Resumen:
|
[EN] Tracing several ideas, especially of Deleuze and Rancière, an analysis is made about the situation of the image in the contemporaneity related to art and current cinematographic practices:contrasting the previous ...[+]
[EN] Tracing several ideas, especially of Deleuze and Rancière, an analysis is made about the situation of the image in the contemporaneity related to art and current cinematographic practices:contrasting the previous analog-representational image, comparing to the current digital image. Analyzing how the new image, liberated of the categories and genres that classified it in the past, today it is presented as a space that encompasses many disciplines and how from the power it is wanted to continue classifying it, basically in two types of images, the hyperesthetic and the anesthetic ones.Faced with these, the art resists, in continuous transformation to make impossible its limitation. The analysis of the genre called docufiction or non-fiction has special relevance, since in its very content, it problematizes the construction of reality and the obsolescence of continuing to classify films with two antagonistic categories, fiction versus documentary, when in the real sense,this is not possible.
[-]
[ES] Rastreando varias ideas, sobre todo de Deleuze y Rancière, se hace un análisis de la situación de la imagen en la contemporaneidad relacionada con el arte y las prácticas cinematográficas actuales; contraponiendo ...[+]
[ES] Rastreando varias ideas, sobre todo de Deleuze y Rancière, se hace un análisis de la situación de la imagen en la contemporaneidad relacionada con el arte y las prácticas cinematográficas actuales; contraponiendo la anterior imagen analógica-representacional, frente a la imagen digital actual. Analizando como la nueva imagen liberada de las categorías y géneros que la encasillaban en el pasado, se presenta hoy como un espacio que engloba muchas disciplinas y como desde el poder se quiere continuar clasificándola, básicamente en dos tipos de imágenes, las hiperestéticas y las anestésicas. Frente a estas, el arte resiste, en continua transformación para imposibilitar su limitación. Especial relevancia tiene el análisis del género llamadodocuficción o no-ficción, ya que en su mismo contenido, problematiza la construcción de realidad y la obsolescencia de seguir clasificando las películas con dos categorías antagónicas, la ficción frente a lo documental, cuando en sentido estricto, esto no es posible.
[-]
[CA] Rastrejant diverses idees, sobretot de Deleuze i Rancière, es fa una anàlisi de la situació de la imatge en la contemporaneïtat relacionada amb l'art i les pràctiques cinematogràfiques actuals; ...[+]
[CA] Rastrejant diverses idees, sobretot de Deleuze i Rancière, es fa una anàlisi de la situació de la imatge en la contemporaneïtat relacionada amb l'art i les pràctiques cinematogràfiques actuals; contraposant l'anterior imatge analògica-representacional, davant de la imatge digital actual. Analitzant com la nova imatge alliberada de les categories i gèneres que l'encasellaven en el passat, es presenta avui com un espai que engloba moltes disciplines i com des del poder es vol continuar classificant, bàsicament en dos tipus d'imatges, les hiperestètiques i les anestèsiques.Davant d'aquestes, l'art resisteix, en transformació contínua, per impossibilitar-ne la limitació. Especial rellevància té l'anàlisi del gènere anomenat docuficció o no-ficció, ja que en el seu mateix contingut, problematitza la construcció de realitat i l'obsolescència de seguir classificant les pel¿lícules amb dues categories antagòniques, laficció davant del documental, quan en sentit estricte, això no és possible.
[-]
|