Archigram : de la iconografía maquinista y sus orígenes

Abstract

A principios del siglo XX, la irrupción de la mecanización fuera del puro contexto industrial supuso una revolución para el hombre. La adrenalina y el miedo se mezclaban a partes iguales, y afloraban en él diversas reacciones frente a esas nuevas máquinas que relinchaban como antes harían sus predecesoras animales. La exaltación se confundía constantemente con la inseguridad de un futuro de convivencia con autos, radios y aeroplanos, y que paulatinamente se manifestarían como la señal del progreso de la industrialización. Esta semilla sembrada que intentaría crecer sobre el manto fértil de las artes entre los años ’20-’30, no sería capaz de echar raíz en los 50. Las iniciales máquinas, que en principio poco tenían que aportar al entorno edilicio del hombre, de pronto se habían convertido en una herramienta fundamental de su día a día y su soporte arquitectónico, anclado en el pasado, relegaría los nuevos artilugios a los rincones más oscuros de los hogares. Frente a esta situación, y en el contexto de una sociedad abocada al consumismo, Archigram lanzaría un grito al cielo, tratando de despertar ese espíritu mecanicista primigenio para explotarlo en una Segunda Era de la máquina mas cercana a las clases sociales trabajadoras que en la primera época y bajo un lenguaje visual atractivo, acorde a las posibilidades de producción gráfica de su tiempo. Las imágenes que en sus revistas presentaban, algo tenían que ver con la historiografía de la Primera Era pero a pesar de ello, muchas de estas tendrán su procedencia en grabados e ilustraciones de otras épocas cuya mecanización rudimentaria sería fuente de inspiración para nuevos conceptos e ideas acordes a su realidad.

At the beginning of the twentieth centur y, mechanization irrupted out of the context of industry and supposed a real revolution for man. Adrenaline and fear were mixed in equal parts and flourished in him many reactions against that machines that were about to come and that whinnied like the horses that preceded them. Exaltation was pretty related to the uncertainty of a future of existence with cars, radios and planes, that would gradually reveal themselves as a sign of industrial progress. This seed sown would try to grow on the fertile mantle of arts between years 20s-30s but would not be able to take root in the 50s. First machines —that would have little to offer in the build environment— suddenly became relevant tools in man’s life, and the oldfashioned architectural structure would relegate them to the darkest places of a house. Facing this situation, and in a consumer society, Archigram would cry out, trying to awaken the primal spirit mechanistic and trying to exploit it in a Second Machine Age —closer to the working classes than the first age— and under an attractive visual language in accordance with graphic possibilities of production at that time. Images that were shown had something to do with First Machine Age historiography, but despite this, most of them would have their origin in ancient engravings and illustrations, with rudimentary mechanization, that would be source of inspiration for new concepts and ideas in line with reality

A principis del segle XX, la irrupció de la mecanització fora del pur context industrial suposà una revolució per a l’home. L’adrenalina i la por s’amalgamàven a parts iguals, i afloraven en ell diverses reaccions front a les noves màquines que renillaven com adés ho farien els seus predecessors animals. L’exaltació es confonia constantment amb la inseguretat d’un futur de convivència amb automòvils, ràdios i aeroplans, i que a poc a poc es manifestarien com a senyal del progrés de la industrialització. Esta llavor sembrada que tractaria de crèixer sobre el mantell fèrtil de les arts entre els anys ’20-’30, no seria capaç d’arrelar als ’50. Les inicials màquines, que en principi poc havien d’aportar a l’entorn edilici de l’home, de sobte s’havien convertit en una ferramenta fundamental del seu dia rere dia i el seu suport arquitectònic, ancorat en el passat, relegaria els nous artefactes als racons més inhòspits de les llars. Front esta situació, i al context d’una societat abocada al consumisme, Archigram llançaria un crit al cel, tractant de despertar l’esperit macanicista primigeni per tal d’explotar-lo en una Segona Era de la màqina més propera a les classes socials treballadores que en la primera època i sota un llenguatge visual atractiu, en concordància a les possibilitats d’una producció gràfica del seu temps. Les imatges que en les seues revistes presentaven, quelcom tenien a vore amb la historiografia de la Primera Època però tot i això, moltes d’estes tindràn la seua procedència en grabats i il·lustracions d’altres èpoques, amb una mecanització rudimentària que seria font d’inspiració per a nous conceptes i idees en concordància a la seua realitat.