|
Resumen:
|
[EN] The Monastery of the Mare de Dèu de la Murta, belonging to the Order of Saint Jerome, came to be a cultural landmark with a remarkable architectural heritage. After the confiscation it passed into private hands, with ...[+]
[EN] The Monastery of the Mare de Dèu de la Murta, belonging to the Order of Saint Jerome, came to be a cultural landmark with a remarkable architectural heritage. After the confiscation it passed into private hands, with the consequent secularization of the monastic community that housed, and underwent a process of plundering and abandonment that made its ruin. Located in a natural area of great value and linked to the customs of the city of Alzira, it is a set in which natural, intangible and built heritage are enhanced.
Within the monastic complex, two of the elements that were the most important, and that as many remains have come down to us, are the church and the Tower dels Coloms (defensive element with characteristics of military architecture). Both are the representative image of the Valley today and are the object of study of this doctoral thesis.
The church, built between the sixteenth and seventeenth centuries, was covered with a structural system consisting serialization sail domes without ribs, made with the tile vault technique. Within the process of formal and technological transition that leads from the ribbed vaults of the Gothic to barrel vault with lunettes typical of the Counter-Reformation churches, the examples in which the nave is covered with sail vaults without ribs are scarce and built in a very specific chronological period. We have analyzed several examples that share technical similarities and chronological period to locate the system in this process of change, and determine which should be the structural and constructive solutions that had to be used to built the church of La Murta.
This change of vaulting system, powered by stylistic issues, had significant structural connotations. The behavior of different types of dome that temporarily coexisted are studied to determine the characteristics it won or lost with this change regarding its mechanical capabilities and structural performance. In this research are included the influences of the rigidization systems of the vaults, as fillers or tabs, and the different ways of realizing the covers.
It is also presented a virtual restoration of the church and the Tower dels Coloms from the point of view of construction, where it is studied the behavior of both elements, under vertical loads and also its ability to earthquake responses.
Finally, it is analyzed the structural response of the remains wall in its current configuration of ruin, again in both cases: gravitational actions and seismic actions.
The models have been defined from the planimetric surveys based on point clouds obtained with photogrammetric techniques. It has been used the limit analysis, from graphic methods, and the FEM with continuous damage modeling, able to reproduce the behavior of the masonry, for the structural analysis of the elements.
The results obtained confirm the validity of the reconstructive hypothesis and provide data on what should be the behavior of the original structure. Also it shows the strengths and weaknesses of remains that have come down to us in order to guide future interventions aimed to ensure its permanence.
[-]
[ES] El monasterio de la Mare de Dèu de la Murta en Alzira, perteneciente a la orden Jerónima, llegó a constituir un punto de referencia cultural, con un notable patrimonio edificado. Tras la desamortización pasó a manos ...[+]
[ES] El monasterio de la Mare de Dèu de la Murta en Alzira, perteneciente a la orden Jerónima, llegó a constituir un punto de referencia cultural, con un notable patrimonio edificado. Tras la desamortización pasó a manos privadas, con la consiguiente exclaustración de la comunidad monástica que albergaba, y sufrió un proceso de expolio y abandono que lo convirtió en ruina. Ubicado en un espacio natural de gran valor y vinculado a las costumbres de la ciudad de Alzira, es un conjunto en el que patrimonio natural, inmaterial y edificado se potencian.
Dentro del conjunto monacal, dos de los elementos que fueron de mayor importancia, y de los que mayor cantidad de restos han llegado hasta nosotros, son la iglesia y la Torre de las Palomas, elemento defensivo con características de arquitectura militar. Ambos constituyen la imagen representativa del Valle en la actualidad y son el objeto de estudio de esta tesis doctoral.
La iglesia, construida entre los siglos XVI y XVII, se cubrió con un sistema estructural formado por la seriación de bóvedas baídas sin nervaturas, realizadas con la técnica tabicada. Dentro del proceso de transición formal y tecnológica que conduce desde las bóvedas nervadas del gótico hasta la nave de cañón con lunetos típica de las iglesias contrarreformistas, y a diferencia de estos dos modelos, los ejemplos en los que la nave principal se cubre con bóvedas baídas sin nervaturas, son escasos y construidos en un periodo cronológico muy concreto. Con el fin de ubicar el sistema dentro de este proceso de cambio, y de determinar cuáles fueron las soluciones estructurales y constructivas con las que debió estar edificada la iglesia de La Murta, se han analizado varios de los ejemplos con los que comparte similitudes técnicas y periodo cronológico.
Este cambio de sistema de abovedamiento, impulsado por cuestiones estilísticas, tuvo importantes connotaciones estructurales. Para determinar los comportamientos de los diferentes tipos de bóveda que coexistieron temporalmente, y lo ganado o perdido con el cambio, en lo referente a capacidades mecánicas, se estudian desde el punto de vista estructural los esquemas de funcionamiento y se obtienen las capacidades portantes de todos ellos. En la investigación se incluyen las influencias de los sistemas de rigidización de las bóvedas, como rellenos o lengüetas, y de las diferentes maneras de materializar las cubiertas.
Asimismo se presenta una restitución virtual de la iglesia y la Torre de las Palomas desde el punto de vista constructivo, donde se estudia el comportamiento de ambos elementos, tanto frente a cargas verticales como su capacidad de respuestas frente al sismo.
Por último, se analiza la respuesta estructural de los restos murarios en su configuración actual de ruina, de nuevo tanto frente a acciones gravitatorias como frente a acciones sísmicas.
Los modelos se han definido a partir de los levantamientos planimétricos basados en las nubes de puntos obtenidas con técnicas fotogramétricas. Para el análisis estructural de los elementos se han utilizado tanto el análisis límite, a partir de métodos gráficos, como el MEF con modelización de daño continuo, capaz de reproducir el comportamiento de las fábricas.
Los resultados obtenidos permiten ratificar la validez de la hipótesis reconstructiva planteada, aportan datos sobre cuál debió ser el comportamiento de la estructura original, y evidencian las capacidades y debilidades de los restos que han llegado hasta nosotros, con el fin de guiar las intervenciones futuras encaminadas a garantizar su permanencia.
[-]
[CA] El monestir de la Mare de Dèu de la Murta a Alzira, pertanyent a l'orde Jerònim, va arribar a constituir un punt de referència cultural, amb un notable patrimoni edificat. Després de la desamortització va passar a ...[+]
[CA] El monestir de la Mare de Dèu de la Murta a Alzira, pertanyent a l'orde Jerònim, va arribar a constituir un punt de referència cultural, amb un notable patrimoni edificat. Després de la desamortització va passar a mans privades, amb la consegüent exclaustració de la comunitat monàstica que albergava, i va patir un procés d'espoli i abandó que el va convertir en ruïna. Situat en un espai natural de gran valor i vinculat als costums de la ciutat d'Alzira, és un conjunt en el qual patrimoni natural, immaterial i edificat es potencien.
Dins del conjunt monacal, dos dels elements que tingueren major importància, i dels quals major quantitat de restes han arribat fins a nosaltres, són l'església i la Torre dels Coloms, element defensiu amb característiques d'arquitectura militar. Tots dos constitueixen la imatge representativa de la vall en l'actualitat i són l'objecte d'estudi d'aquesta tesi doctoral.
L'església, construïda entre els segles XVI i XVII, es va cobrir amb un sistema estructural format per la seriació de voltes bufades sense nervadures, realitzades amb rajoles de pla. Dins del procés de transició formal i tecnològic que condueix des de les voltes nervades del gòtic fins a la nau de canó amb llunetes típica de les esglésies contrareformistes, i a diferència d'aquests dos models, els exemples en els quals la nau principal es cobreix amb voltes bufades sense nervadures són escassos i construïts en un període cronològic molt concret. Amb la finalitat de situar el sistema dins d'aquest procés de canvi, i de determinar quines foren les solucions estructurals i constructives amb les quals va haver d'estar edificada l'església de la Murta, s'han analitzat alguns dels exemples amb els quals comparteix similituds tècniques i període cronològic.
Aquest canvi de sistema de en les voltes, impulsat per qüestions estilístiques, va tenir importants connotacions estructurals. Per determinar els comportaments dels diferents tipus de volta que van coexistir temporalment, allò guanyat o perdut amb el canvi referent a capacitats mecàniques, s'estudien des del punt de vista estructural els esquemes de funcionament i s'obtenen les capacitats resistents de tots ells. En la recerca s'inclouen les influències dels sistemes de rigidització de les voltes, com a reblits o llengüetes, i de les diferents maneres de materialitzar les cobertes.
A més es presenta una restitució virtual de l'església i la Torre dels Coloms des del punt de vista constructiu, on s'estudia el comportament de tots dos elements, tant davant càrregues verticals com la seua capacitat de respostes enfront del sisme.
Finalment, s'analitza la resposta estructural de les restes muràries en la seua configuració actual de ruïna, de nou tant enfront d'accions gravitatòries com enfront d'accions sísmiques.
Els models s'han definit a partir dels alçaments planimètrics basats en els núvols de punts obtinguts amb tècniques fotogramètriques. Per a l'anàlisi estructural dels elements s'han utilitzat tant l'anàlisi límit, a partir de mètodes gràfics, com el MEF amb modelització de dany continu, capaç de reproduir el comportament de les fàbriques.
Els resultats obtinguts permeten ratificar la validesa de la hipòtesi reconstructiva plantejada, aporten dades sobre quin va haver de ser el comportament de l'estructura original, i evidencien les capacitats i debilitats de les restes que han arribat fins a nosaltres, amb la finalitat de guiar les intervencions futures encaminades a garantir la seua permanència.
[-]
|
