EL PROYECTO DE LA CASA DE LUDWIG WITTGENSTEIN EN SKJOLDEN, NORUEGA

Abstract

[EN] In 1914, the philosopher Ludwig Wittgenstein (1889-1951) designed and started to build a wooden house on the steep hillside of Lake Eidsvatnet in Skjolden, Norway. In this small village, Wittgenstein had found the required peace to work on logic. But their plans to settle in Norway were cut short by the outbreak of World War I and he only occupied the house in some visits throughout his life, the last of them only five months before his death in Cambridge. Nevertheless, the House of Skjolden was central to Wittgenstein's thinking development and the only place he really felt capable of working. To date, the relationship between Wittgenstein and architecture was limited to the 1929's house of Vienna for his sister Margaret, built in collaboration with the architect Paul Engelmann. This thesis develops for the first time the project of the only one house that the philosopher thought and built for himself, certifies its ethical commitment to architecture, reclassified as Loos did vernacular architecture and presents elements that anticipate solutions that he would apply in the house of Vienna.

[ES] En 1914, el filósofo Ludwig Wittgenstein (1889-1951) proyectó e inició la construcción de una casa de madera en la escarpada ladera del lago Eidsvatnet en Skjolden, Noruega. En esa pequeña villa, Wittgenstein había encontrado la tranquilidad necesaria para trabajar en lógica. Sin embargo sus planes de instalarse en Noruega se vieron truncados por el estallido de la Primera Guerra Mundial y sólo ocupó la casa en algunas visitas a lo largo de su vida, la última de ellas cinco meses antes de morir en Cambridge. Pese a ello, la casa de Skjolden fue central en el desarrollo del pensamiento de Wittgenstein y el único lugar en el que de verdad se sintió capaz de trabajar. Hasta hoy, la relación entre Wittgenstein y la arquitectura se había limitado a la casa de Viena que construyó para su hermana Margaret en 1929 en colaboración con el arquitecto Paul Engelmann. Esta tesis desarrolla por primera vez el proyecto de la única casa que el filósofo pensó y construyó para sí mismo, certifica su compromiso ético con la arquitectura, recalifica como hiciera Loos, la arquitectura vernácula y plantea elementos que anticipan soluciones que aplicaría años más tarde en la casa de Viena.

[CA] En 1914, el filòsof Ludwig Wittgenstein (1889-1951) va projectar i va iniciar la construcció d'una casa de fusta a l'escarpada vessant del llac Eidsvatnet a Skjolden, Noruega. En aquest xicotet poble, Wittgenstein havia trobat la tranquil·litat necessària per treballar en lògica. No obstant això, els seus plans d'instal·lar-se a Noruega es van veure truncats per l'esclat de la Primera Guerra Mundial i només va ocupar la casa en algunes visites al llarg de la seva vida, l'última només cinc mesos abans de morir a Cambridge. Malgrat això, la casa de Skjolden va ser central en el desenvolupament del pensament de Wittgenstein i l'únic lloc en què de veritat es va sentir capaç de treballar. Fins avui, la relació entre Wittgenstein i l'arquitectura s'havia limitat a la casa de Viena que va construir el 1929 junt a l'arquitecte Paul Engelmann per a la seua germana Margaret. Aquesta tesi desenvolupa per primera vegada el projecte de l'única casa que el filòsof va pensar i va construir per a si mateix, certifica el seu compromís ètic amb l'arquitectura, requalifica, com va fer Loos, l'arquitectura vernacla i planteja elements que anticipen solucions que aplicaria més endavant a la casa de Viena.