Resumen:
|
[EN] Modern architecture in Valencia and some of its most important figures, have not
been given to know in depth in the specialized literature. This Thesis aims to be a
first approach to the work of one of these architects, ...[+]
[EN] Modern architecture in Valencia and some of its most important figures, have not
been given to know in depth in the specialized literature. This Thesis aims to be a
first approach to the work of one of these architects, Mauro Lleó Serret (1914-
2001) who left a great heritage but due to proximity, due to ignorance, or for not
having recognized its value has been often undervalued.
While it's true that his work begins in the era of autarchy, with formal expressions
inspired by solutions of the past, he will soon be interested in architecture that is
being done outside of Spain, of the great Masters as Mies, and will begin to
incorporate details of it in their work. Thus, seven of his projects mark the
passage to modernity in terms of compositional, technical and materials
solutions. These will be two orders for the "Federación Sindical de Agricultores
Arroceros de España": the project for the pavilion at the 1st International Fair of
the field for the Rice National Cooperative in the Casa de Campo of Madrid (1953)
and the project of rice factory in Sueca (1954), three industrial projects: project for
a bottling plant of "Coca Cola" (1958) and the building for the metal fabrications
factory FLEX (1961) , both in Quart de Poblet and the project for the S.E.A.T.
branch in Valencia (1965), and finally two educational projects: the project of
school in Valencia for the religious Institute of Purity (1962-1964) and the project
of a building for Social Institute of Women (1966).
Drawings, photographs of buildings in its current state, interviews with their
users or the personal archive of the architect, among others, have been light, in
addition to the possibility of a work of comprehensive analysis of certain works,
to an approach to his career in the field of building from 1940 until 1976. This
work doesn't forget neither the important contribution made by Mauro Lleó
Serret in the field of urban planning and rehabilitation, but focuses on its role as
an architect of buildings that did arouse the concern of the modern in Valencia.
[-]
[ES] La arquitectura moderna en Valencia y algunas de sus figuras más relevantes, no
han sido dadas a conocer en profundidad en la bibliografía especializada. Esta
Tesis pretende ser un primer acercamiento a la obra de uno ...[+]
[ES] La arquitectura moderna en Valencia y algunas de sus figuras más relevantes, no
han sido dadas a conocer en profundidad en la bibliografía especializada. Esta
Tesis pretende ser un primer acercamiento a la obra de uno de estos arquitectos,
Mauro Lleó Serret (1914-2001) que dejó un gran patrimonio construido pero que,
por cercanía, por desconocimiento, o por no haber reconocido su valor ha
quedado en muchas ocasiones infravalorado.
Si bien es verdad que su obra se inicia en la época de la autarquía, con
manifestaciones formales inspiradas en soluciones del pasado, pronto pasará a
interesarse por la arquitectura que se está haciendo fuera de España, la de los
grandes maestros como Mies, y empezará a incorporar detalles de la misma en su
trabajo. Así pues, siete de sus proyectos marcarán el paso hacia la modernidad en
cuanto a soluciones compositivas, técnicas y materiales. Estos serán dos encargos
para la Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España: el proyecto de
pabellón en la I Feria Internacional del campo para la Cooperativa Nacional del
arroz en la Casa de Campo de Madrid (1953) y el Proyecto de factoría arrocera en
Sueca (1954), tres proyectos industriales: el Proyecto de planta de embotellar
"Coca-Cola" (1958) y el de edificio para fábrica de transformados metálicos FLEX
(1961), ambos en Quart de Poblet y el Proyecto de filial de S.E.A.T. en Valencia
(1965), y por último dos proyectos docentes: el proyecto de Colegio de Enseñanza
en Valencia para el Instituto Religioso de la Pureza (1962-1964) y el Proyecto de
edificio para Instituto Social de la Mujer (1966).
Planos, fotografías de los edificios en su estado actual, entrevistas con sus
usuarios o el archivo personal del arquitecto, entre otros, han dado luz, además
de a la posibilidad de un trabajo de análisis exhaustivo de determinadas obras, a
una aproximación a su trayectoria profesional en el campo de la edificación desde
1940 hasta 1976. Este trabajo no olvida tampoco la importante contribución de
Mauro Lleó Serret en el campo del urbanismo y la rehabilitación, pero se centra
en su papel como arquitecto de edificios que hicieron despertar la inquietud de lo
moderno en Valencia.
[-]
[CA] L' arquitectura moderna a València i algunes de les seues figures més rellevants,
no s'han donat a conéixer amb profunditat a la bibliografia especialitzada.
Aquesta Tesi pretén ser un primer apropament a l'obra d'un ...[+]
[CA] L' arquitectura moderna a València i algunes de les seues figures més rellevants,
no s'han donat a conéixer amb profunditat a la bibliografia especialitzada.
Aquesta Tesi pretén ser un primer apropament a l'obra d'un d'aquests
arquitectes, Mauro Lleó Serret (1914-2001) que va deixar un gran patrimoni
construït però que, per proximitat, per desconeixement o per no haver reconegut
el seu valor ha quedat moltes vegades infravalorat.
Si bé és veritat que la seua obra s'inicia a l'època de l'autarquia, amb
manifestacions formals inspirades en solucions del passat, prompte passarà a
interessar-se per l'arquitectura que s'està fent fora d'Espanya, la dels grans
Mestres com Mies, i començarà a incorporar detalls de la mateixa al seu treball.
Així doncs, set dels seus projectes marcaran el pas cap a la modernitat quant a
solucions compositives, tècniques i materials. Aquests seran dos encàrrecs per a
la "Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España": el projecte de
pavelló en la I Fira Internacional del camp per a la Cooperativa Nacional de l'arròç
a la Casa de Campo de Madrid (1953) i el Projecte de factoria arrocera a Sueca
(1954), tres projectes industrials: el Projecte de planta d'embotellar "Coca-Cola"
(1958) i l'edifici per a fàbrica de transformats metàl·lics FLEX (1961), els dos a
Quart de Poblet i el Projecte de filial de S.E.A.T. a València (1965), i per últim dos
projectes docents: el Projecte de Col·legi d'Ensenyament a València per a
l'Institut Religiós de la Puresa (1962-1964) i el Projecte d'edifici per a Institut
Social de la Dona (1966).
Plànols, fotografies dels edificis al seu estat actual, entrevistes amb els seus
usuaris o l'arxiu personal de l'arquitecte, entre d'altres, han donat llum, a més de
a la possibilitat d'un treball d'anàlisis exhaustiu de determinades obres, a una
aproximació de la seua trajectòria professional al camp de l'edificació des de
1940 fins a 1976. Aquest treball no oblida tampoc la important contribució de
Mauro Lleó Serret al camp de l'urbanisme i la rehabilitació, però es centra amb el
seu paper com arquitecte d'edificis que feren despertar la inquietud del modern a
València.
[-]
|