Resumen:
|
A principios del siglo XX, la irrupción de la
mecanización fuera del puro contexto industrial supuso
una revolución para el hombre. La adrenalina y el
miedo se mezclaban a partes iguales, y afloraban en él
diversas ...[+]
A principios del siglo XX, la irrupción de la
mecanización fuera del puro contexto industrial supuso
una revolución para el hombre. La adrenalina y el
miedo se mezclaban a partes iguales, y afloraban en él
diversas reacciones frente a esas nuevas máquinas que
relinchaban como antes harían sus predecesoras
animales. La exaltación se confundía constantemente
con la inseguridad de un futuro de convivencia con
autos, radios y aeroplanos, y que paulatinamente se
manifestarían como la señal del progreso de la
industrialización.
Esta semilla sembrada que intentaría crecer sobre el
manto fértil de las artes entre los años ’20-’30, no sería
capaz de echar raíz en los 50. Las iniciales máquinas,
que en principio poco tenían que aportar al entorno
edilicio del hombre, de pronto se habían convertido en
una herramienta fundamental de su día a día y su
soporte arquitectónico, anclado en el pasado, relegaría
los nuevos artilugios a los rincones más oscuros de los
hogares.
Frente a esta situación, y en el contexto de una sociedad
abocada al consumismo, Archigram lanzaría un grito al
cielo, tratando de despertar ese espíritu mecanicista
primigenio para explotarlo en una Segunda Era de la
máquina mas cercana a las clases sociales trabajadoras
que en la primera época y bajo un lenguaje visual
atractivo, acorde a las posibilidades de producción
gráfica de su tiempo. Las imágenes que en sus revistas
presentaban, algo tenían que ver con la historiografía
de la Primera Era pero a pesar de ello, muchas de estas
tendrán su procedencia en grabados e ilustraciones de
otras épocas cuya mecanización rudimentaria sería
fuente de inspiración para nuevos conceptos e ideas
acordes a su realidad.
[-]
At the beginning of the twentieth centur y,
mechanization irrupted out of the context of industry
and supposed a real revolution for man. Adrenaline and
fear were mixed in equal parts and flourished in him
many reactions ...[+]
At the beginning of the twentieth centur y,
mechanization irrupted out of the context of industry
and supposed a real revolution for man. Adrenaline and
fear were mixed in equal parts and flourished in him
many reactions against that machines that were about
to come and that whinnied like the horses that preceded
them. Exaltation was pretty related to the uncertainty
of a future of existence with cars, radios and planes,
that would gradually reveal themselves as a sign of
industrial progress.
This seed sown would try to grow on the fertile mantle
of arts between years 20s-30s but would not be able to
take root in the 50s. First machines —that would have
little to offer in the build environment— suddenly
became relevant tools in man’s life, and the oldfashioned
architectural structure would relegate them
to the darkest places of a house.
Facing this situation, and in a consumer society,
Archigram would cry out, trying to awaken the primal
spirit mechanistic and trying to exploit it in a Second
Machine Age —closer to the working classes than the
first age— and under an attractive visual language in
accordance with graphic possibilities of production at
that time. Images that were shown had something to do
with First Machine Age historiography, but despite this,
most of them would have their origin in ancient
engravings and illustrations, with rudimentary
mechanization, that would be source of inspiration for
new concepts and ideas in line with reality
[-]
A principis del segle XX, la irrupció de la mecanització
fora del pur context industrial suposà una revolució per
a l’home. L’adrenalina i la por s’amalgamàven a parts
iguals, i afloraven en ell diverses reaccions front ...[+]
A principis del segle XX, la irrupció de la mecanització
fora del pur context industrial suposà una revolució per
a l’home. L’adrenalina i la por s’amalgamàven a parts
iguals, i afloraven en ell diverses reaccions front a les
noves màquines que renillaven com adés ho farien els
seus predecessors animals. L’exaltació es confonia
constantment amb la inseguretat d’un futur de
convivència amb automòvils, ràdios i aeroplans, i que a
poc a poc es manifestarien com a senyal del progrés de
la industrialització.
Esta llavor sembrada que tractaria de crèixer sobre el
mantell fèrtil de les arts entre els anys ’20-’30, no seria
capaç d’arrelar als ’50. Les inicials màquines, que en
principi poc havien d’aportar a l’entorn edilici de
l’home, de sobte s’havien convertit en una ferramenta
fundamental del seu dia rere dia i el seu suport
arquitectònic, ancorat en el passat, relegaria els nous
artefactes als racons més inhòspits de les llars.
Front esta situació, i al context d’una societat abocada al
consumisme, Archigram llançaria un crit al cel, tractant
de despertar l’esperit macanicista primigeni per tal
d’explotar-lo en una Segona Era de la màqina més
propera a les classes socials treballadores que en la
primera època i sota un llenguatge visual atractiu, en
concordància a les possibilitats d’una producció gràfica
del seu temps. Les imatges que en les seues revistes
presentaven, quelcom tenien a vore amb la
historiografia de la Primera Època però tot i això,
moltes d’estes tindràn la seua procedència en grabats i
il·lustracions d’altres èpoques, amb una mecanització
rudimentària que seria font d’inspiració per a nous
conceptes i idees en concordància a la seua realitat.
[-]
|