Resumen:
|
[EN] The purpose of this thesis is to create a critic debate about the bond that unites the human relationships deterioration with the human space experience impoverishment, and which way from determinate contemporary ...[+]
[EN] The purpose of this thesis is to create a critic debate about the bond that unites the human relationships deterioration with the human space experience impoverishment, and which way from determinate contemporary Mexican artworks (between 1997 and 2014) they have set as an answer, to recover the experience of this human space through their artistic practices.
This research has been structured in four chapters. The first three shape the theoretical foundation about the concept of human space, its experience and relationships, that takes us to the fourth chapter, in which it is proposed to group a set of artistic practices whose central subject or creation substance is the living of the environment in which we live under the name of art of the human space experience.
The first goal of this work is to pin down a conceptual frame about the terms space and place, and the role they perform in architecture and geography. Other purpose consists in analyzing fundamental concepts related to the experience, as well as to know the cause of the current state of phenomenology in Mexico. The third aim is to ratify as overriding the juncture of the distorted human nexus and living, in every approach to the study of the blend constituted by architecture and urbanism. Last, there is the intention to differentiate the stated join as an argument or component of a contemporary Mexican artwork set.
As a methodological focusing, to achieve the first goal, philosophical and geographical theories where reviewed, the idea of place from geography as a product of the human interaction was studied and the interest that architecture and geography have shown in the body as a core of the social practices was recognized. Another aim was achieved thanks to the framing of some artworks in psychological, philosophical and architectonic theories, the evolution of phenomenology in Mexico was reviewed since its origin up to 2013, and some authors' theoretical proposals and Mexican artists' pieces that reflect on perception were identified. To accomplish the third purpose the differentiated perspectives of Augé, García Vázquez, Mitchel, Louiset and Hiernaux were examined regarding the link between the decadency of the human bonds and the perception of the milieu that we cohabitate. The last purpose was reached once certain Mexican artists' pieces made between 1997 and 2014 were reviewed.
As a result of this research, it was gotten a compiling of the authors' and artists' general assertions and artworks that firstly pointed there is a correspondence between the weakening of the human connections and the use we make of the milieu we coexist in. In the other hand, the current state of phenomenology in Mexico was acknowledged, being able to identify the Mexican philosophers who have researched on the land we share since this discipline. Outstanding authors' statements such as Rasmussen's were selected, which took us to think that other types of alterations on the contact between people can guide us to an inert exercise of the habitat we have built. It was achieved to demonstrate that the interpersonal links that have been affected by the lack of identity, simulation, injustice, invisibility and fugacity, have fallen on the depletion of our environment practice. Finally, it was accomplished to confirm that the stated linkage is present as an essential feature of an artworks set that have been created in Mexico between 1997 and 2014 and that have envisioned to question and recover the human space experience in the Mexican context. Pieces made by artists such as Idaid Rodríguez, Miguel Monroy, Gustavo Artiga, Pedro Reyes, Minerva Cuevas, Gilberto Esparza, José Jiménez Ortiz, Fritzia Irizar, among others, are distinguished.
[-]
[ES] El propósito de esta tesis es crear una discusión crítica sobre el lazo que une el deterioro de las relaciones humanas con el empobrecimiento de la experiencia del espacio humano, y de qué manera desde determinadas ...[+]
[ES] El propósito de esta tesis es crear una discusión crítica sobre el lazo que une el deterioro de las relaciones humanas con el empobrecimiento de la experiencia del espacio humano, y de qué manera desde determinadas obras del arte mexicano contemporáneo (entre 1997 y 2014) se han planteado como respuesta, el recuperar la experiencia de este espacio humano a través de sus prácticas artísticas.
Esta investigación ha sido estructurada en cuatro capítulos. Los primeros tres conforman el sustento teórico sobre el concepto de espacio humano, su experiencia y relaciones, que nos lleva al cuarto capítulo, en el que se propone agrupar un conjunto de prácticas artísticas cuyo tema central o materia de creación es la vivencia del entorno en el que vivimos bajo el nombre de arte de la experiencia del espacio humano.
El primer objetivo de este trabajo es precisar un marco conceptual sobre los términos espacio y lugar, y el papel que desempeñan en la arquitectura y la geografía. Otro propósito consiste en analizar conceptos fundamentales vinculados con la experiencia, así como conocer la causa del estado actual de la fenomenología en México. La tercera meta es ratificar como primordial a la coyuntura de los nexos humanos y la vivencia deformados, en toda aproximación al estudio de la percepción de la amalgama constituida por arquitectura y urbanismo. Por último, se tiene la intención de diferenciar la unión mencionada como argumento o componente de un conjunto de obras mexicanas contemporáneas.
Como enfoque metodológico, para lograr el primer objetivo se revisaron teorías filosóficas y geográficas, se indagó la idea de lugar desde la geografía como un producto de la interacción humana y se reconoció el interés que la arquitectura y la geografía han demostrado en el cuerpo como núcleo de las prácticas sociales. Otra meta se logró gracias a que se encuadraron algunas obras de arte en teorías psicológicas, filosóficas y arquitectónicas, se revisó la evolución de la fenomenología en México, desde su origen hasta el 2013, y se identificaron propuestas teóricas de autores y piezas de artistas mexicanos que reflexionan sobre la percepción. Para conseguir el tercer propósito se examinaron las perspectivas diferenciadas de Augé, García Vázquez, Mitchel, Louiset y Hiernaux respecto a al vínculo entre la decadencia de los lazos humanos y de la percepción del medio que cohabitamos. El último propósito se alcanzó una vez que se revisaron ciertas piezas de artistas mexicanos entre 1997 y 2014.
Como resultado de esta investigación se obtuvo una recopilación de las afirmaciones generales y obras de autores y artistas destacados que señalaron inicialmente que existe una correspondencia entre el debilitamiento de las conexiones humanas y el uso que le damos al medio en que coexistimos. Por otra parte, se entró en conocimiento del estado actual de la fenomenología en México, pudiendo identificar a los filósofos mexicanos que han investigado el territorio que compartimos desde esta disciplina. Se seleccionaron aseveraciones de autores sobresalientes como Rasmussen, lo cual nos llevó a pensar que otras clases de alteraciones en el contacto entre las personas pueden guiarnos a un ejercicio inerte del hábitat que hemos construido. Se consiguió demostrar que los enlaces interpersonales que han sido afectados por la falta de identidad, la simulación, la injusticia, la invisibilidad y la fugacidad, han incidido en el agotamiento de la práctica de nuestro entorno. Finalmente se logró confirmar que la articulación mencionada está presente como una característica esencial de un conjunto de obras artísticas que se han creado en México entre 1997 y 2014 y que han pretendido cuestionar y recuperar la experiencia del espacio humano en el contexto mexicano. Se distinguen piezas de artistas como Idaid Rodríguez, Miguel Monroy, Gustavo Artiga, Pedro Reyes, Minerva Cuevas, Gilberto Esparza, José
[-]
[CA] El propòsit d'aquesta tesi és crear una discussió crítica sobre el llaç que uneix el deteriorament de les relacions humanes amb l'empobriment de l'experiència de l'espai humà, i de quina manera des de determinades ...[+]
[CA] El propòsit d'aquesta tesi és crear una discussió crítica sobre el llaç que uneix el deteriorament de les relacions humanes amb l'empobriment de l'experiència de l'espai humà, i de quina manera des de determinades obres de l'art mexicà contemporani (entre 1997 i 2014) s'han plantejat com a resposta, el recuperar l'experiència d'aquest espai humà mitjançant les seues pràctiques artístiques.
Aquesta recerca ha sigut estructurada en quatre capítols. Els primers tres conformen el suport teòric sobre el concepte d'espai humà, la seua experiència i relacions, que ens porta al quart capítol, en el que es proposa agrupar un conjunt de pràctiques artístiques on el tema central o matèria de creació és la vivència a l'entorn en el qual vivim sota el nom d'art de l'experiència de l'espai humà.
El primer objectiu d'aquest treball és precisar un marc conceptual sobre els termes d'espai i lloc, i el paper que exerceixen en l'arquitectura i la geografia. Un altre propòsit consisteix a analitzar conceptes fonamentals vinculats amb l'experiència, així com conèixer la causa de l'estat actual de la fenomenologia a Mèxic. El tercer objectiu és ratificar com a primordial a la conjuntura dels nexes humans i la vivència deformats, en tota aproximació a l'estudi de la percepció de l'amalgama constituïda per arquitectura i urbanisme. Finalment, es té la intenció de diferenciar la unió esmentada com a argument o component d'un conjunt d'obres mexicanes contemporànies.
Com a enfocament metodològic, per a aconseguir el primer objectiu es van revisar teories filosòfiques i geogràfiques, es va indagar la idea de lloc des de la geografia com a producte de la interacció humana i es va reconèixer l'interès que l'arquitectura i la geografia han demostrat en el cos com a nucli de les pràctiques socials. Un altre objectiu es va aconseguir gràcies a que es van enquadrar algunes obres d'art en teories psicològiques, filosòfiques i arquitectòniques, es va revisar l'evolució de la fenomenologia a Mèxic, des del seu origen fins al 2013, i es van identificar propostes teòriques d'autors i peces d'artistes mexicans que reflexionen sobre la percepció. Per a aconseguir el tercer propòsit es van examinar les perspectives diferenciades d'Augé, García Vázquez, Mitchel, Louiset i Hiernaux respecte al vincle entre la decadència dels llaços humans i de la percepció del medi que cohabitem. L'últim propòsit es va aconseguir una vegada que es van revisar certes peces d'artistes mexicans entre 1997 i 2014.
Com a resultat d'aquesta recerca es va obtenir una recopilació de les afirmacions generals i obres d'autors i artistes destacats que van assenyalar inicialment que existeix una correspondència entre el debilitament de les connexions humanes i l'ús que li donem al mitjà en què coexistim. D'altra banda, es va entrar en coneixement de l'estat actual de la fenomenologia a Mèxic, podent identificar als filòsofs mexicans que han investigat el territori que compartim des d'aquesta disciplina. Es van seleccionar asseveracions d'autors excel·lents com Rasmussen, la qual cosa ens va portar a pensar que altres classes d'alteracions en el contacte entre les persones poden guiar-nos a un exercici inert de l'hàbitat que hem construït. Es va aconseguir demostrar que els enllaços interpersonals que han sigut afectats per la falta d'identitat, la simulació, la injustícia, la invisibilitat i la fugacitat, han incidit en l'esgotament de la pràctica del nostre entorn. Finalment es va aconseguir confirmar que l'articulació esmentada està present com una característica essencial d'un conjunt d'obres artístiques que s'han creat a Mèxic entre 1997 i 2014 i que han pretès qüestionar i recuperar l'experiència de l'espai humà en el context mexicà. Es distingeixen peces d'artistes com Idaid Rodríguez, Miguel Monroy, Gustavo Artiga, Pedro Reyes, Minerva Cuevas, Gilberto Esparza, José Jiménez Ortiz, Fritzia Irizar, en
[-]
|