Cartografia dels entorns carioques: mapeig de Rio de Janeiro segons la geolocalització del consum

Abstract

[EN] This article investigates the geospatial relationship of consumer activities in the municipality of Rio de Janeiro, relating them to profiles called "urban environments." Through geostatistical analysis of how different types of consumption are distributed in the city's urban fabric, the existence of seven territories with characteristic spatial delineations was postulated, which aggregate social groups not only with similar socioeconomic indicators but also with similar interests - and who consume in a similar way. This reading of the city allows for a distinct portrait of how cariocas (residents of Rio de Janeiro) organize themselves in space, beyond conventional divisions of urban planning.

[ES] Este artículo investiga la relación geoespacial de las actividades de consumo en la ciudad de Río de Janeiro, relacionándolas con perfiles denominados ambientes urbanos . A través del análisis geoestadístico de cómo se distribuyen los distintos tipos de consumo en el tejido urbano de la ciudad, se postuló la existencia de siete territorios con cortes espaciales característicos, que agregan grupos sociales no solo con indicadores socioeconómicos similares, sino también con intereses similares y que consumen de manera similar. Esta lectura de la ciudad permite así obtener un retrato distinto de cómo los cariocas se organizan en el espacio, más allá de las divisiones convencionales de la planificación urbana.

[CA] Aquest article investiga la relació geoespacial de les activitats de consum a la ciutat de Rio de Janeiro, relacionant-les amb perfils anomenats "ambients urbans". Mitjançant l'anàlisi geoestadístic de com es distribueixen els diferents tipus de consum en el teixit urbà de la ciutat, es va postular l'existència de set territoris amb tallades espacials característiques, que agreguen grups socials no només amb indicadors socioeconòmics similars, sinó també amb interessos semblants - i que consumeixen de manera similar. Aquesta lectura de la ciutat permet obtenir un retrat diferent de com els cariocas s'organitzen en l'espai, més enllà de les divisions convencionals de la planificació urbana.