Nivel de ploidía y viabilidad de la descendencia del tetraploide Centaurea seridis y el diploide C. aspera y los cruces entre ambos

Abstract

[EN] This study focuses on the analysis of offspring of the diploid C. aspera ssp. Stenophylla and the tetraploid C. seridis ssp. maritima. This polyploid complex is capable of hybridizing to produce triploid C. x subdecurrens individuals. In a previous study in El Saler, controlled crosses were made between these three taxa, using 5 treatments: Auto (rub with pollen from the same individual), Alo (rub with pollen from other individuals of the same species), P1 (rub with another pollen cytotypes), P2 (rub with remaining cytotype pollen) and Control (without rubbing sack). Ploidy was analyzed by flow cytometry of the 866 achenes obtained in previous studies. Germination percentages were studied and the variation between treatments was evaluated. Ploidy analysis showed that C. seridis has developed a number of strategies to avoid the disadvantages of being the minority cytotype, such as: selfing and the ability to pollinate C. aspera. Ploidy analysis showed that C. aspera is totally outcrossing and C. seridis is autogamous. C. aspera is the female parent of the triplode hybrid C. x subdecurrens and C. seridis is the male parent, this does not happen in reverse. That is, pollen from C. aspera is not capable of forming triploid achenes on C. seridis chapters. Germination analysis showed that C. seridis germinates better than C. aspera. Furthermore, it was observed that for both species achenes exhibit external type dormancy, not controlled by factors involving the embryo. Differences in germination in achenes of C. aspera arise depending of the intersection type: outcrossing germinates better than the interspecific crossing (C. aspera x C. seridis). The batch effect has influences of the achenes production, being lower in both species, as the season progresses. However, maintaining the same achenes germination regardless of the batch in which they occurred.

[CA] El present treball se centra en l’anàlisi de la descendència del diploide C. aspera ssp. stenophylla i el tetraploide C. seridis ssp. maritima. Aquest complex poliploide és capaç d’hibridar produint individus triploides C. x subdecurrens. En un estudi previ en El Saler, es van realitzar encreuaments controlats entre aquests 3 tàxons, aplicant 5 tractaments: Auto (frotació amb pol·len del mateix individu), Alo (frotació amb pol·len d’altres individus de la mateixa espècie), P1 (frotació amb pol·len d’altre dels citotips), P2 (frotació amb pol·len del citotip restant) i Control (embossament sense frotació). Es va analitzar la ploidía per mitjà de citometría de fluix dels 866 aquenis obtinguts en els estudis previs. Es van estudiar els percentatges de germinació i es va avaluar la variació entre els distints tractaments. L’anàlisi de ploidía va deixar veure que C. seridis ha desenvolupat una sèrie d’estratègies per a evitar els desavantatges de ser el citotip minoritari, com són: l’autogàmia i la capacitat de pol·linitzar a C. aspera. L’anàlisi de ploidía va deixar veure que C. aspera és totalment al·lògama i que C. seridis és autògama. C. aspera és el parental femení de l’híbrid triploide C. x subdecurrens i C. seridis és el parental masculí, i no a l'invers, és a dir, el pol·len de C. aspera no és capaç de formar aquenis triploides sobre els capítols de C. seridis. L’anàlisi de germinabilitat va deixar veure que C. seridis germina millor que C. aspera. A més a més, es va observar que els aquenis d’ambdues espècies presenten una dormancia de tipus extern, no controlada per factors que involucren a l’embrió. Les diferències de germinació en els aquenis de C. aspera sorgeixen en funció del tipus d’encreuament: al·logàmia germina millor que els d’origen d’encreuament interespecífic (C. aspera x C. seridis). L’efecte tanda influeix en la producció d’aquenis, resultant menor, en les dues espècies, a mesura que avança l’estació. No obstant això, els aquenis mantenen la mateixa capacitat germinativa amb independència de la tanda en la qual es van produir.

[ES] El presente trabajo se centra en el análisis de la descendencia del diploide C. aspera ssp. stenophylla y el tetraploide C. seridis ssp. maritima. Este complejo poliploide es capaz de hibridar produciendo individuos triploides C. x subdecurrens. En un estudio previo en El Saler, se realizaron cruces controlados entre estos 3 táxones, aplicando 5 tratamientos: Auto (frotación con polen del mismo individuo), Alo (frotación con polen de otros individuos de la misma especie), P1 (frotación con polen de otro de los citotipos), P2 (frotación con polen del citotipo restante) y Control (embolsado sin frotación). Se analizó la ploidía mediante citometría de flujo de los 866 aquenios obtenidos en los estudios previos. Se estudiaron los porcentajes de germinación y se evaluó la variación entre los distintos tratamientos. El análisis de ploidía dejó ver que C. seridis ha desarrollado una serie de estrategias para evitar las desventajas de ser el citotipo minoritario, como son: la autogamia y la capacidad de polinizar a C. aspera. El análisis de ploidía dejó ver que C. aspera es totalmente alógama y que C. seridis es autógama. C. aspera es el parental femenino del híbrido triplode C. x subdecurrens y C. seridis es el parental masculino, esto no ocurre a la inversa. Es decir, el polen de C. aspera no es capaz de formar aquenios triploides sobre los capítulos de C. seridis. El análisis de germinabilidad dejó ver que C. seridis germina mejor que C. aspera. Además, se observó que los aquenios de ambas especies presentan una dormancia de tipo externo, no controlada por factores que involucren al embrión. Las diferencias de germinación en los aquenios de C. aspera surgen en función del tipo de cruce: alogamia germina mejor que los de origen de cruce interespecífico (C. aspera x C. seridis). El efecto tanda influye en la producción de aquenios, siendo menor, en ambas especies, a medida que avanza la estación. No obstante, los aquenios mantienen la misma capacidad germinativa con independencia de la tanda en la que se produjeron