1962; Searle, 1969), és de summa importància analitzar el llenguatge que jutges i advocats fan servir als tribunals per referir-se a la violència contra les dones, ja que aquest influeix sobre la percepció social general perquè facilita una interpretació de la violència de gènere. Les maneres en què el llenguatge i la violència estan interconnectats s¿han estudiat durant molt temps des de diferents perspectives (Derrida, 2001; Fairclough, 1989; Foucault, 1980). Altres autors han explorat com el llenguatge pot infligir (i, per tant, provocar) violència en formes diverses (van Dijk, 1995; Silva, 2017a, 2017b). En aquest article, examinem la representació de la violència de gènere en el llenguatge jurídic a Espanya. Examinem el llenguatge utilitzat per referir-se a la violència en els textos analitzats; la descripció que es fa a les resolucions judicials dels participants en actes de violència de gènere, i la consegüent representació social de la violència, les víctimes i els agressors. També examinem la representació de les dones des d¿una perspectiva construccionista (Butler, 1992, 1997, 2004), fent servir la pragmàtica de corpus (Romero-Trillo, 2008) per analitzar elements lèxics i expressions de vint resolucions judicials en el context de la violència de gènere. Els resultats indiquen un cert biaix en la representació de la violència, els agressors i les víctimes a les resolucions judicials.

[EN] Violence against women is a gruesome problem in our society. In 2021 alone, there were around 170,000 complaints of genderbased violence in Spain, and this number has been steadily increasing since 2009, when the first data was collected. Complaints of gender-based violence in Spain are handled and decided by exclusive, specialised or compatible courts; if convicted, the perpetrators can then appeal to higher courts. Given the performative nature of language (Austin, 1962; Searle, 1969), it is of the utmost importance to analyse the language used in court by judges and lawyers to refer to violence against women, as this influences the mainstream social perception by facilitating a construal of gender violence. The ways in which language and violence are intertwined have long been studied from various perspectives (Derrida, 2001; Fairclough, 1989; Foucault, 1980). Other authors have explored how language can inflict (and therefore provoke) violence in various forms (van Dijk, 1995; Silva, 2017a, 2017b). In this paper, we examine the representation of gender-based violence in legal language in Spain. We address the language used to refer to violence in the texts analysed; the portrayal in court judgements of participants in acts of gender-based violence; and the resulting social representation of violence, victims and aggressors. We also examine the representation of women from a constructionist perspective (Butler, 1992; 1997; 2004), using corpus pragmatics (Romero-Trillo, 2008) to analyse lexical items and expressions in 20 court judgments in the context of gender-based violence. The results indicate some bias in the representation of violence, aggressors and victims in court judgments.