De la caiguda un ofici inevitable. Pràctica artística entorn de les cures i noves ritualitats

Abstract

[ES] El següent treball teòric-pràctic busca investigar la configuració dels espais i les formes de producció. Per a això, estudiarem el temps no lineal com a element determinant que condiciona la nostra manera de relacionar-nos i de generar vincles profunds. Partirem de la hipòtesi de que la importància radica en l'element sustentador i no tant en el sosté.

Revisarem les tensions que es generen en els vincles quan es creen, per a plantejar que són eixes tensions les que poden afavorir la fortalesa del vincle. Per a esta revisió és indispensable la presa de consciència i la presencialitat.

L estructura d aquest treball es divideix en els següents apartats, tot i que tenim en compte que el camp d'estudi on ens acollim presenta diferents temes transversals que es poden organitzar de manera multi-direccional. D'una banda, com els vincles i la ritualitat operen en la construcció d'espais. Així mateix, ens centrarem en la revisió dels elements que condicionen el ser present. D'altra banda, estudiarem el joc com a espai d experimentació, la qual cosa ens permetrà repensar l'útil i relacionar-nos amb l'error des de l'alteritat. És esta alteritat la que ens facilita acostar-nos al cuir proposant altres maneres d'estar i pensar.

Esta pràctica artística cerca, entre altres, treballar amb les possibles tensions dels materials i l arxiu propi. Les tensions que es generen amb la construcció d un vincle es traslladen a un pla material mitjançant la nostra pràctica artística. Agafem aquestes tensions que regeixen allò vivencial, com a motivació creadora, analitzant com es generen problemàtiques al voltant d ells sempre que els hi atribuïm una funció sustentadora. És per tot açò, que el treball té una certa lectura autobiogràfica ja que no podem deixar de banda les pròpies vivències personals com a material d anàlisi en el pla conceptual i artístic.

[EN] The following theoretical-practical work seeks to investigate the configuration of spaces and forms of production. To this end, we will study non-linear time as a determining element that conditions our way of relating to each other and generating deep bonds. We will start from the hypothesis that the importance lies in the sustaining element and not so much in the sustaining one.

We will review the tensions that are generated in the bonds when they are created, in order to propose that it is these tensions that can favor the strength of the bond. For this review, awareness and presence are indispensable.

The structure of this work is divided into the following sections, even though we take into account that the field of study where we embrace presents different transversal themes that can be organized in a multi-directional way. On the one hand, how bonds and rituality operate in the construction of spaces. Likewise, we will focus on the revision of the elements that condition being present. On the other hand, we will study the game as a space for experimentation, which will allow us to rethink the useful and relate to the error from the otherness. It is this otherness that allows us to approach the queer by proposing other ways of being and thinking.

This artistic practice seeks, among others, to work with the possible tensions of the materials and the archive itself. The tensions that are generated in the construction of a link are transferred to the material plane through our artistic practice. We take these tensions that govern the experiential, as a creative motivation, analyzing how problems are generated around them whenever they are attributed a sustaining function. It is for all this that the work has a certain autobiographical reading, since we cannot leave aside personal experiences as material for analysis on the conceptual and artistic level.

[CA] El següent treball teòric-pràctic busca investigar la configuració dels espais i les formes de producció. Per a això, estudiarem el temps no lineal com a element determinant que condiciona la nostra manera de relacionar-nos i de generar vincles profunds. Partirem de la hipòtesi de que la importància radica en l'element sustentador i no tant en el sosté. Revisarem les tensions que es generen en els vincles quan es creen, per a plantejar que són eixes tensions les que poden afavorir la fortalesa del vincle. Per a esta revisió és indispensable la presa de consciència i la presencialitat. L estructura d aquest treball es divideix en els següents apartats, tot i que tenim en compte que el camp d'estudi on ens acollim presenta diferents temes transversals que es poden organitzar de manera multi-direccional. D'una banda, com els vincles i la ritualitat operen en la construcció d'espais. Així mateix, ens centrarem en la revisió dels elements que condicionen el ser present. D'altra banda, estudiarem el joc com a espai d experimentació, la qual cosa ens permetrà repensar l'útil i relacionar-nos amb l'error des de l'alteritat. És esta alteritat la que ens facilita acostar-nos al cuir proposant altres maneres d'estar i pensar. Esta pràctica artística cerca, entre altres, treballar amb les possibles tensions dels materials i l arxiu propi. Les tensions que es generen amb la construcció d un vincle es traslladen a un pla material mitjançant la nostra pràctica artística. Agafem aquestes tensions que regeixen allò vivencial, com a motivació creadora, analitzant com es generen problemàtiques al voltant d ells sempre que els hi atribuïm una funció sustentadora. És per tot açò, que el treball té una certa lectura autobiogràfica ja que no podem deixar de banda les pròpies vivències personals com a material d anàlisi en el pla conceptual i artístic.