Resumen:
|
[ES] Durante los años de revisión crítica de la modernidad, muchos cuestionaron la importancia de la obra americana de Mies van der Rohe. Sus magníficos rascacielos fueron considerados pragmáticos e impersonales, como ...[+]
[ES] Durante los años de revisión crítica de la modernidad, muchos cuestionaron la importancia de la obra americana de Mies van der Rohe. Sus magníficos rascacielos fueron considerados pragmáticos e impersonales, como simple arquitectura corporativa. El sentido de los montantes metálicos que recorrían verticalmente sus fachadas era reducido a una mera representación de la estructura, sin considerar su función en la concepción tectónica del edificio y su valor figurativo. Otros cuestionaron la absoluta modernidad de la obra de Mies, investigando la presencia de gestos clasicistas entre la radicalidad de sus proyectos. Estas ideas han persistido explícita e implícitamente en muchos textos sobre su obra. El objetivo de nuestro trabajo es revisar muchos de esos análisis y ampliar el campo de investigación sobre su contribución al desarrollo arquitectónico de la edificación en altura a partir de un caso concreto, los Promontory Apartments. Su estudio en profundidad, de las dos versiones proyectuales: con envolvente de vidrio y acero o de hormigón y ladrillo, constituye el núcleo de esta tesis.
Partiendo de un planteamiento fundamentalmente analítico y conceptual, y no meramente descriptivo o técnico, se profundiza en el pensamiento arquitectónico de Mies y su relación con su concepción de la arquitectura como forma tectónica, estudiando la génesis y el desarrollo de los Promontory. En la tesis se analiza el desarrollo del concepto de envolvente en la obra americana de Mies hasta llegar a la versión de vidrio y acero realizada para el cerramiento de los Promontory. Se investiga el sentido y alcance de los prototipos de cerramiento elaborados durante el proceso de proyecto de los Promontory en la obra posterior del arquitecto. En particular, sobre la conceptualización del cerramiento y la evolución de su relación con la estructura y el desarrollo de una nueva gramática arquitectónica con un marcado carácter tectónico.
Se investiga cómo el material y la manera de construir la envolvente es decisiva en su concepción de la arquitectura en la mayoría de sus obras. Solo en algunos de sus proyectos para pabellones y viviendas unifamiliares en América, la estructura alcanza un valor arquitectónico sobresaliente. Mies no es estudiado desde la idea de la estructura como arquitectura en esta tesis, sino que se analiza la convergencia entre la objetividad de la tectónica y la búsqueda de una nueva figuración arquitectónica. Se estudia también, entre otros aspectos de su obra, su nueva aproximación al desarrollo de la vivienda colectiva y el origen de los prototipos de edificio que afinará y repetirá sucesivamente.
Esta investigación se fundamenta en sus textos, dibujos y otras fuentes originales, aportando nuevas hipótesis y conclusiones. La evolución de su concepción de la arquitectura en su obra americana conduciría al salto conceptual alcanzado con la casa Farnsworth y con su propuesta de una fachada de acero y vidrio para los Promontory Apartments, cuyo desarrollo culminará con el edificio Seagram en Nueva York.
Se explorará la coherencia entre el "pensamiento constructivo" de Mies y la formalización del rascacielos. Se mostrará cómo la imagen de los Promontory no es tanto un hecho figurativamente predeterminado, como la consecuencia de la elaboración de soluciones constructivas y técnicas objetivas. Soluciones cuidadosamente meditadas para converger en una forma final dotada de valores estéticos, a lo que Mies denominó "valores espirituales", trasladando la objetividad tectónica más allá de la construcción, "Bauen", para convertirse en "Baukunst" y, en definitiva, transformarla en arquitectura.
[-]
[CA] Durant els anys de revisió crítica de la modernitat, molts van qüestionar la importància de l'obra americana de Mies van der Rohe. Els seus magnífics gratacels van ser considerats pragmàtics i impersonals, percebuts ...[+]
[CA] Durant els anys de revisió crítica de la modernitat, molts van qüestionar la importància de l'obra americana de Mies van der Rohe. Els seus magnífics gratacels van ser considerats pragmàtics i impersonals, percebuts com una simple arquitectura corporativa. El sentit dels montants metàl·lics que recorrien verticalment les seues façanes es va reduir a una mera representació de l'estructura, sense considerar la seua funció en la concepció tectònica de l'edifici. Altres van qüestionar l'absoluta modernitat de l'obra de Mies, investigant la presència de gestos clàssics entre la radicalitat dels seus projectes. Aquestes idees han persistit explícita e implícitament en molts textos sobre la seua obra. L'objectiu del nostre treball és revisar moltes d'aquestes anàlisis i ampliar el camp de recerca sobre la seua contribució al desenvolupament arquitectònic de l'edificació en altura a partir d'un cas concret, els Promontory Apartments. El seu estudi en profunditat, de las dos versions proyectuals: amb envolvent de vidre y acer o de formigó y rajola, constituixen el nucli d'aquesta tesi.
Partint d'un plantejament fonamentalment analític i conceptual, i no merament descriptiu o tècnic, s'aprofundeix en el pensament arquitectònic de Mies i la seua relació amb la seua concepció de l'arquitectura com a forma tectònica, estudiant la gènesi i el desenvolupament dels Promontory. En la tesi s'analitza el desenvolupament del concepte d'envolvent en l'obra americana de Mies fins a arribar a la versió de vidre i acer realitzada per a l'envolvent dels Promontory. Es investiga el sentit i abast dels prototypes d'envolvents elaborats durant el procés de projecte dels Promontory en l'obra posterior de l'arquitecte. En particular, sobre la conceptualització de l'envolvent i l'evolució de la seua relació amb l'estructura i el desenvolupament d'una nova gramàtica arquitectònica amb un marcat caràcter tectònic.
Es investiga com el material i la manera de construir l'envolvent és decisiva en la seua concepció de l'arquitectura en la majoria de les seues obres. Només en alguns dels seus projectes per a pavellons i habitatges unifamiliars als Estats Units, l'estructura assolix un valor arquitectònic destacat. Mies no és estudiat des de la idea de l'estructura com arquitectura en aquesta tesi, sinó analitzant la convergència entre l'objectivitat de la tectònica i la recerca d'una nova figuració arquitectònica. S'analitza també, entre altres aspectes de la seua obra, la seua nova aproximació al desenvolupament de l'habitatge col·lectiu i l'origen dels prototípus d'edifici que afinarà i repetirà successivament.
Aquesta investigació es fonamenta en els seus textos, dibuixos i altres fonts originals, aportant noves hipòtesis i conclusions. L'evolució de la seua concepció de l'arquitectura en la seua obra americana conduiria al salt conceptual assolit amb la casa Farnsworth i amb la seua proposta d'una façana d'acer i vidre per als Promontory Apartments, el desenvolupament del qual culminarà amb l'edifici Seagram a Nova York.
La investigació explora la coherència entre el "pensament constructiu" de Mies i la formalització del gratacel. Es mostrarà com la imatge de l'edifici no és tant un fet figurativament predeterminat, com la conseqüència de l'elaboració de solucions constructives i tècniques objectives. Solucions cuidadosament meditades per convergir en una forma final dotada de valors estètics, al que Mies va denominar "valors espirituals", traslladant l'objectivitat tectònica més enllà de la construcció, "Bauen", per a esdevenir en "Baukunst" i, finalment, transformarla en arquitectura.
[-]
[EN] During the critical review years of modernity, many questioned the significance of Mies van der Rohe's American work. His magnificent skyscrapers were considered pragmatic and impersonal, seen as mere corporate ...[+]
[EN] During the critical review years of modernity, many questioned the significance of Mies van der Rohe's American work. His magnificent skyscrapers were considered pragmatic and impersonal, seen as mere corporate architecture. The meaning of the vertical metal mullions on his facades was reduced to a mere representation of structure, overlooking their function in the tectonic conception of the building. Others questioned the absolute modernity of Mies's work, investigating the presence of classical gestures amidst the radicalism of his projects. These ideas have persisted explicitly and implicitly in many texts about his work. The aim of this thesis is to revisit many of these analyses and to expand the research field on his contribution to the architectural development of high-rise buildings through a specific case, the Promontory Apartments. Its deep research, of the two project versions: with a steel and glass or concrete and brick enclosure, conforms the core of this thesis.
Taking a fundamentally analytical and conceptual approach, rather than merely descriptive or technical, we delve into Mies's architectural thinking and its relation to his conception of architecture as tectonic form, studying the genesis and development of the Promontory Apartments. The thesis analyzes the evolution of the envelope's concept in Mies's American work, leading to the glass and steel version created for the envelope of the Promontory. The sense and scope of the envelope prototypes developed during the Promontory design process are investigated in the architect's later works particularly focusing on the conceptualization of enclosure and the evolution of its relationship with the structure, shaping a new architectural grammar with a distinct tectonic character.
The research explores how the material and construction method of the envelope are crucial in his conception of architecture in most of his works. Only in some of his projects for pavilions and single-family homes in America does the structure reach outstanding architectural value. This thesis does not study Mies from the idea of structure as architecture but rather analyzes the convergence between the objectivity of tectonics and the pursuit of a new architectural figuration. It also examines, among other aspects of his work, his new approach to the development of collective housing and the origin of building prototypes that he would refine and repeat successively.
This research is grounded in his texts, drawings, and other original sources, introducing new hypotheses and conclusions. The evolution of his architectural conception in his American work would lead to the conceptual leap achieved with the Farnsworth House and his proposal for a steel and glass facade for the Promontory Apartments, culminating in the Seagram Building in New York.
The investigation will explore the coherence between Mies's "constructive thinking" and the formalization of the skyscraper. It will show how the skyscrapser's image is not so much a figuratively predetermined fact but the consequence of developing objective constructive and technical solutions. Carefully considered solutions converge into a final form endowed with aesthetic values, what Mies referred to as "spiritual values," transcending tectonic objectivity beyond construction, "Bauen", to turn it into "Baukunst" and, finally, becoming architecture.
[-]
|