Resumen:
|
[CA] Avui en dia es troba latent una situació canviant on la informació no financera està guanyant pes i on la informació financera comença a resultar insuficient.
Aquesta situació, d'una manera genèrica, s estudia amb ...[+]
[CA] Avui en dia es troba latent una situació canviant on la informació no financera està guanyant pes i on la informació financera comença a resultar insuficient.
Aquesta situació, d'una manera genèrica, s estudia amb major mesura en el capítol dos. En aquest capítol es descriuen les tres raons principals per les quals pot sorgir l'actual necessitat de divulgació: en primer lloc, per la globalització de l'economia i l'existència generalitzada d'intangibles difícilment mesurables; en segon lloc, per la difícil comparabilitat entre països i per últim, per la comptabilitat creativa on hi ha un marge de flexibilitat en les normes comptables. Aquest últim fet ha donat lloc a grans escàndols financers en tot el món, inclòs en els Països Baixos, pel que es detalla el Cas Ahold que va tenir lloc als Països Baixos a l'any 2003. Aquests tres motius, deixen a la vista la necessitat de tindre un altre tipus d'informació que no es base merament en aspectes financers i en números, sinó que vaja més enllà i puga aportar una visió de l'empresa d'una manera més clara i transparent cap als stakeholders. Front aquesta situació, sorgeixen els conceptes de responsabilitat social corporativa (CSR) i govern corporatiu.
En aquest punt, també s estableixen els diferents tipus d'informació no financera, dividint-los bàsicament en els tres aspectes fonamentals de l'empresa anomenats Triple Bottom Line (TBL) com són: l'aspecte econòmic, l'aspecte social i l'aspecte mediambiental. A més, l'estudi mostra les diferents categories que s han trobat en la informació no financera segons les empreses, així com el seu progrés al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats dels distints interessats.
En aquest capítol, una vegada presentat el concepte d'informació no financera, el de responsabilitat social corporativa i el de govern corporatiu, s'expliquen els principals tipus d'estàndards de reporting. Aquests estàndards poden ser aplicats voluntàriament per les empreses per a divulgar informació no financera sobre la sostenibilitat de la companyia, i els principals son els següents: el GRI , l AA 1000 APS i la SA 8000.
El tercer capítol es centra en la verificació, inclòs el concepte de verificació i les diferències entre aquest, l'auditoria i la certificació. A més, es descriuen les principals normes aplicables en la verificació de la sostenibilitat com poden ser la ISAE 3000, l AA 1000 AS i la guia d'actuació sobre treballs de revisió d'informes de responsabilitat corporativa del ICJCE. A més
també es descriu un estàndard propi dels Països Baixos anomenat COS 3410 N "Assurance engagements relating to sustainability reports.
En el quart capítol s estableix un marc general sobre la situació actual dels Països Baixos, ja que és el país en el qual s ha enfocat l'estudi. En aquest apartat s estableix la seua situació política i econòmica, junt altres aspectes rellevants per a l estudi com la producció i el consum sostenible, i les seues mesures front l'atur.
A partir del quint capítol, el treball es centra en el nucli principal d'estudi, una anàlisi de les característiques pròpies de les empreses cotitzades segons l'índex AEX dels Països Baixos i dels seus informes de sostenibilitat. Per a aquesta anàlisi és creat una taula comparativa establint certs aspectes a considerar en totes les empreses a analitzar i els seus informes, amb la finalitat d analitzar després amb major detall la informació seleccionada de cada empresa.
A més, basant- se amb estudis realitzats anteriorment de diferents autors i de diferents països, es plantegen certes hipòtesis sobre la informació no financera als Països Baixos. Per a respondre a aquestes hipòtesis, es realitza un estudi de la informació general de les empreses i de l'obtinguda dels informes.
En el sext capítol utilitzant els resultats de l'estudi obtinguts mitjançant mesures estadístiques bàsiques, s obtenen una sèrie de conclusions que donen resposta a les hipòtesis prèviament plantejades. Per tant, en aquest últim apartat, es trauen les conclusions finals resultants de l'estudi sobre la verificació de la sostenibilitat en el cas de les empreses cotitzades dels Països Baixos
[-]
|