No pasa nada. Vinculaciones discursivas en torno al arte de acción mínima.

Abstract

[ES] Esta tesis doctoral se enfoca en explorar las potencialidades discursivas que se dan al construir una genealogía situada del arte de acción. Nuestra investigación se centra en el concepto de «lo mínimo» y analiza una serie de ideas que ayudan a definir tipologías específicas en este campo. En particular, utilizamos tres conceptos clave que nos guían en un recorrido histórico del arte de acción, destacando sus convergencias en lo mínimo perceptible -un sutil acontecimiento de la experiencia-, el espacio mínimo -una vacuidad experiencial- y el tiempo mínimo -un instante elusivo de experiencia-.

Para lograr este objetivo, hemos desarrollado una narrativa híbrida, una suerte de historia acumulativa, que busca identificar repeticiones y elementos comunes en las prácticas artísticas que tomamos como objetos de estudio. Para respaldar nuestros argumentos, consideramos los contextos políticos y cronológicos específicos en los que estas prácticas surgieron, y utilizamos expresiones discursivas que ayudan a dar un sentido más completo y situado a nuestra interpretación.

[CA] Aquesta tesi doctoral s'enfoca a explorar les potencialitats discursives que es donen en construir una genealogia situada de l'art d'acció. La nostra investigació se centra en el concepte de «el mínim» i analitza una sèrie d'idees que ajuden a definir tipologies específiques en aquest camp. En particular, utilitzem tres conceptes clau que ens guien en un recorregut històric de l'art d'acció, destacant les seues convergències quant el mínim perceptible -un subtil esdeveniment de l'experiència-, l'espai mínim -una vacuïtat experiencial- i al temps mínim -un instant elusiu d'experiència-.

Per a aconseguir aquest objectiu, hem desenvolupat una narrativa híbrida, una espècie d'història acumulativa, que busca identificar repeticions i elements comuns en les pràctiques artístiques que prenem com a objectes d'estudi. Per a recolzar els nostres arguments, considerem els contextos polítics i cronològics específics en els quals aquestes pràctiques van sorgir, i utilitzem expressions discursives que ajuden a donar un sentit més complet i situat a la nostra interpretació.

[EN] This doctoral thesis focuses on exploring the discursive potentials that arise when constructing a situated genealogy of action art. Our research centers on the concept of «the minimal» and analyzes a series of ideas that help define specific typologies in this field. Particularly, we employ three key concepts that guide us through a historical journey of performance art, highlighting their convergences regarding the minimally perceptible -a subtle occurrence of experience-, minimal space -an experiential void- and minimal time -an elusive moment of experience-.

To achieve this goal, we have developed a hybrid narrative, a sort of cumulative history, that seeks to identify repetitions and common elements in the artistic practices we take as objects of study. To support our arguments, we consider the specific political and chronological contexts in which these practices emerged and utilize discursive expressions that contribute to a more comprehensive and situated interpretation.