Viure a la nova normalitat. Visió espacial sota la post pandèmia

Abstract

[EN] The arrival of the pandemic changed the peaceful lives of human beings, with many things that were taken for granted becoming difficult to do or prohibited. It redefined the relationship between safety and danger, private and public, and changed people's daily lives and habits. But while the pandemic brought negative aspects such as illness, panic, injury, and isolation, it also prompted more communication and understanding among people, pushing people to use a variety of approaches to integrate into this new public environment with protection for each individual and to find appropriate modes of getting along to explore the boundaries and transformations of the space. Under the rules and policies of segregation, a new consensus is gradually emerging in society. Distance is becoming a non-two-dimensional label, but a two-way transformation between psychological separation and physical isolation which are opposite but inter-flowing. How to define private and public space in the new living model, to realize communication and balance is the main topic of this project.

[CA] L'arribada de la pandèmia va canviar la vida pacífica dels éssers humans, amb moltes coses que es donaven per fetes van esdevenir difícils de fer o prohibides. Va redefinir la relació entre seguretat i perill, privat i públic, i va canviar la vida quotidiana i els hàbits de les persones. Però si bé la pandèmia va comportar aspectes negatius com la malaltia, el pànic, el dolor i l'aïllament, també va provocar més comunicació i comprensió entre les persones, empenyent la gent a utilitzar una varietat d'enfocaments per integrar-se en aquest nou entorn públic amb protecció per a cada individu i trobar maneres adequades de conviure per explorar els límits i les transformacions de l'espai. Sota les regles i polítiques de segregació, a poc a poc va sorgint un nou consens en la societat. La distància s'està convertint en una etiqueta no bidimensional, sinó en una transformació bidireccional entre la separació psicològica i l'aïllament físic que són oposats però que flueixen entre si. Com definir l'espai privat i públic en el nou model de vida, fer realitat la comunicació i l'equilibri és el tema principal d'aquest projecte.

[ES] La llegada de la pandemia cambió la vida pacífica de los seres humanos, y muchas cosas que se daban por sentadas se volvieron difíciles de hacer o prohibidas. Redefinió la relación entre la seguridad y el peligro, lo privado y lo público, y cambió la vida cotidiana y los hábitos de las personas. Pero si bien la pandemia trajo aspectos negativos como la enfermedad, el pánico, las lesiones y el aislamiento, también impulsó una mayor comunicación y comprensión entre las personas, lo que las empujó a utilizar una variedad de enfoques para integrarse en este nuevo entorno público con protección para cada individuo y encontrar modos apropiados de llevarse bien para explorar los límites y las transformaciones del espacio. Bajo las reglas y políticas de segregación, está surgiendo gradualmente un nuevo consenso en la sociedad. La distancia se está convirtiendo en una etiqueta no bidimensional, sino en una transformación bidireccional entre la separación psicológica y el aislamiento físico, que son opuestos pero que fluyen entre sí. Cómo definir el espacio privado y público en el nuevo modelo de vida, para lograr la comunicación y el equilibrio es el tema principal de este proyecto.