Resumen:
|
[EN] The aim of this project is to analyse the possibility of a diversion of flow from the river Girona to Portelles Canyon in a flood situation, in order to reduce the risk of flooding in the nearly municipalities in their ...[+]
[EN] The aim of this project is to analyse the possibility of a diversion of flow from the river Girona to Portelles Canyon in a flood situation, in order to reduce the risk of flooding in the nearly municipalities in their final stretches. This paper will focus on hydrological studies to obtain the flood flows for different return periods in both rivers.
The Girona River has a length of 38 km, and parallel to it in its final stretch, the Portelles ends with a length of 6 km approximately, through towns like El Verger, Els Poblets and Ondara and leading both to the Mediterranean Sea. It is in its final stages (between the AP-7 and the sea) where the location of a diversion channel to communicate both rivers, transferring flows from Girona to Portelles in flood situation is necessary. This need for action is preceded by serious historical and recent damages caused by uncontrolled overflows in the neighbouring towns of Girona River.
For this, a hydrological study of the area is going to be made. Starting from a digital elevation model, the study will include the identification of both river basins, their drainage networks, main routes, hydromorphometric system characteristics and values corresponding to runoff production threshold. Subsequently, based on a set of historical rainfall data, the corresponding statistical adjustments will allow to obtain the quantiles of precipitation associated with each return period to implement a rainfall-runoff model.
As a result, the flow associated with each return period analysed has been defined; and by the complementation with the Final Project Degree presented by Guillermo Pérez Mico student, which completely develops the current situation (for the purposes of hydraulic behaviour) and the hydraulic system design for the divert situation planned, an economical valuation of the new action and the evaluation of the hydraulic behaviour of the system for a return period of 100 years have been made.
[-]
[CA] El present treball acadèmic té com a objecte analitzar la possibilitat de realitzar una desviació de cabals des del riu Girona cap al barranc de Portelles en una situació de crescuda, amb la finalitat de reduir els ...[+]
[CA] El present treball acadèmic té com a objecte analitzar la possibilitat de realitzar una desviació de cabals des del riu Girona cap al barranc de Portelles en una situació de crescuda, amb la finalitat de reduir els riscos d'inundació en els municipis pels quals discorren els seus trams finals. Este document se centrarà en els estudis hidrològics que permeten l'obtenció dels cabals de crescuda per a diferents períodes de retorn en ambdós cursos.
El riu Girona té una longitud aproximada de 38 km, i paral·lel a ell en el seu tram final, desemboca el Portelles, amb una longitud de 6 km aproximadament, travessant municipis com El Verger, Ondara o Els Poblets i desembocant ambdós en el mar Mediterrani. És en els seus trams finals (entre l'AP-7 i la desembocadura) on és necessària la ubicació d'un canal de desviació que comuniqui ambdós cursos, transferint cabals del Girona al Portelles en situació de crescuda. Tal necessitat d'actuació ve precedida de greus danys històrics i recents provocats per desbordaments incontrolats en els municipis limítrofs del riu Girona.
Per a això, es realitzarà un estudi hidrològic de la zona a partir d'un model d'elevació digital, amb el qual s'identificaran les conques d'ambdós cursos, les seues xarxes de drenatge, recorreguts principals i característiques hidromorfomètriques bàsiques del sistema, així com els valors que corresponen al paràmetre de producció d'escolament. Posteriorment, partint d'un conjunt de registres pluviomètrics, es realitzaran els corresponents ajustos estadístics que permeten obtindre els cuantils de precipitació associats a cada període de retorn per a, amb posterioritat, implementar un model pluja-escolament.
Com resultat, s'han definit els cabals associats a cada període de retorn analitzat; i, per mitjà de la complementació amb el Treball Final de Grau presentat per l'alumne Guillermo Micó Pérez, en el que es desenvolupa amb amplitud la situació actual (a l'efecte de comportament hidràulic) i el disseny hidràulic del sistema per a la situació de desviació plantejada, es realitza la valoració econòmica de la nova actuació i l'avaluació del funcionament del sistema per a un període de retorn de 100 anys.
[-]
[ES] El presente trabajo académico tiene por objeto analizar la posibilidad de realizar un desvío de caudales desde el río Girona hacia el barranco de Portelles en una situación de crecida, con la finalidad de reducir los ...[+]
[ES] El presente trabajo académico tiene por objeto analizar la posibilidad de realizar un desvío de caudales desde el río Girona hacia el barranco de Portelles en una situación de crecida, con la finalidad de reducir los riesgos de inundación en los municipios por los que discurren sus tramos finales. Este documento se centrará en los estudios hidrológicos que permitan la obtención de los caudales de crecida para diferentes periodos de retorno en ambos cauces.
El río Girona tiene una longitud aproximada de 38 km, y paralelo a él en su tramo final, desemboca el Portelles, con una longitud de 6 km aproximadamente, atravesando municipios como El Verger, Ondara o Els Poblets y desembocando ambos en el mar Mediterráneo. Es en sus tramos finales (entre la AP-7 y la desembocadura) donde es necesaria la ubicación de un canal de desvío que comunique ambos cauces, transfiriendo caudales del Girona al Portelles en situación de crecida. Tal necesidad de actuación viene precedida de graves daños históricos y recientes provocados por desbordamientos incontrolados en los municipios colindantes del río Girona.
Para ello, se realizará un estudio hidrológico de la zona a partir de un modelo de elevación digital, con el que se identificarán las cuencas de ambos cauces, sus redes de drenaje, recorridos principales y características hidromorfométricas básicas del sistema, así como los valores que corresponden al umbral de producción de escorrentía. Posteriormente, partiendo de un conjunto de registros pluviométricos, se realizarán los correspondientes ajustes estadísticos que permitan obtener los cuantiles de precipitación asociados a cada periodo de retorno para, con posterioridad, implementar un modelo lluvia-escorrentía.
Como resultado, se han definido los caudales asociados a cada periodo de retorno analizado; y, mediante la complementación con el Trabajo Final de Grado presentado por el alumno Guillermo Micó Pérez, en el que se desarrolla con amplitud la situación actual (a efectos de comportamiento hidráulico) y el diseño hidráulico del sistema para la situación de desvío planteada, se realiza la valoración económica de la nueva actuación y la evaluación del funcionamiento del sistema para un periodo de retorno de 100 años.
[-]
|