221B Baker Street : vivienda, espacio único y personal

Abstract

[ES] A partir del estudio sobre la forma en la cual la vivienda interacciona con el individuo, se pretende analizar el modo en que este espacio expresa la personalidad de quien la ocupa. Esta puede aparecer representada a través de cualidades como la jerarquización de espacios, la ubicación, la forma, el mobiliario, el color, las dimensiones, la iluminación o la ornamentación. Este concepto de personificación de la vivienda al trasladarse a la narración literaria la convierte en un complemento fundamental para delinear los personajes que intervienen en la historia y sirviendo de apoyo al lector a configurar y entender mejor la historia. En ocasiones, estos ambientes se vuelven tan importantes que ofrecen al narrador una herramienta de interacción con los personajes, convirtiéndose en uno más, un actor a veces mudo, pero fundamental. Cuando se trata de figuras icónicas, de la cuales se han llevado a cabo diversas adaptaciones, cinematográfica, televisiva, y se observa las viviendas, se aprecia que siguen manteniendo las claves fundamentales que las identifican y que las relacionan con el personaje, aunque varíen formalmente en cada caso. Con este TFG (Trabajo Fin de Grado) se busca el nexo y la conexión entre individuo y vivienda. Para ello, se investigará la figura de Sherlock Holmes y se analizará cómo el Museo de Sherlock Holmes en el 221B de Baker Street representa una casa de estilo victoriano. Se examinarán dos adaptaciones televisivas situadas en diferentes épocas: una en el siglo XIX y otra en el siglo XXI. Se reflexionará sobre cómo estas adaptaciones se han inspirado en los relatos y novelas de Conan Doyle para recrear los espacios que moldean las características del personaje.

[CAT] A partir de l'estudi sobre la manera en què l'habitatge interacciona amb l'individu, es pretén analitzar com aquest espai expressa la personalitat de qui l'ocupa. Aquesta personalitat pot estar representada a través de qualitats com la jerarquització dels espais, la ubicació, la forma, el mobiliari, el color, les dimensions, la il·luminació o l'ornamentació. Aquest concepte de personificació de l'habitatge, en traslladar-se a la narració literària, es converteix en un complement fonamental per perfil·lar els personatges que intervenen en la història, ajudant el lector a configurar i comprendre millor el relat. En ocasions, aquests entorns es tornen tan rellevants que ofereixen al narrador una eina d'interacció amb els personatges, convertint-se en un d'ells, un actor a vegades mut, però fonamental. Quan parlem de figures icòniques que han estat adaptades en diverses formes com cinema o televisió, i observem les seues vivendes, podem apreciar que continuen mantenint els elements fonamentals que les identifiquen i les relacionen amb el personatge, tot i que variïn formalment en cada cas. Aquest Treball de Fi de Grau busca establir el nexe i la connexió entre l'individu i l'habitatge. Per a això, s'investigarà la figura de Sherlock Holmes i s'analitzarà com el Museu de Sherlock Holmes al 221B de Baker Street representa una casa d'estil victorià. Es revisaran dues adaptacions televisives situades en èpoques diferents: una al segle XIX i una al segle XXI. Es reflexionarà sobre com aquestes adaptacions s'han inspirat en els relats i novel·les de Conan Doyle per recrear els espais que modelen les característiques del personatge.

[EN] From the study of how housing interacts with the individual, the aim is to analyze how this space expresses the personality of its occupant. This can be represented through qualities such as space hierarchy, location, shape, furniture, color, dimensions, lighting, and ornamentation. Based on the study of how housing interacts with individuals, the aim is to analyze how this space expresses the personality of its occupant. This can be represented through qualities such as space hierarchy, location, shape, furniture, color, dimensions, lighting, or ornamentation. This concept of personifying housing, when transferred to literary narration, becomes a fundamental complement to delineate the characters involved in the story, aiding the reader in better understanding and configuring the narrative. At times, these environments become so significant that they provide the narrator with a tool for interacting with the characters, becoming one of them a sometimes silent but crucial actor. When it comes to iconic figures that have been adapted in various forms such as cinema or television, and when we observe their residences, we can appreciate that they continue to maintain the fundamental elements that identify and relate them to the character, even though they may vary formally in each case. This Bachelor's Thesis seeks to establish the connection between individuals and their homes. To achieve this, the figure of Sherlock Holmes will be investigated, and an analysis will be conducted on how the Sherlock Holmes Museum at 221B Baker Street represents a Victorian-style home. Two television adaptations set in different periods will be examined: one in the 19th century and another in the 21st century. Reflection will be made on how these adaptations have drawn inspiration from Conan Doyle's stories and novels to recreate spaces that shape the character's characteristics,